Dijous, 28 de Març de 2024

De cada euro invertit en les nuclears, en retornen quatre

Reus presumeix de ser un territori on hi conviuen energia i turisme durant l'obertura del congrés anual de la Societat Nuclear Espanyola

25 de Setembre de 2013, per ACN
  • Participants en la sessió d'obertura de la reunió anual de la Societat Nuclear Espanyola

    ACN

"Malgrat la nova imposició d'impostos, seguim compromesos amb la creació de llocs de treball i l'estabilitat econòmica", ha destacat José María Grávalos, director general d'Energia Nuclear d'Endesa, companyia amfitriona en aquesta 39a edició de la reunió anual de la SNE. "L'energia nuclear és fonamental en el mix energètic perquè es caracteritza en seguretat i en l'absència de CO2", ha reiterat.

Durant la seva intervenció, Grávalos ha destacat el paper de la seva companyia a Catalunya -representa prop del 2% del PIB català i se situa entre les cinc empreses més importants per pes industrial i facturació. Té 6.600 megawatts instal·lats, produeix 24.000 gigawatts/hora a l'any i atén 3,7 milions de clients. En el període del 2008-2012 ha fet inversions per valor de 6.000 milions d'euros a Catalunya.

Al Baix Camp s'hi troba la central de Vandellòs II i, a la comarca veïna de la Ribera d'Ebre, la d'Ascó, amb dos reactors més. Generen aproximadament un terç de l'energia nuclear que es produeix a l'estat espanyol. "Porten més de 25 anys contribuint a generar riquesa, donen feina a un miler de treballadors directes i un miler més d'indirectes, a part del personal per a recàrregues, etc.", ha afegit Grávalos.

Els participants en la sessió inaugural han reconegut la necessitat que el sector sigui més comunicatiu per combatre la mala imatge que sovint es té de les nuclears. En aquest sentit, el regidor d'Innovació, Empresa i Treball de Reus, Marc Arza, ha afirmat que la informació pot ser clau per convèncer la societat de la importància d'allargar la vida útil de les centrals fins als 60 anys -la principal reivindicació del sector.

"És una indústria que ens fa molta falta; aquí som molt conscients dels costos i riscos que comporta l'energia nuclear, però també dels enormes beneficis, tant econòmics com socials i laborals", ha declarat Arza. "I som una regió que demostra que la indústria nuclear no és incompatible amb el turisme", ha afegit. El regidor ha aprofitat per fer una crida a nous inversors, destacant la potencialitat del territori. 

Per la seva banda, el president de la SNE, Francisco López, ha insistit un cop més que els gravàmens de la nova llei de mesures fiscals i sostenibilitat energètica van comportar el tancament de Garonya i acabaran "distorsionant" les futures inversions a executar a les centrals. "Cal tenir en compte que el 23,5% de la producció durant aquest agost a l'Estat, l'ha aportat la tecnologia nuclear", ha remarcat.

Després de l'obertura de la jornada, l'escriptora reusenca Marta Magrinyà ha estat l'encarregada de pronunciar la conferència inaugural, sota el títol "Reus, singular i universal", davant un auditori amb menys públic del previst. Ja han començat les ponències tècniques i s'ha obert l'exposició a l'entrada de la Fira de Reus, instal·lacions que acullen aquesta trobada, centrada enguany en la formació i la internacionalització.

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Rosa Maria Pascual Sellent  04 d'Abril de 2015

On vas, Irina?

Si llegiu aquest llibre comprendreu la gran mentida de les nuclears... que comença així:

A la Irina i en Bacil,

amb el desig que tingueu un futur millor que el dels vostres pares i avis:

Estimats, perdoneu-me, però cal que –per valorar la dignitat que en­cara teniu– transformi la vostra vida en una novel·la. Tot el que m’heu explicat, hem viscut, sentit, interpretat i estimat no es pot perdre... com l’ucraïnès, que està sent desplaçat pel rus i l’anglès. L’ucraïnès només el parleu els pagesos. Els pagesos heu de menjar del que colliu. El que co­lliu, gràcies a Déu, diuen que està infestat i ningú no ho vol. Com que no veneu els excedents, us els mengeu vosaltres. De seguida que podeu, parleu rus i apreneu l’anglès o bé altres idiomes. Només així, gràcies al Dimoni, podeu guanyar diners. L’ucraïnès es queixa, brama... la seva musicalitat baixa xisclant pel Dnièper, com una lluna que s’enfonsa i, en mirar-s’hi, es veu bonica, però menyspreada. Des de fa molt, totes les llunes noves us giren la cara gentil i us mostren la d’una vella amb una falç: la del vai­xell de la mort. Pobra Ucraïna!, graner de Rússia, terra de pas de totes les guerres, mans d’esclaus durant segles per als rics... milions de persones i animals morts de gana perquè se’ls ha robat el menjar per alimentar el monstre de Rússia, fins fa ben poc. I ara, ara que heu aconseguit ser lliures, feu com ocells que han estat engabiats i no saben enlairar-se. Ara que us han tornat el país, que teniu contaminat –pels segles dels segles– des de l’explosió de Txernòbil, ara que sou independents, esteu amb guerra i sou més pobres que les rates...