Tot s’ha produït segons el guió. El PP ha arrasat a Espanya, on Mariano Rajoy ha obtingut una majoria absoluta més gran fins i tot que la de José María Aznar el 2000. Amb 186 diputats, Rajoy ha aconseguit el millor resultat que ha fet mai el PP en democràcia. Una majoria absoluta, però, que els populars hauran de gestionar amb més cautela que mai, amb Europa i els mercats a l'aguait. Als populars no se'ls ha resistit pràcticament cap dels feus històrics del socialisme espanyol. Només a la província de Sevilla ha mantingut el primer lloc. A la resta, ha fulminat. Així, el PSOE d'Alfredo Pérez Rubalbcaba, amb 110 diputats, s'ha enfonsat a les pitjors cotes de la seva història. Per sota dels 125 diputats de Joaquín Almunia del 2000. Per sota, fins i tot, dels 118 de les primeres eleccions, el 1977.
Després de la cita electoral del 20-N, l'executiva del PSOE fa una valoració molt negativa dels resultats "amb el vent en contra" i el president garanteix "màxima col·laboració" a Rajoy en el traspàs de poders. L'home de CiU a Madrid refreda expectatives davant la majoria absoluta del PP, tot i que es compromet a defensar el concert "fins a les últimes conseqüències".
Els populars alerten a Artur Mas que, davant la desfeta del PSC, ells seran els "interlocutors clau" entre el govern català i espanyol. Amb tot, Jorge Fernández reconeix que el seu "anhel" era igualar els 12 diputats de Josep Piqué el 2000.
'Històrica' ha estat la paraula més pronunciada durant la nit electoral pel candidat de CiU, Jordi Jané, a l'hora de valorar la seva victòria a Tarragona (la meva terra). Els convergents, que ja s'ensumaven un increment del seu suport electoral que es podia traduir en el triple empat d'escons amb PSC i PP, com finalment s'ha produït, han aconseguit fins i tot, per primera vegada, derrotar els socialistes en nombre de vots i convertir-se en la primera força a la demarcació en unes generals. L'ambient de decepció era palpable entre les files socialistes, que han vist com s'evaporaven 80.000 vots i dos dels quatre escons del 2008. El PP, que ha guanyat a la ciutat de Tarragona, es consolida com a tercera força.
El blau del PP s'ha escampat per tot l'Estat espanyol i Catalunya i el País Basc són les úniques zones que impedeixen que el partit de Rajoy ocupi tot el territori estatal. Els populars podran fer i desfer durant la propera legislatura gràcies a una majoria absoluta que ens fa retornar als temps d'Aznar. S'enceta així un context marcat per la desfeta més important que ha patit el PSOE durant els anys que portem de sistema democràtic. Catalunya s'ha resistit al conservadorisme més espanyol, amb els vots necessaris perquè CiU (que no havia guanyat mai unes eleccions generals) sumi tres victòries consecutives: les autonòmiques, les municipals i les del 20-N.
Les dades demostren que, tot i que els populars han guanyat uns 500.000 vots, la clau de la seva victòria ha estat el daltabaix dels socialistes, que han perdut uns 4.500.000 vots. El nombre de votants del PP s’ha situat en uns 10.700.000, respecte dels 10.200.000 del 2008 i el dels socialistes ha caigut dels 11.300.000 a 6.900.000. És a dir, la victòria del PP es base en la gran derrota socialista.
Després de veure els resultats de les votacions, m'he fet algunes preguntes: pensaran de nou els populars a transvasar l'aigua de l'Ebre "que es llença al mar", per regar camps de golf més al sud?. Anul·laran els matrimonis homosexuals?. Tornaran les restriccions per a la recerca en cel·lules mare? (i no em refereixo a restriccions econòmiques, que hi seran també per a altres tipus de recerca). Permetran de fumar als bars? Privatitzaran les televisions autonòmiques? Quantes agressions més sofrirà Catalunya i la nostra llengua? Temps al temps.
(Sebastià Barrufet és periodista).
