Cookie control
Divendres, 19 d'Abril de 2019

Una recerca de la URV constata la nova tendència feminista de la música reggaeton

L’estudi analitza la nova tendència que està adoptant aquest estil de música que tradicionalment ha estat considerat masclista

03 d'Abril de 2019, per Redacció
  • Imatge promocional del grup Tremenda Jauría

    Cedida

El reggaeton ha estat considerat tradicionalment com un estil de música masclista i amb unes lletres i coreografies associades que promouen l’objectualització de les dones. Aquesta tendència s’està trencant amb l’aparició recent de dones joves que han donat un gir a aquests missatges a través de lletres que contenen un fort component feminista. Aquest fenomen ha estat objecte d’una recerca liderada per investigadores del Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra, que han estudiat les pràctiques de feminisme popular en la música que componen o interpreten aquestes dones. L’estudi de tres projectes musicals concrets conclou que és possible donar un nou significat als estils musicals sexistes.

Amb el títol 'Reggaeton feminista a Espanya: dones joves subverteixen el masclisme a través del perreo', aquesta recerca analitza tres projectes musicals de reggaeton femení, com són el hit 'Lo malo', adaptat per Brisa Fenoy i popularitzat pel concurs de talents Operación Triunfo, o les propostes musicals de Tremenda Jauría i Ms Nina. Es tracta de projectes de música feminista que utilitzen l’estil reggaeton com una paròdia i una manera de respondre a tot el que no els agrada d’aquest estil de música i de la societat, i s’està convertint en una eina de reivindicació feminista i de redefinició d’aquest gènere musical.

L’estudi mostra com aquests tres projectes creatius no només utilitzen la lletra de les seves cançons com a via per promoure les idees feministes de les cantants que hi ha darrere sinó també com aquesta música conviu amb l’ús d’altres eines digitals per promocionar-se a través de les xarxes socials i per difondre els missatges que transmeten les seves lletres. Un exemple d’això es va poder veure en les manifestacions feministes que van tenir lloc a diferents punts de l’Estat espanyol el 8 de març del 2018, en què moltes de les pancartes de les persones que es manifestaven recollien missatges de versos d’aquestes cançons —“jo decideixo quan, on i amb qui”, per exemple— sobre la igualtat de drets i una clara oposició a la violència sexista.

Aquestes lletres estan alineades amb una visió de gènere i de la sexualitat liberal, ja que aposten per la llibertat individual de les dones i fan una crida a l’apoderament femení. Els projectes musicals estudiats també han volgut donar un nou significat al moviment corporal associat al reggaeton, conegut com perreo, associat ara a la lliure elecció de la dona de ballar lliurement perquè la fa sentir-se atractiva, i no com a mostra de submissió a l’home.

La recerca, encapçalada per les investigadores Núria Araüna i Yolanda Tortajada, del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV, forma part del projecte I+D 'Respect: producció i ús juvenil a les xarxes socials i desigualtat de gènere', liderat per Tortajada, és part de la investigació del grup de recerca ASTERISC i s’ha publicat a la revista indexada 'Young', de l’editorial SAGE. El treball s’editarà en paper en un número especial de la revista sobre joventut, música i crisi editat pels investigadors de la UPF Paula Guerra i Carles Feixa.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges