La celebració de la Diada Nacional de Catalunya ha tingut sempre un doble caràcter: festiu i de reivindicació. La conjuntura econòmica actual, la desconfiança envers la classe política i els intents recentralitzadors del Govern central fan que, aquest any, la Diada hagi de ser més reivindicativa que mai perquè hi ha en joc el futur de la nostra gent i la llibertat del nostre país.
Estem patint una crisi econòmica duríssima, que només a Catalunya ha comportat la pèrdua de mig milió de llocs de treball en cinc anys. L'allargament de la situació ha provocat la finalització dels subsidis que percebien els aturats a l'inici de la recessió, i la percepció dels ajuts de 426 euros mensuals penja d'un fil. Milers de famílies subsisteixen avui gràcies a la solidaritat de familiars, amics i veïns, o per l'ajut que reben de les entitats socials, i s'ha obert el debat sobre la deficient nutrició dels infants més necessitats.
Les retallades en els serveis públics bàsics que rep la ciutadania perpetrades pel Govern de la Generalitat i l'aprovació per part del Govern central d'un reforma laboral nefasta, que fomenta l'acomiadament barat i precaritza les condicions de treball de les persones que tenen la sort de mantenir la feina, són dues mostres més d'una agenda política regressiva d'efectes devastadors. Estem davant un drama social.
Per desgràcia, no es perceben símptomes de recuperació econòmica ni de reactivació industrial que puguin revertir aquesta situació, i les polítiques del Govern de la Generalitat són pràcticament imperceptibles. La crisi és profunda i de llarga durada.
Per això, les persones que volem més llibertat per a Catalunya, però també una Catalunya que continuï cercant la justícia social, no podem tancar els ulls davant aquesta crua realitat. I no podem permetre que els actuals governs utilitzin l'excusa de la crisi per desmantellar estratègicament l'Estat del benestar que havíem construït entre tots des del restabliment de la democràcia.
Ara bé, tot i la gravetat de la situació, no ens podem limitar únicament a fer una apel·lació al greuge i a la incompetència. Cal bastir una alternativa socialdemòcrata, creïble i possible, que doni resposta integral als reptes econòmics i socials que tenim davant i que es contraposi al neoliberalisme econòmic dominant que encara no ha mostrat definitivament la seva cara més dura.
I aquí em refereixo al segon punt. El descrèdit de la classe política ha arribat a un dels nivells més alts de la seva història. Cal recuperar confiances i credibilitats perdudes i reteixir complicitats amb una ciutadania cada vegada més allunyada dels seus representants i de les seves institucions. Si no ho fem, posem en risc la pròpia democràcia. Són, doncs, uns deures que ens toca fer a nosaltres mateixos. Això només serà possible si s'erigeix una nova classe política que posi en el frontispici de la seva actuació l'honestedat, el rigor, la humilitat, la proximitat amb la ciutadania i la recuperació indiscutible de la vocació de servei públic.
El sentiment nacional dels catalans ha evolucionat i ha augmentat en els darrers anys. Hi ha causes objectives i subjectives que ho justifiquen. Raons i passions. Fets i sentiments. Des de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, fins als intents d'espanyolitzar els alumnes catalans del ministre Wert.
Una mostra molt significativa d'aquest sentiment, a banda de les celebracions institucionals que hi ha al conjunt del país, s'expressarà avui travessant tot Catalunya amb la construcció d'una cadena. Jo no hi seré, però els socialistes catalans haurem d'estar molt atents a aquesta mobilització de centenars de milers de persones, i prendre'n molt bona nota. S'equivocaria aquell que pretengui ignorar-la, menystenir-la o ridiculitzar-la. És sens dubte un acte molt lloable, ambiciós i compromès, que més enllà d'expressar una opció independentista, aplegarà moltes persones que volen expressar el seu malestar, el seu enuig, la seva profunda catalanitat i la seva voluntat inequívoca de canviar el marc de relacions actuals entre Catalunya i Espanya.
L'Estat de les autonomies s'ha esgotat i l'ambició nacional de Catalunya precisa noves formes d'expressió. Catalunya ho sap, i Espanya ho ha d'entendre. I per tant, si Espanya vol continuar existint, haurà de prendre consciència que ha de canviar. Estem convençuts que la via federal és la millor opció. I en això treballarem. Però amb la voluntat de superar el federalisme retòric per passar al federalisme dels fets.
L'Onze de Setembre és la millor ocasió per reivindicar la voluntat majoritària dels catalans i catalanes d'enfortir l'autogovern i decidir lliurement el nostre futur polític, sabedors que aquest és un desig àmpliament compartit per la societat catalana, si se sap conduir amb intel·ligència i amb l'ànim de sumar voluntats, no de restar. Per això defensem la celebració d'una consulta legal i acordada.
Però des del nostre ideari de progrés entenem que els drets nacionals no s'esgoten en una consulta puntual. Que els drets de la nació són al mateix temps els drets dels seus ciutadans a una sanitat pública ben dotada, a un ensenyament de qualitat, a la protecció social dels sectors més febles, a tenir feina, a disposar d'un habitatge digne.... No podem consentir que amb l'estendard d'una nova terra promesa, d'una Itaca idealitzada, s'oblidin les greus dificultats que pateixen cada dia milers de persones d'aquest país.
I per això hem de pensar en els milions de compatriotes que comparteixen aquests objectius. Que volen la llibertat nacional, però també la cohesió social i la solidaritat, i que per això necessiten una força que encapçali la lluita per assolir-los. Hem de recuperar la confiança de totes aquelles persones que volen decidir la construcció d'una Catalunya més lliure i alhora més justa. Aquest és el nostre gran repte al servei d'aquest poble.
Bona Diada.
Francesc Vallès és Primer Secretari de l'Agrupació del PSC de Reus i diputat al Congrés
