Avis i àvies per la llibertat: passat, present i futur

Aquest dimecres, 7 de novembre, es compleix un any de l’inici del col·lectiu Avis i Àvies per la Llibertat de Reus. Aquest col·lectiu, que els primers dies aplegava un grup reduït de gent gran, bàsicament de Reus, va néixer per la iniciativa d’un petit grup de persones amb l'objectiu de demanar la llibertat dels presos polítics catalans, els presidents d’Òmnium Cultural i de l’ANC, i els diferents membres del Govern de la Generalitat, empresonats o bé exiliats.

Des del primer moment es va instituir un mocador al coll, de color groc, com a símbol de la protesta, i es va determinar que cada dia, a les 12 del migdia, de dilluns a divendres, es farien tres tomb al voltant de la plaça del Mercadal, en silenci, encapçalats per una pancarta il·lustrativa d’Avis i Àvies per la Llibertat demanant la llibertat dels presos i que s’animaria la gent gran coneguda a participar-hi. Va ser posteriorment que es va donar cabuda a totes aquelles persones, de qualsevol edat, que hi volguessin participar i, pels que no poguessin fer-ho de dilluns a divendres, es va ampliar la trobada també als dissabtes, així com també es va avançar l’horari a tres quarts de 12 del matí.

Al llarg de les primeres setmanes el col·lectiu es va anar engrandint, i es van decidir algunes normes senzilles d’organització, com per exemple, respecte a la petició de permisos oficials, la consulta i posada en comú entre tots els assistents de les activitats a realitzar, fins arribar al moment segurament més dur de la vida del col·lectiu, quan durant els dies de campanya electoral per les eleccions autonòmiques del 21 de desembre, la Junta Electoral Provincial (JEP) -en una decisió que posteriorment va ser rectificada per la Junta Electoral Central (JEC)- va prohibir que el col·lectiu es manifestés durant les dues setmanes dels dies de la campanya electoral, prohibició que va ser recorreguda pels membres de l’Associació d’Advocats de l'1-O. Amb motiu d'aquesta acció es van formular més de 200 denúncies personals contra la prohibició, denúncies que van ser dirigides al Síndic de Greuges, el qual es va personar a Reus, a primers d’any, per informar els denunciants del resultat de les seves gestions. Cal dir que aquests fets van significar l’interès de pràcticament tots els mitjans, escrits i audiovisuals, fet que va provocar que el col·lectiu Avis i Àvies per la Llibertat fos conegut i impactés arreu del país. En aquells dies de prohibició també es va substituir la pancarta de 'Llibertat Presos Polítics' per la nova de 'Defensem els Drets Humans'.

Només dos dies després del 21 de desembre, en un manifestació extraordinària promoguda pel col·lectiu, que va aplegar moltíssima gent, es va dur a terme la felicitació de Nadal als presos i exiliats amb la presència, per primera vegada, de familiars seus, concretament del germà del Jordi Sánchez, en Xavier.

Al llarg d’aquests últims mesos, el col·lectiu ha perdut aquella embranzida que el va impulsar i fer créixer els primers mesos, s’ha estabilitzat per sota dels 170 participants diaris, i es nota un cert acomodament que, en molts casos -que no pas en tots- converteix la trobada diària en una ocasió de safareig entre els participants, que trenca el silenci, i també una pèrdua de la transversalitat i de l'esperit inclusiu de l'inici.

Què ha de fer el col·lectiu en el futur? El que es pensava inicialment que podria durar tan sols unes setmanes, o uns pocs mesos, resulta que hores d’ara té una perspectiva d’anys, inclús de molts anys. Com han d’encarar els Avis i Àvies per la Llibertat, de Reus, aquesta perspectiva? Heus aquí una pregunta de difícil i complexa resposta. Segurament caldria fer una consulta a la gent, a tots els participants, respecte el futur del col·lectiu, amb propostes àmplies, profundes i inclusives que, per ara, no sembla massa factible, donada l’actitud d’exclusivisme dels membres directius del col·lectiu, actitud que repel·leix la transversalitat i la possibilitat que altres components puguin aportar, també ells, les seves idees i el seu esforç a la causa de la Llibertat.