Dijous, 28 de Març de 2024

Un homenatge a les víctimes del franquisme fet teatre

'Mort a les cunetes', en què es reconstrueix l'assassinat de vuit civils a les muntanyes de Montserrat l'any 1939, arriba aquest diumenge a la sala Santa Llúcia

30 de Març de 2019, per Marc Busquets
  • Joan Valentí interpreta diversos personatges a 'Mort a les cunetes'

    Mort a les cunetes

Un homenatge a nou represaliats pel franquisme a través del teatre. D'aquesta manera descriu l'intèrpret Joan Valentí el muntatge 'Mort a les cunetes', del qual és responsable amb David Pintó i que aquest proper diumenge (a les 7 de la tarda) es representarà a la sala Santa Llúcia de Reus. A través d'una sèrie de monòlegs, l'actor es posa a la pell de diversos personatges per reconstruir "una injustícia que encara no s'ha reparat", subratlla en declaracions a Reusdigital.cat

Vuit afusellats i un fugitiu 

Interessat en la memòria històrica, Valentí va conèixer els també coneguts com fets de Súria "per internet". "Ni el David ni jo en sabíem res", admet, "i els cossos, que no van ser sepultats, no es van trobar mai", segueix. La recerca feta per un nét d'una de les víctimes dels feixistes, Albert Fàbrega, a 'Mort a les cunetes. 1939' (Angle Editorial, 2005), els va permetre "posar fil a l'agulla" a l'espectacle que els ha permès voltar per gran part del país. 

L'afusellament va tenir lloc als peus de les muntanyes de Montserrat la mitjanit del 9 de febrer. Nou civils republicans van ser duts a la zona del Coll de Can Maçana per ser executats. Un d'ells, Josep Nin, va poder fugir. "El van tornar a capturar, però va poder explicar què va passar", relata Valentí. "Ell va dir que va perdre el coneixement i que, quan es va recuperar, es va trobar envoltat de morts. Va anar cap a Cardona, a trobar la família, i el van detenir. Va anar de presó en presó fins que va poder sortir uns anys després", exposa. 

'No és una qüestió ideològica, sinó d'humanitat'

Sobre la tria dels monòlegs per fer avançar la història, l'actor manifesta que "volíem traslladar el públic a la fossa. Un excursionista situa l'acció en un camí i, a partir d'aquí, l'espectador viatja enrere per conèixer què va passar en aquell indret". Cal fer-ne una lectura més àmplia, adverteix. "Expliquem uns fets en concret, sí, però en realitat el que fem és denunciar com es va articular la repressió del règim". "Parlem de gent a qui van deixar sense res. Terres, cases, tot. I l'Estat ni tan sols els ha demanat perdó. La guerra va ser molt dura, però els vencedors van poder ser enterrats amb honors i hi ha vençuts que encara ara no se sap ni on són", denuncia. 

Quan analitza el context actual, Valentí és crític amb l'auge de determinades forces d'ultradreta. "És llastimós que Vox tingui el pes que té a Andalusia, i la seva postura sobre la Llei de memòria històrica. A Andalusia, precisament, que és una de les zones de l'Estat on més assassinats hi va haver", es queixa. "S'ha fet ben poca cosa, en aquest àmbit. No és una qüestió ideològica, sinó d'humanitat. Si un país no és capaç d'encarar un repte com aquest, és que té un problema", rebla. 

Valentí assenyala que no és inusual que després de la representació s'organitzin col·loquis amb els espectadors, alguns dels quals busquen un familiar desaparegut. "Quan acabem l'obra, molt sovint ens trobem gent que ens vol fer arribar el seu testimoni, que busca el pare o l'avi des de fa anys, i ho fa tot molt emotiu", indica. També han dut 'Mort a les cunetes' als instituts, per apropar el passat als més joves. "Els interessa, i tant. En alguns casos, perquè no en saben res, de tot això, i els impacta. L'espectacle, després de tot, ens serveix per canalitzar emocions", conclou l'intèrpret. 

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics