Dimarts, 07 de Novembre de 2017

Un poble dins d’un país, més de 600 anys de presència gitana a Catalunya

Un vídeo i una exposició a la biblioteca Pere Anguera recullen la història del poble gitano des del segle XV

26 d'Octubre de 2017, per Isabel Martínez
  • Imatge de l'exposició

    Cedida

  • Presentació de l'exposició

    Isabel Martínez

En el marc de la designació de Reus com a Capital de la Cultura Catalana, la biblioteca Pere Anguera ha acollit la presentació, aquest dimecres a la tarda, de l'exposició '600 Anys del poble gitano a Catalunya'. Una proposta que s’acompanya d’un vídeo que narra les principals dades sobre aquest poble, les seves vicissituds, la seva història i la seva realitat actual.”Tenim un projecte en comú: tirar endavant el benestar de la ciutat i Catalunya” ha afirmat l’alcalde de Reus, Carles Pellicer que ha estat acompanyat de diferents representants de la comunitat. De la seva banda, Manel Carbonell, tècnic de Difusió i Promoció del Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya, ha fet èmfasi en la necessitat de “professionalitzar els joves” de la comunitat en base a “l’estudi i la formació” amb l’objectiu de garantir “la igualtat d’oportunitats”. Precisament en el camp de l’accés a la universitat per majors de 25 anys, Carbonell ha destacat que tan sols en un any s’ha passat de 7 a 25 persones, una xifra que considera cal continuar incrementant.   

'600 anys del poble gitano a Catalunya' repassa la presència del poble gitano a Catalunya des que el 1415 es té constància de la primera persona d’aquesta comunitat en territori de la Corona d’Aragó. Es tracta de Tomàs de Saba que en l’esmentat any va aconseguir un salconduit del rei Alfons V a Perpinyà, una data de la qual es compleixen ja 602 anys. A banda del repàs històric, l’exposició recorre aspectes com l’associacionisme feminista, la vessant artística, l’aportació al camp dels oficis, etc d’aquest poble en terres catalanes.

Aquesta activitat forma part del conjunt d'accions i línies de treball recollides al Pla integral del poble gitano 2017-2020, impulsat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, des de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària.

Un poble dins d’una ciutat

Entre d’altres tècnics que han assistit a la presentació, la directora de l’escola Rosa Sensat, Elena Prats, ha destacat a Reusdigital alguns de les transformacions que en l’àmbit de l’educació està tenint el col·lectiu. Prats, que dirigeix una escola amb un 52% de presència d’aquest alumnat, ha volgut valorar, sobretot, els canvis dels darrers anys. En aquest sentit, ha comentat que, actualment, dues exalumnes del centre està realitzant estudis superiors. “El pas a l’ESO és una etapa complicada” ha explicat Prats qui ha detallat que el centre desenvolupa diferents accions “per acompanyar les famílies i els alumnes” en la transició entre la primària i l’ESO com ara l’anomenat “estudi assistit”. “Notem millores” ha conclòs la directora d’aquesta escola que des del 2003 té un horari compactat per facilitar l’aprenenatge dels alumnes.

Respecte els problemes que encara es troben, Prats ha comentat que “l’absentisme” és el principal cavall de batalla tot i els diferents programes que s’han tirat endavant per reduir-lo. Segons la percepció de la directora, “la venda ambulant, les obres i les feines del camp” són encara algunes de les principals ocupacions laborals dels progenitors dels seus alumnes, una descripció a la qual cal afegir “la itinerància” que es produeix a causa del desenvolupament de feines temporals. 

 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

COMENTARIS (0)