Dilluns, 21 d'Agost de 2017

Un diàleg entre genis

El Museu de Reus acull una doble exposició que confronta els gravats de Francisco Goya i Marià Fortuny

27 de Juliol de 2017, per Marc Busquets
  • Cedida

  • Cedida

  • La doble exposició pot veure's al Museu de Reus del raval de Santa Anna

    Marc Busquets

  • Marc Busquets

  • Marc Busquets

Des del passat dia 12 de juliol i fins al proper 23 de setembre, el Museu de Reus del raval de Santa Anna presenta una doble exposició en què Goya i Fortuny són els protagonistes. Els organitzadors de la mostra han volgut confrontar els gravats que ambdós van crear a finals del segle XIX tot generant un peculiar i ric debat artístic. Els 'caprichos' de l'aragonès són 80 obres amb una gran càrrega crítica contra el poder establert de l'època, mentre que als aiguaforts que poden veure's del reusenc destaca la seva gran execució tècnica abans que el seu simbolisme. "El gravat és molt i molt complicat, per a un artista, però tots dos eren grans mestres i el dominaven a la perfecció", fa constar el director del Museu de Reus, Marc Ferran.

Una dura crítica al poder de l'època

Ferran subratlla que en un any "tan especial com aquest per la ciutat", immersa en la celebració de la capitalitat cultural, una proposta com la d'unir l'obra dels dos genis "és un encert i un gran element de projecció". La mostra s'ha dut a terme a partir de la fructífera relació amb els gestors de la casa natal del pintor aragonès, a Fuendetodos, amb la qual s'ha col·laborat en alguna ocasió. El director del museu reusenc apunta que els gravats de Goya "segueixen una evolució molt curiosa". D'aquesta manera, i si bé tots presenten l'àcid tret distintiu de l'artista, "els 'caprichos' finals són més grotescos que els primrs, i els personatges que hi apareixen hi surten més exagerats i deformats", matisa. "L'església i la noblesa eren els seus principals objectius", detalla.

Una bona mostra és l'estampa 'Nadie nos ha visto', el 'capricho' número 79 de la col·lecció editat el 1799. Hi apareixen un grup de capellans i frares, beguts, mentre una fosca i enorme ombra els observa i jutja. Pot interpretar-se de diverses maneres, és clar, però tan sols cal recuperar què s'apunta al 'Manuscrit de la Biblioteca Nacional': "Els capellans i els frares beuen quan ningú els veu; però el món bé que ho sap. El got de l'abat és de bona marca per indicar el desordre que hi ha al clergat", s'assegura. El cas és que el component sàtir de la seva proposta va seduir. "Goya era molt hàbil i sempre va saber connectar amb les classes més populars amb el seu llenguatge pictòric, tot i que cal recordar que era un artista de la Cort", esmenta Ferran.

La gran tècnica de Fortuny

Afrancesat, Goya va usar els seus 'caprichos' per censurar de passada la ignorància i la superstició. "Hi ha diversos gravats en què hi presenta figures màgiques, irreals, que li serveixen per mostrar la creença en la bruixeria", revela Ferran, que posa en valor "la importància que l'aragonès va tenir per a molts artistes posteriors". "Els seus 'caprichos' tenen tanta qualitat que crec que aguantarien el tipus si compares els seus gravats amb els de qualsevol altre artista modern, aguanten el tipus", segueix. "Transmet moltes sensacions, encara ara, perquè Goya ha traspassat tots els temps", conclou el director del Museu de Reus. La col·lecció que pot visitar-se actualment permet la descoberta de cèlebres títols com 'El sueño de la razón produce monstruos'  i 'Volavérunt', entre molts d'altres.

En el cas de Fortuny, l'exposició descobreix trenta de les seves obres en aquesta disciplina. "Després de tot, va fer 35 planxes durant tota la seva trajectòria i va morir amb 36 anys", recorda Ferran. Gran perfeccionista, el reusenc va usar l'aiguafort "per deixar-se anar i per experimentar, en certa manera". No hi ha pas un component crític com en els gravats de l'aragonès, sinó que l'objectiu de la seva mirada van ser "els personatges importants de l'època". Això no vol dir, però, que no la dirigís a altres figures més desafavorides. Un parell d'exemples són 'L'anacoreta' (1869) i 'El pidolaire' (1874). "No sempre buscava complaure el públic, sinó provar coses noves, buscar els seus límits", precisa Ferran. Tots els aiguaforts, ara bé, són d'una "altíssima qualitat". "És innegable el talent que tenia per transmetre emocions", destaca tot referint-se a 'Àrab vetllant el cos del seu amic', una de les joies de la col·lecció.

 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Goya Fortuny Reusdigital
Goya Fortuny Reusdigital
Goya Fortuny Reusdigital
COMENTARIS (0)

Reportatges