Divendres, 13 d'Octubre de 2017

Una pinzellada d'art reusenc

Anquin's, Antoni Pinyol, Cori Torroja i Constantí, les galeries de la ciutat, repassen la seves respectives trajectòries a Reusdigital.cat

31 d'Agost de 2017, per Marc Busquets
  • Inauguració d'una mostra a la galeria Antoni Pinyol de Reus

    Cedida

  • La sala d'art Constantí es troba al carrer de les Carnisseries Velles

    Cedida

  • La galeria de Cori Torroja organitza tallers formatius

    Cedida

  • La galeria Anquin's va iniciar la seva trajectòria el 1973

    Ramon Cornadó

Poques ciutats del país (amb l'òbvia excepció de Barcelona) poden presumir d'acollir fins a quatre galeries d'art en funcionament, com és el cas de Reus. Anquin's, Antoni Pinyol, Constantí i  Cori Torroja són els representants del sector a la capital del Baix Camp, cadascun amb el seu tret distintiu. "Crec que el que enriqueix a tots és que cada galeria té la seva pròpia línia artística", exposa en aquest sentit l'última. La crisi, pel que sembla, ha afectat força les seves respectives rutines. La recuperació, però, comença a notar-se i la compra d'art s'està animant. A banda, la internacionalització i la diversificació d'activitats són algunes de les diverses estratègies que s'implanten per mantenir el tipus a comarques. "La nostra és una ciutat petita, però tenim un mercat lleial i hi ha una gran creativitat", apunta per part seva Pepa Quinteiro, de la veterana Anquin's.

La veu de l'experiència

El recorregut comença precisament a can Quinteiro. El seu és un projecte iniciat l'any 1973 per la seva mare. "Des de petita em vaig interessar per l'art, era el que es vivia a casa", recorda. El relleu generacional va produir-se l'any 92, tot i que sempre va deixar aconsellar-se per la mentora. "A poc a poc vaig agafar les regnes, però la seva figura va ser molt important per a mi", segueix. Més de 40 anys de trajectòria fan que Quinteiro les hagi vistes "de tots colors". Anquin's s'havia fet un lloc a l'avinguda del doctor Vilaseca i, ara fa una dècada, es va decidir a adquirir un segon espai (el va anomenar 'Art Loft') per donar a conèixer artistes emergents. Poc després, però, l'esclat de la crisi va fer que s'hagués de clausurar l'establiment principal i que "haguéssim de reestructurar-nos".

Reinventar-se o morir. Quinteiro va adonar-se que la sortida per al seu negoci potser era a fora, al mercat internacional, i va apostar per la presència en fires i mostres a l'estranger. "Actualment prenem part en una mitjana de cinc o sis certàmens anuals d'aquest tipus", subratlla. Alemanya, França i Bèlgica figures entre els seus escenaris principals. A banda, la galerista ha impulsat la promoció i venda de les obres dels seus artistes a través de la xarxa. "El continent és el principal mercat, però de vegades també fem alguna operació als Estats Units", matisa. La tendència, creu, va per aquest camí. "Crec que el comerç en línia serà cada cop més potent. Espero, però, que la galeria d'art física no desaparegui", pronostica. "El nostre principal èxit és haver-nos pogut mantenir durant 44 anys", conclou.

L'art avanguardista, a can Pinyol

Anquin's ha col·laborat amb la capitalitat cultural d'enguany, amb una sèrie limitada de la litografia 'Coia', de Didier Lourenço. En aquesta línia, i des de l'establiment d'Antoni Pinyol, es va organitzar la mostra 'Reus urban art', que es va proposar convertir el nucli antic de la capital del Baix Camp en una "galeria a l'abast de tothom" a partir de les obres de 37 artistes, alguns dels quals novells. L'aposta de la casa ha anat sempre dirigida cap a l'art contemporani i d'avantguarda, en què joves creadors del territori i també de l'estranger hi troben el seu espai i aparador, tal i com explica Antoni Pinyol. "Hem tirat sempre endavant perquè la nostra proposta és diferent i perquè mai hem estirat més el braç que la màniga", comenta. El seu projecte es va iniciar l'any de les Olimpíades, i es va reconventir en el format actual al 2002. "Organitzem una desena aproximada d'exposicions anuals, que poden ser dedicades a un únic artista o a tot un col·lectiu", detalla Pinyol.

Si la galeria de Pinyol s'ha distingit, però, ha estat per la creació del premi Telax. De fet, i des del passat 1 de juliol i fins al setembre, la sala acollirà una exposició retrospectiva que mostra les obres guanyadores durant els darrers 25 anys, tants com edicions s'han celebrat del certamen. En aquesta línia, el concurs ha arribat a donar-se a conèixer a l'estranger, ja qu "fins i tot rebem obres d'artistes internacionals", si bé la majoria són del país i de la resta de l'Estat. Una de les descobertes del Telax va ser el reusenc Jordi Abelló, ara ja consolidat. "Quan va guanyar era gairebé un nen", recorda amb un somriure Pinyol.

Amb passat com a artista, Cori Torroja es va decidir a tirar endavant la galeria l'any 2013, just quan la crisi estava fent estralls a tots els nivells socials i econòmics. "Crec que és el pas que molts artistes volen acabar fent, el de muntar una galeria, i vaig fer-lo malgrat les dificultats del moment", revela. La seva passió per la docència ha fet que hagi organitzat, en paral·lel a les exposicions, la venda d'obres i altres activitats, una línia formativa "oberta a tothom". "Hi pot venir gent que ja en sap una mica i gent que no ha agafat mai un llapis per dibuixar", afgeix. És especialment satisfactori, comenta, "veure com els alumnes progressen a poc a poc". De fet, aquesta aula d'art s'ha convertit en una mena de planter, ja que "més d'un ha acabat mostrant les seves obres en una exposició", celebra.

Torroja i la formació d'artistes

El treball en xarxa és una de les apostes de Torroja. "Organitzem exposicions de manera conjunta amb altres galeries del territori, i això ens va bé perquè genera tot un mercat", declara. Hi prenen part artistes de casa nostra i de l'estranger, amb mirada eclèctica. "No tanquem cap porta. Aquí hi trobaràs pintura, escultura i joies, posem per cas", relata. Aproximadament, en poden arribar a muntar "entre 14 i 16 al cap de l'any". El propòsit de la galerista és "seguir creixent" tot aprofitant que s'ha fet un nom, "la nostra ubicació" (al carrer de Santa Anna, en ple nucli antic) i que "les vendes s'estan animant a poc a poc". En una línia similar s'expressa Antoni Constantí, que des del carrer de les Carnisseries Velles mira d'oferir "un servei integral als artistes".

De fet, al local s'hi poden trobar les eines per pintar, marcs i un espai per mostrar les obres d'artistes "consagrats i novells", fa constar. Organitzen també entre "sis i set exposicions" tot aprofitant que tenen dues sales al seu abast, amb un enfocament decidit "cap als pintors de casa". "El col·leccionista d'ara tira més cap a l'avantguardia, és cert, però també n'hi ha d'altres que opten per altres estils" presents al seu catàleg. Constantí admet que la crisi també ha passat factura, "tot i que hem anat aguantant". "Clients que feia dos i tres anys que no venien a veure'ns ja estan tornant. Si a Barcelona les galeries cauen com mosques, imagina't si és complicat tirar endavant aquí", raona. "Reus és un poble i tenim el mercat que tenim, però és prou gran i actiu per encarar el futur amb ganes", conclou. Aquest és, en realitat, l'argument que tots quatre establiments comparteixen. Arribaran temps millors, o tornarem a haver de viure'n de complicats, altre cop, però sempre hi haurà d'haver un espai per a la creativitat i l'estima per l'art.

 

 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

sala d'art Constantí Reus reusdigital
Cori Torroja Reusdigital Reus
Anquin's Reus Reusdigital Reus
COMENTARIS (0)