Xirgu i Lorca a Reus, una petjada dramàtica

Amb escasses setmanes de diferència, els teatres Fortuny i Bartrina porten a escena obres sobre el dramaturg que, moltes dècades després de la seva mort, continua enlluernant amb la poesia de les seves paraules, amb les metàfores sonores i clares i amb els sentiments més commovedors. Difícil explicar-ho amb mots, fàcil de commoure’s quan és ell el que escriu. Evidentment, es tracta de Federico García Lorca, del qual enguany es commemora el 120è aniversari del seu naixement i del qual aquesta temporada es podran veure als escenaris reusencs ‘Bodas de sangre’ al teatre Fortuny, aquest divendres, i un espectacle sobre els paisatges lorquians de Pep Tosar el proper 7 d’abril al Bartrina.

Plaça teatral per excel·lència durant generacions, les obres de Lorca es van representar en vida de l’autor en diferents ocasions a la ciutat i, fins i tot, Reus va tenir també l’honor que el poeta hi viatgés, tal i com va recordar Xavier Amorós en una entusiasta columna al Nou Diari el 1992. El repàs a l’hemeroteca de l’època dóna detalls sobre la visita del genial i malaguanyat poeta durant l’octubre de 1935, un viatge en què aleshores l’autor donava suport en aquell moment a l’aclamadíssima actriu Margarida Xirgu (1888-1969) i a la qual, avui, caldria tornar a posar en valor.

Amb la representació d’aquell octubre, Xirgu sumava ja la seva tercera incursió als escenaris reusencs on havia interpretat ja altres obres al Teatre Circ, un llunyà 1912, i posteriorment el 1932. Va ser a finals dels anys vint quan el cèlebre autor i l’actriu excelsa van trobar-se i convertir-se en una simbiosi artística enlluernadora. Del pas per la ciutat de l’actriu catalana en queda constància escrita al llibre de signatures del Centre de Lectura de Reus. Teatralment, la visita de l’escriptor i de Xirgu aquell penúltim any abans de l’inici de la Guerra Civil s’emmarcava en un moment de tensió contra una de les darreres estrenes de Lorca, ‘Yerma’ on es tractava la maternitat (en aquest cas, la seva absència) des d’un punt de vista radicalment diferent als valors imperants.

Dues visions periodístiques de ‘Yerma’

Tal i com era habitual en l’època, l’anunci de la representació de ‘Yerma’ al teatre Fortuny va aparèixer el mateix dia tant a 'Les Circumstàncies' com al 'Diari de Reus'. De fet, el programa era doble perquè la representació del 20 d’octubre de 1935 incloïa, primer, ‘La dama boba’, una versió del mateix Lorca de la peça de López de Vega del qual es commemorava aleshores el tercer centenari, i, seguidament, ‘Yerma’, el drama d’una dona que no pot concebre. Com a mostra de la celebritat de l’actriu catalana i de les dificultats que la posada en escena del drama lorquià havia tingut en alguns escenaris, 'Les Circumstàncies' publicava que “el públic voldrà associar-se a l’homenatge de fervent devoció que tot Catalunya ret a Margarida Xirgu, no solament com a gran artista que és, sinó també com a desgreuge de les moltes vexacions de què fou víctima en certs indrets de la península”.

Malgrat la polseguera aixecada en alguns teatres de la resta de l’Estat, la publicació de la crítica de la representació un parell de dies més tard al mateix diari és globalment molt positiva. "'Yerma' és rica en imatges poètiques, algunes de les quals són evocades en mots crus, forts,…però que belles!”, afirma el crític que signa la columna 'Clàssic i modern' al periòdic amb la única inicial 'T'. A banda d’elogiar tant els personatges com les interpretacions i referir-se amb concreció a alguns moments dramàtics de l’obra, el crític es pregunta sobre la moralitat de l’obra que tanta controvèrsia havia suscitat en altres indrets i assegura que 'Yerma' és un cant a la maternitat, un cant de paraules clares, i dieu-me vosaltres, per clares que siguin aquestes paraules, tractant-se d’un cant a la maternitat, pot sortir a relluir el mot immoral?”

Pel mateix crític sabem, a més, que l’obra va triomfar entre el públic reusenc que la va rebre amb “aplaudiments”, una rebuda que va provocar que tant artistes com l’autor sortissin a escena. Com a mostra del compromís polític dels dos grans artistes, el periodista explica que Lorca i actriu van recollir “una munió de ramells de flors ofrenats a l’eminent artista la qual, emocionada va separar el més gros de tots ells i manifestà el desig que fos portat en nom seu als presos polítics reclosos a la presó d’aquesta ciutat”. Molt menys complaent que la de 'Les Circumstàncies' va ser la crítica del 'Diari de Reus', també del 22 d’octubre de 1935. Sense atrevir-se a demonitzar directament la peça lorquiana, el crític feia un joc d’equilibris en afirmar no compartir els seus valors de forma que “anatematitzem bona part de la moral” de l’obra.

Amb una clara actitud paternalista, l’autor del text opinava que “el fons de l’obra no és dolent. L’obra no és dolenta, però tampoc és per al públic”. “No ens espanta la veritat, l’admirem; no la volem la ignorancia, l’odiem; però hi ha veritats que maten les ànimes verges ¡que encara n’hi ha d’ànimes verges!” s’exclamava el periodista que jutjava ‘Yerma’ com a “poema dramàtic” i el definia com a “atrevit, realista, d’un llenguatge cru, amb expressions, gestos i frases com fuetades i situacions i escenes tan crues com el llenguatge”. Del treball artístic de Xirgu com a intèrpret, el redactor del 'Diari de Reus' fa una lloa sense excuses en afirmar que l’actriu estava “insuperable” alhora que definia com a treball “amb encert” el de l’actor que la secundava, López Lagar.

Al igual que l’altre periòdic, el 'Diari de Reus' reflectia que “el teatre” era “ple de públic i ple dels aplaudiments a l’autor i als artistes”. De la seva banda, la publicació que recull la història del teatre Fortuny afegeix que Lorca va dirigir uns mots al públic reusenc. D’acord amb la informació del llibre, l’autor de Granada va advertir al públic que “hi pogués acudir influenciat al reclam d’enganyoses discussions, suscitades amb motiu de l’estrena a Madrid i Barcelona”. “No es tracta d’una de tantes comèdies com s’anuncien inadequades per a senyoretes” va afegir l’autor d’'El Romancero Gitano', sinó “un drama quina cruesa poètica es templa precisament en la moral, rigorosa fins a la seva violència, de la seva sinceritat”.

Tots sabem que les circumstàncies fatals (la mort afusellat de l’escriptor uns mesos després a la seva Granada i la Guerra Civil que va coincidir amb una gira de Xirgu per Amèrica on s’hi va exiliar), van evitar noves visites d’aquests dos genis que, lamentablement, mai més van poder defensar el seu art a la capital del Baix Camp.