Dijous, 28 de Març de 2024

Un matrimoni feliç

Faemino y Cansado mostren la seva química a l'escenari del Centre Cultural de Valls amb 'Quien tuvo retuvo'

23 de Juny de 2017, per Marc Busquets
  • Faemino y Cansado, durant una actuació

    Cedida

Faemino y Cansado han demostrat, aquest passat dijous al vespre a Valls, que són un matrimoni feliç i ben avingut. En una recent entrevista a aquest mitjà, l'últim havia explicat que després de més de 35 anys de carrera humorística, el duet mai ha tingut una discussió. En escena, i en un Centre Cultural de Valls força ple, el tàndem madrileny ha mostrat aquesta sintonia i ha fet gala altre cop del seu punt de vista absurd de la vida. Durant l'hora i mitja que ha durat l'espectacle 'Quien tuvo retuvo!', tots dos han construït móns paral·lels fets a partir de l'anècdota, la hipèrbole i sí, la rialla.

El més important és el camí, no la destinació

'Quien tuvo retuvo!' no és pas un muntatge especial. No hi ha cap sorpresa rellevant que diferenciï els Faemino y Cansado de 2017 dels de fa 20 anys. "Ens estem fent grans, però no només nosaltres, eh? Tots, vosaltres també", ha dit Cansado per presentar-se a l'audiència vallenca i per riure's del fet que, com en el cas dels dinousaures del rock, el seu públic ha envellit amb ells. No obstant això, i per joia de tots, no han caigut en l'autocomplaença ni en l'autoparòdia involuntària. Són capaços de burlar-se de tot i de tothom, i es posen davant del mirall. Els seus detractors els han qualificat en diverses ocasions de fer un humor esnob, molt complex potser per al públic massiu. Faemino, per si de cas, ha demostrat que pot ser el més barroer de tots i ha dibuixat un seguit de metàfores brutes sobre el seu penis.

Assistir a una vetllada protagonitzada per Faemino y Cansado no difereix en excés d'un concert de blues, o de jazz. Sobre una base rítmica, els músics edifiquen universos sobre la marxa, tot modificant parcel·les i, per fi, donant l'obra per acabada. La proposta del duet, amb tot, proposa un viatge improvisat pels camins de l'humor, sense que la destinació sigui el més important. És més, el millor del seu estil ha estat sempre el recorregut, gens fàcil, carregat de revolts i de més d'una sorpresa (el gag final del marcià ha estat sublim). Per tant, que un i altre sapiguen conduir-nos és bàsic, i és al volant on tots dos són mestres. Si Cansado aixeca la vista, Faemino es desmarca. Si Cansado la passa, Faemino la remata.

Els humoristes actuals que regnen a l'Estat tenen en Faemino y Cansado un referent indiscutible, revolucionari i irreverent. Els Chanantes d'Albacete, posem per cas, no serien possiblement el que són si un parell d'amics de Carabanchel no haguessin obert camí als 80. Des de la paraula, a l'acudit. Des de l'ocurrència, a l'equívoc i a la rialla. Se'ns poden haver fet grans, com admeten, però veure'ls gaudir a l'escenari i a jutjar per la resposta que han recollit de la platea vallenca, és l'evidència, en efecte, que on n'hi ha hagut sempre en queda. I en quedarà.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics