Dimarts, 19 de Març de 2019

500 dies de la proclamació simbòlica de la República Catalana

11 de Març de 2019, per Jordi Simó
  • El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, a les escales del Parlament mentre s'adrecen als alcades independentistes després de la proclamació de la República

    ACN

Bon dia, Catalunya! Diumenge, 10 de març de 2019, al matí, també sortia el sol a la simbòlica República Catalana. Aqueix dia, malgrat la nostra partitocràcia, havia sortit el sol també a Alcalá Meco, Soto del Real, Suīssa, Bèlgica i Escòcia... i fins i tot a Viladecans. I precisament aqueix dia arribàvem al 500è dia d'ençà que es va proclamar, només simbòlicament, la República Catalana. Recordeu el 27 d'octubre de 2017? I què hem aconseguit des de llavors? Doncs només presons, exilis, represàlies, convertir el Primer d'Octubre en una costellada feta després d'un partit entre solters vs. casats... Bé, perdoneu, no ho hem aconseguit pas nosaltres, ho ha aconseguit tota la partitocràcia. Com? Doncs avantposant les seves cadires al mandat de la ciutadania del Primer d'Octubre, al mandat de la restitució del govern legítim de Catalunya del 21 de desembre de 2017, tot fent engreixar el hàmster del processisme a la menjadora.

Ara, els uns ens diuen que hem d'eixamplar la base, que sols val un govern efectiu ('cash') (efectiu? es governa?), que no en som prou; d'altres ens diuen que volen una unitat, unitat feta als despatxos, amb quotes de menjadora, sense comptar amb la ciutadania i tot això reinventant-se, refundant-se i canviant un altre cop la pell.

Això sí, una cosa que fan tots plegats -i amb això demostren que són la vella partitocràcia- és que tots aquests jocs de mans els fan jugant amb el xantatge moral i emocional, posant els represaliats i el seu entorn (per a ells, tot el meu respecte i consideració) com a ariets a qualsevol llista electoral: posant per davant els represaliats i el seu entorn, com una barrera d'arbres, pretenen tapar-nos i no deixar-nos veure el profund i veritable bosc anhelat, és a dir, la República Catalana, la independència.

Digueu-me esverat, unicorn màgic, purista, però això no és el que ens van dir que passaria i el que farien, el 9N (la consulta popular), el 27S (el vot de la nostra vida), el Primer d'Octubre (el referèndum vinculant) i el 21D (la restitució del govern legítim)... Jo, personalment, ja n'estic fart i fins allà on no sona de tanta mentida i postureig. L'Estat espanyol, serà (que ho és) tan dolent que vulguem, però el cert és que jo no els vaig votar pas ni els vaig escollir pas, aquests polítics nostrats, per a fer això.

Continuo, dia a dia, recordant la proclamació perquè crec que hi ha noves formes de fer política, que sorgiran i ja en són, algunes, realitats tangibles, nous lideratges sortits directament i democràticament de la ciutadania (busqueu aquestes noves maneres, hi són i les trobareu: Primàries Reus i Primàries Catalunya en són un clars exemples).

Em sembla que aquest 500è dia, bé es mereixia aquesta reflexió. En síntesi, he volgut dir tot això: #NoaTOT #CanviemElGuió #RecuperemElPoder #NiOBlitNiPerdó #UNILATERALITAT #LlibertatPresosPolítics #RetornDelsExiliats #UsVolemACasa #Independència #RepublicaCatalana. 

Jordi Simó és un RTV, consultor energètic i membre de Primàries Reus.

COMENTARIS (0)

Reportatges