Cada 21 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Pau. L’Assemblea General de les Nacions Unides ha decretat que aquest dia es dediqui a reforçar els ideals de la pau en totes les nacions i pobles del món.
Aquest any el lema de la diada és "El Dret dels Pobles a la Pau".
Penso que val la pena analitzar les tres paraules que integren el lema d’enguany:
El DRET, en general, és la facultat d’exigir allò que ens és degut, o sigui que es poder demanar imperativament alguna cosa, en aquest cas la pau en virtut del propi dret, de la pròpia autoritat o de la pròpia força. Per tant, la pau no és una concessió graciosa que algú ens vulgui fer, sinó que comporta aquest punt de poder-la exigir i per tant tenir-hi ple dret.
Els POBLES, segon terme emprat en el lema de la diada d’aquest any, es defineixen com el conjunt d’habitants d’un territori o d’un país, o sigui que fa referència a un conjunt i no a les diferents individualitats d’aquest conjunt. Per mi és molt important aquesta matisació, perquè és evident que un no pot aconseguir la pau individualment si al seu entorn aquesta és inexistent. I arran d’aquest caràcter global que conté la paraula “pobles”, no puc deixar de fer referència a unes paraules del papa Francesc quan diu que la fraternitat és el fonament i camí per a la pau, i segueix dient que la fraternitat és una dimensió essencial de l’home que és un ésser relacional, relació que ens porta a veure i a tractar cada persona com un veritable germà, de manera que, sense això, resulta impossible construir una societat justa i una pau sòlida i duradora. Per tant cal destacar aquest caràcter social de la pau.
El tercer i fonamental mot del lema d’aquest any és la paraula PAU. Navegant per internet no sé com vaig fer cap a un estudi de la Universitat de Granada titulat la Pax Romana. En un moment s’hi diu que veient l’entrada de pax a un diccionari llatí es pot comprovar els molts significats que va adquirint al llarg de la seva pervivència: acte físic, convenció entre dues parts; pacte, assentament, pau, pacte beneït pels déus; respecte cap a l’altre, consentiment i acord amb l’altre; qualitat de vida, estat de seguretat; amistat; temps de pau; pau en la mort, en la tomba; tranquil·litat de ment, serenitat; equitat; pax romana (estat d’ordre i seguretat de l’imperi Romà); personificació en la divinitat; calma, impertorbabilitat dels déus; interjecció. I segueix dient aquest estudi que malgrat que tantes accepcions ens podrien induir a error, la coincidència lèxica no és banal ja que en la trajectòria històrica, experiencial i semiòtica, acumula circumstàncies en les que els conflictes es regulen pacíficament, és a dir, intentant apropar les situacions d’inici al diàleg, la cooperació, la negociació, la justícia, etc. Aquesta cita del treball de la Universitat de Granada em serveix per enllaçar-la amb una frase del missatge que el secretari general de les Nacions Unides va fer en presentar la diada d’enguany: la història ha demostrat que els conflictes, per ferotges que siguin, es poden acabar, la pau pot prevaler i la reconciliació pot triomfar.
Per acabar em permeto proposar un eslògan per a aquest dia i per a tots els altres: “tinguem la festa en pau”.
Pere Pagès és Síndic Municipal de Greuges de Reus.
