Cookie control
Dimarts, 02 de Juny de 2020

81 anys de la fi de la Guerra civil a Reus; l'últim dia

15 de Gener de 2020, per Cristian Muñoz
  • Es compleixen 81 anys de l'entrada de les tropes de Franco a Reus

    Arxiu/ Reusdigital.cat

Avui cal recordar un fet històric prou important, ja que fa 81 anys de l’entrada a Reus de les tropes del general Franco, el 15 de gener de l’any 1939, el que va suposar el final de la guerra civil espanyola a la nostra ciutat. Durant aquesta (1936-1939) la capital del Baix Camp va ser centre estratègic de comunicacions fèrries. A més, Reus contribuïa a l’esforç de la guerra a través de l’aeròdrom i de la fàbrica de l’aviació que hi havia a l’antiga Escola del Treball, l'actual facultat de Medicina de la URV.

Afegint-hi el marcat tarannà republicà, Reus va ser un enclavament destinat per bombardejar, des de el 1937 fins el mateix 15 de gener del 1939. Per aquest motiu es poden trobar la gran quantitat de refugis antiaeris a la ciutat i als voltants, però en aquesta ocasió em centraré en l'últim dia de la guerra a Reus. Amb la caiguda del front de l’Ebre, el novembre de 1938, l’exèrcit de Franco va iniciar l’ofensiva a Catalunya a mitjans de desembre, tot intensificant els bombardejos contra els punts defensius republicans (és el cas de la batalla del Montsant, que s’està posant en valor recentment).

Durant la nit del 14 al 15, a Reus va haver-hi un incessant pas de militars republicans en retirada per la carretera de Tarragona, tot creuant pels principals carrers de la ciutat. El primer batalló de la 133a brigada i la 151a de carabiners de la 24a divisió van rebutjar la idea de defensar el terme, perquè eren poc més de 100 homes mal armats, malalts i sense moral.

L’Ajuntament va pagar l’últim sou als funcionaris i van marxar cap a l’exili. El cos de bombers havia marxat amb tot l’equipament i el material quirúrgic de l’Hospital també va sortir, si bé en van deixar una part guardada. El darrer acte dels soldats en retirada va ser volar el pont de la carretera de Montblanc, per evitar el pas de l’exèrcit revoltat. El 15 de gener, el panorama era descoratjador. La ciutat tenia més de 300 cases destruïdes o malmeses, mancaven els serveis bàsics i la ciutadania havia patit més de 200 morts a causa dels bombardejos.

A les 12 del migdia, tropes de la V Divisió Navarra del general Solchaga van entrar a Reus pel carrer del Roser i, en arribar a la plaça de Catalunya, la força es va dividir en dues companyies; una, pel raval de Santa Anna direcció en a la plaça Prim, mentre que l’altra va arribar al Mercadal pel carrer de les Galanes. Les finestres eren tancades i no hi havia ningú al carrer. Altres escamots van accedir a Reus per diversos punts i, hores més tard, van arribar des del Priorat les tropes africanes del general Yagüe, també conegut com el 'carnicero de Badajoz'.

Aquests soldats es van trobar una ciutat buida, on hi regnava el silenci. Molta gent era amagada als refugis antiaeris, a casa seva, havia marxat a l’exili o s'ocultava als masos dels voltants. Era una població aterrada per la guerra, que temia combats als carrers o possibles represàlies. En el moment en què els primers soldats arribaren a les places de Prim i del Mercadal, un tinent retirat es va fer càrrec de l’Ajuntament i va substituir la senyera del balcó per una bandera monàrquica. Poc després, les finestres que eren tancades es van començar a obrir, la gent va començar a treure el cap per la boca dels refugis, a guaitar pels balcons i, finalment, a sortir al carrer.

Es respirava un ambient estrany, diferent. Només quedava mirar endavant i esperar que la guerra mai més tornés a Reus.

Cristian Muñoz és estudiant de Geografia i Història. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics