Cookie control
Dilluns, 16 de Setembre de 2019

Una mica d'història sobre el Cineclub del Centre de Lectura de Reus (1)

Repassem la història de la secció, que enguany celebra mig segle de trajectòria

15 d'Agost de 2019, per Isabel Martínez
  • 'Los olvidados', de Buñuel, va ser la primera pel·lícula que es va projectar al Cineclub

    Cedida

Prèviament a l’experiència del Cineclub del Centre de Lectura, Reus ja havia comptat amb dues iniciatives anteriors en el camp de l’exhibició de pel·lícules entre associats i amb caràcter diferent respecte el circuit estrictament comercial. La primera va ser el Cineclub Universitari (1957-1963) i, posteriorment, es va iniciar el Cineclub del Reus Deportiu, que va perllongar-se aproximadament una dècada des de 1958.

Respecte l’experiència del Centre de Lectura en aquest àmbit, la projecció el 4 de desembre de 1969 de la pel·lícula ‘Los Olvidados’ de Luis Buñuel va representar el naixement oficial del Cineclub. La presentació d’aquest primer film va anar a càrrec de Miquel Porter-Moix, un estudiós de la història del cinema que restaria molt vinculat a la iniciativa reusenca amb el pas de les dècades. A banda d’aquesta cinta, els espectadors del Cineclub de la primera temporada van poder assistir a un cicle de cinema txecoslovac amb autors com Kadar i Nemec i a obres com ‘Sed de mal’ d’Orson Welles o ‘L’atalante’ de Jean Vigo, entre d’altres.

Malgrat les diferències en l’enfocament d’aquestes experiències respecte a la proposta del Cineclub del Centre de Lectura, resulta evident que els passos donats per aquests grups van servir per generar un grup d’espectadors interessats en el fet cinematogràfic i encuriosits per les diferents formes d’expressió que aquest art representava respecte l’habitual cinema comercial. Un gruix que, sens dubte, aprofitaria la nova proposta del Centre de Lectura un cop posada en marxa, tal i com reconeixia, en un article, Francesc Subirà i Rocamora el 1970 en assegurar que “el Cineclub recull espectadors forjats en aquelles sessions, que havien programat en quantitat i qualitat notables”.

Segons afirmava un dels impulsors de la iniciativa i primer president del Cineclub a la Revista del Centre el 1969, Enric Roig Cornet, la intenció inicial de la iniciativa era la “d’aprendre a veure cinema, a valorar les pel·lícules, a comentar-les en comú, d’assimilar tot el que en puguem captar d’original i d’interessant. El cinema seria així un mitjà d’augmentar la nostra cultura, d’ampliar els nostres punts de vista, d’activar la nostra imaginació, d’educar la nostra sensibilitat”. Realment, però, el que es pretenia amb l’excusa del fet cinematogràfic era “fer legal tota una expressió que no hi havia canals per fer-ho en aquella època”, tal i com assegura Venanci Bonet en la publicació ‘Un segle i mig de cultura Reus i a Catalunya’.

I és que d’acord amb la pràctica dels cineclubs d'arreu, la projecció era només una part del programa que s’acompanyava d’una presentació prèvia i un col·loqui posterior dels espectadors. “Venia gent que a banda d’estar molt preparada cinematogràficament, tenia una gran consciència social i política”, comenta Bonet sobre els primers temps d’aquests col·loquis tan vinculats a la mateixa experiencia del visionat del film. En un temps en què les utopies socialistes encara eren vives, el Cineclub va projectar reiteradament cicles dedicats a aquesta filmografia, com ara durant el curs 1972 (cinema socialista) o el 1975 (cinema de l’Est). “Era una cosa insòlita que no estava distribuïda ni comercialment” i que permetia als espectadors “veure un cine que no s’havia vist mai i que no tenia ressò en cap de les sales” de la ciutat, segons explica Bonet al mateix llibre.

Malgrat l’aparent dificultat que podien tenir aquestes pel·lícules entre un públic acostumat al cinema comercial, cal pensar que l’assistència d’espectadors era prou bona ja des dels primers temps. Segons Subirà, el Cicle de Ingmar Bergman de 1970 va tenir l’assistència de “300 i 400 persones” a les dues primeres sessions del director nòrdic ('El setè segell' i 'Maduixes salvatges'). Crítics per naturalesa, els impulsors del Cineclub el 1972 sentien que la seva proposta servia  "a les minories" davant del consum comercial del cinema i les resistències (també empresarials) per tirar endavant la seva acció cultural a la ciutat i a l’entorn immediat.

La voluntat d’anàlisi col·lectiva no es reduia simplement al moment puntual de l’exhibició sinó que, anant més enllà, generava documents propis que estudiaven diferents escoles o moviments concrets i que podien ser de consulta general al Centre de Lectura. Fruït d’aquest treball, per exemple, l’anomenat Equip d’informació i publicitat del Cineclub (integrat per Claudi Arnavat i Arcadi Vilella) va elaborar dossiers específics sobre cine ibèric o sobre ciència ficció l’any 1973. Altres dossiers, com l’elaborat per Venanci Bonet, sobre cinema socialista mostren les limitacions que havien d’afrontar els programadors dels cicles per emmarcar l’exhibició cinematogràfica que es podia veure a la pantalla del teatre Bartrina de films d’altres contextos sociopolítics.

Precisament, una de les maneres d’afavorir el coneixement cinèfil i social, des dels primers 70 va ser celebrar diferents cursos de cinema on (a banda de conmemorar els 75 anys de vida de la seva història, per exemple) els membres del Cineclub es van atrevir a exhibir determinats clàssics cinematogràfics de forma clandestina. Una situació que es va repetir sovint durant el franquisme i que, paradoxalment, mai va comportar cap ensurt amb les autoritats.

Dels Fulls a les fitxes explicatives

Del 1976 al 1979 es va editar un petit fanzine anomenat ‘Fulls de Cine-club’ on es recollien els comentaris dels films projectats. La part literària anava a càrrec de Ramon Llop, Joan Pàmies i Venanci Bonet i la part gràfica, a cura de Joan Maria Pàmies i Lluís Vallverdú. Aquesta voluntat d’anàlisi col·lectiva i de divulgació va transformar-se a partir de la temporada 1979-1980 en l’edició d’unes fitxes explicatives dels films que també permetien a l’espectadors una aproximació de cadascun dels films projectats i que es van mantenir fins el curs 2005/ 2006.

Així mateix, la temporada de l’any 1979 va representar la creació d’una nova secció, la de Ciències de la comunicació, en la qual es va inserir aquesta activitat que des de la seva posada en marxa s’aixoplugava a la secció de Tecnologia.

Amb aquest reportatge, Reusdigital.cat aborda el mig segle de trajectòria del Cineclub. De cara a aquest dimarts, es publicarà el segon i últim lliurament. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics