Xavier Filella: ‘No ho pensava pas que poguéssim fer tantes coses al Centre de Lectura’

Quan aquest dimarts, 20 de juny, Xavier Filella abandoni el càrrec de president del Centre de Lectura de Reus deixarà enrere una etapa amb  grans èxits com ara la concessió del Premi Nacional de Cultura atorgat a l’entitat el 2013. Tot i la inacabable crisi econòmica, la històrica entitat fundada el 1859 ha viscut uns anys d’estabilitat financera i de manteniment del prestigi intel·lectual d’aquesta mítica entitat que, en la vessant personal,  múltiples veus acompanyen del mèrit d’un tarannà dialogant i proper a tots els nivells. Filella, a més, s’acomiada amb la bona sensació d’haver fet possible en els darrers temps una exposició i un llibre que recull els més de 150 anys de la Cultura que ha generat el Centre de Lectura, una actuació que aprofundeix en el llibre de referència sobre la casa publicat per Pere Anguera el 1977.  No tot, però, han estat èxits en la gestió. La desitjada ampliació de les escoles s’ha quedat al tinter malgrat els esforços per redimensionar la proposta i adequar-la a la realitat inversora del consistori.

Amb quina sensació s’acomiada de la presidència després de 6 anys?

Bastant millor del que podia semblar ara fa 6 anys perquè la situació era bastant complicada amb la crisi. Quan vaig entrar em feia una mica de recança pensar com aniria. En general el context ha anat bé en l’aposta que vam fer per mirar de fer el màxim d’activitats i activar el Centre. Sempre hi ha serrells que no s’acaben de complir però estic content perquè no ho pensava pas que poguéssim fer tantes coses.

En els darrers mesos el Centre ha acabat d’arrodonir un esforç important amb l’exposició que forma part dels actes de la Capitalitat Cultural i la presentació del catàleg que l’acompanya. Quin ha estat el secret per mantenir les activitats i donar una imatge de qualitat durant aquests anys de crisi?

El secret és la implicació. El Centre de Lectura és una entitat una mica diferent, potser no n’hi ha cap més al país com aquesta i vam voler evidenciar en aquesta darrera publicació tot el que en aquest segle i mig havia generat de cultura.  A base dels anys, l’ateneu ha anat generant noves iniciatives a partir de la biblioteca per la qual va néixer. Moltes han anat quatllant i, per tant, el projecte s’ha fet molt gran i ara el repte és poder mantenir la seva estructura que requereix d’una sèrie de gent voluntària que se’n faci responsable.

L’estructura ja és important perquè de patrimoni hi ha la biblioteca, el fons d’art, tots els materials que hi ha aquí, els arxius... Inclús mantenir el patrimoni és una sola feina i mantenir les activitats i continuar la idea pel qual se va crear el Centre de Lectura per ensenyar a llegir continua a les escoles. Això requereix professors, aules, espais, ensenyaments artístics que són els que tenim i també la implicació d’una gent que ho vulgui tirar endavant de forma voluntària.  I això és el que avui en dia és el més inusual en entitats d’aquesta envergadura i amb aquesta estructura i el que també li dóna valor

Es queda amb un regust amarg de no haver pogut tirar endavant l’ampliació?

Sí que estic una mica decebut perquè penso que l’Ajuntament té molts problemes, ha agafat l’època de la crisi però li deu al Centre de Lectura aquesta aposta. Per moltes coses, perquè es va encarregar de la primera biblioteca que ha permès tenir-ne més, perquè ha donat aixopluc a moltes activitats i a moltes coses de la ciutat i en tot cas, en aquests darrers anys, deia abans, ha assolit un paper que l’ajuntament no tira endavant que és el dels ensenyaments artístics. Sort tenim que la Diputació té una escola d’art i un conservatori i la resta d’ensenyaments artístics els assumeix el Centre de Lectura en què pràcticament és a nivell públic. Ensenyaments de dansa, de teatre, també de música, taller d’escriptura, inclús escoles d’idiomes, sense component comercial. Tot això ho assumeix el Centre de Lectura i amb aquest projecte d’ampliació es continua donant sortida a aquestes activitats i és una feina que l’ajuntament se la pot estalviar.

Esperem trobar una sortida i ara estem treballant per veure si es pot fer un projecte reduït, per fer-ho en fases a partir del finançament que es pugui anar trobant.  S’ha fet un gran esforç en els darrers anys per tenir aquests solars i el que no pot fer el Centre de Lectura és posar en risc la seva pròpia supervivència. Hi havia un compromís municipal que pel que sigui es va dilatant en el temps i impedeix escometre aquesta activitat. Decebut, sí, perquè penso que tots els anys que es perdin no els recuperarem i és una llàstima que l’ajuntament no trobi un forat per recolzar mínimament una part d’aquest pressupost i poder ajudar al que penso que és un projecte de futur.

Parlant d’ingressos, l’Ajuntament de Reus aporta, a través del conveni signat el 2003, la xifra més substancial de les subvencions que rep el Centre de Lectura. L’addenda signada el 2017 ha aportat algun canvi substancial?

No. El 2003 quan es va obrir la biblioteca pública ho va fer gràcies a la gent del Centre de Lectura que aleshores estàvem a l’ajuntament i pensàvem que es necessitaven biblioteques publiques a la ciutat i la del Centre és una més. Es va fer aquest conveni per 25 anys amb el qual es compensava el Centre de la possible pèrdua de socis però també permetia integrar-la a la xarxa pública. Segurament la biblioteca del Centre de Lectura ara acull un excés d’estudiants i de persones de la ciutat superior a les biblioteques municipals perquè paradoxalment vam perdre molts socis però aquest conveni garanteix que tots els joves fins els 23 anys puguin accedir a la biblioteca  i això la gent s’ho ha fet seu.  Una altra cosa són altres serveis que requereixen fer-se soci. Es va plantejar aquesta addenda perquè des de l’ajuntament hi havia algun punt que amb els anys havia quedat desfasat i potser calia replantejar-lo. La biblioteca funciona molt bé  perquè actua com a pública i tenim novetats editorials, moltes revistes, hemeroteca,… però és evident que sense el suport d’aquest conveni s’hauria de fer un replantejament. Potser s’hauria de tancar i quedaria com un museu.

Al respecte de noves biblioteques, s’ha aconseguit, en canvi, que obri la Pere Anguera. Un espai que es mirava amb molt bons ulls des del Centre de Lectura.

En l’addenda vam pensar en algun punt més perquè avancés aquesta coordinació.  Amb el servei municipal de biblioteques fem moltes activitats conjuntament: les jornades sobre literatura digital, hem treballat bibliografies conjuntes coincidint amb els aniversaris de Fortuny, de Prim, de Toda… Com deia fa molts anys Joaquim Santasugsana, Reus no necessita una biblioteca sinó que en necessita 6 si pot ser. I és que com més biblioteques hi hagi millor i si la Xavier Amorós agafa un àmbit de població, la Pere Anguera una altra al sud, i la del Centre de Lectura està al centre, de les 3 pot irradiar ja una xarxa bastant potent i, per tant, això va en benefici de tots. Potser al principi costa que la gent vagi a biblioteques com la Pere Anguera perquè la gent del districte sud se l’ha d’anar fent seva però la del Centre i la Xavier Amorós són biblioteques de molta referència i això ens dóna un valor com a ciutat important. Potser de cara al futur, la ciutat s’hauria de replantejar tenir una biblioteca en la zona nord perquè faria falta i penso que amb aquesta xarxa es podria donar sortida a tota la ciutat.

Durant el seu període al capdavant de l’entitat, quina evolució ha tingut el nombre dels socis?

Vam fer la campanya ‘Torna a casa’, una campanya que s’hauria de tornar a reprendre tot i que en aquests 6 anys hem pogut mantenir la massa social, cosa que ha estat complicada.  Ara estem al voltant dels 2.000 socis. Si fem una estadística, potser una tercera part o la meitat de la població ha estat soci o ha vingut al Centre de Lectura i, per tant, vam fer aquesta campanya.  No és gaire car i és un dels temes que molta gent hauria de replantejar-s’ho perquè el Centre de Lectura està viu. Estaria bé perquè ara que tenim molta gent jove a la casa, per les escoles i la biblioteca i gent gran, ara es trobarien els que tornin un Centre de Lectura diferent. En aquests últims anys s’ha aconseguit que sigui una entitat molt viva, amb moltes activitats. Potser la franja de vida laboral entre els 30 i els 50 és la que és nota més a faltar.

Quina ha estat la relació amb la URV?

Ha estat molt bona. A partir que vam aconseguir aquest conveni perquè fos seu del Campus Extens Antena del Coneixement, fa 7 anys, la veritat és que les relacions han millorat moltíssim i tenim molt bona relació.  Programem conjuntament actes com les Jornades Pere Anguera i el Campus ha funcionat molt bé amb el lideratge del Josep Fàbregas. Això ha reportat que una sèrie d’activitats les hagi assumit com a pròpies aquí al Centre de Lectura. Ja fa 2 anys que lliuren els Premis del Consell Social al Teatre Bartrina, ja fa 3 o 4 que la Setmana de la Ciència es fa al propi teatre i també vam fer la trobada de les entitats amb l’Antena del Coneixement amb un concert de l’Orquestra de la URV. Vam estar a Vilaseca als reconeixements de les institucions i empreses que han col·laborat en aquests 25 anys. La veritat és que això ens ha donat valor afegit, ens prestigia i esperem que la col·laboració que s’ha mantingut aquests anys continuï sumant. Històricament, la gent havia de fer del Centre de Lectura com la universitat popular i ara, d’alguna manera, ho continua sent però a més a més comptant amb la nostra universitat, la URV, que també fa moltes activitats i té com a seu específica el Centre de Lectura.

Si hagués de triar un moment d’aquests 6 anys, quin triaria?

Potser el del Premi Nacional de Cultura del 2013.  Va ser un reconeixement que, a part que el Centre de Lectura se’l mereixia,  em va fer il·lusió que el president del Conca, Carles Duarte, ens comentés que quan van rebre la petició per part del Centre d’Estudis de Parla Catalana per suggerir el Premi, als membres del Conca els va sorprendre que no l’hagués rebut encara. Aquesta sensació que tots els membres del Conca veiessin el prestigi, el reconeixement que des del país es té a l’entitat pròpia i destacada... Això va ser molt bonic. Que veiessin que arribava tard tot i que el 1983 ja havia rebut la Creu de Sant Jordi. I és molt satisfactori i encara es manté encara la relació amb el Conca i amb la gent que ho va concedir i penso que és un reconeixement que des del país es té una estima  molt gran al Centre de Lectura. El món associatiu del país i el sector cultural ens coneix i ens reconeix. Tenim un prestigi que és important mantenir-lo i com a ciutat és molt destacat. 

Amb permís del nou president entrant, Jaume Massó, per quan una presidenta del Centre de Lectura?

Ja tocaria, sí. De fet hi ha dones preparades perquè ho puguin ser. No sé si aquesta vegada si s’ha arribat a plantejar… De fet, és una anomalia històrica que un dia o altre amb naturalitat s’haurà de fer. L’entitat, la història, el moviment obrerista,… la majoria eren homes que anaven al davant i sempre hi han hagut també dones però menys. Ara estem en un moment que és una qüestió de casualitats perquè podria ser perfectament una dona. En el Consell directiu anterior, pràcticament la meitat eren dones i el pròxim crec que també n’hi haurà moltes per tant serà qüestió que prengui la decisió alguna de presentar-se.