Cookie control
Dissabte, 30 de Maig de 2020

Carta oberta al general Prim

Aquest 6 de desembre es compleixen 200 anys del seu naixement

03 de Desembre de 2014, per Vicenç Redondo Penas
  • La mòmia del General Joan Prim i Prats

    Reusdigital.cat

Benvolgut General:

Deu van ser les vegades que et van ferir. De totes en vas sortir amb èxit i vida renovada, tot i que totes et van passar factura.

I és que va ser a Madrid i per ocupar un seient equivocat, que uns trabucs van trencar els vidres del teu carruatge i van atemptar contra la teva vida. Tothom recorda aquell dia on després de fugir dels teus assassins, vas arribar al Palau de Buenavista sagnant. Allà, al divan que encara es conserva, et vas deixar caure fruit de la pèrdua de la teva sang. La teva dona, la Paca, esgarrifada, cridava a tort i a dret demanant un metge que et curés les ferides i que et retornés la vida.

El teu primer plor va ser a Reus, allà a la plaça de les Cols, on ara es fonamenta la capsa dels orígens d’en Gaudí. Del pare heretares la professió i el coratge, de la mare l’amor i la dedicació vehement a tot allò en el que creies. Els bastons et servien per fer fusells i espases quan eres nen , i de les històries del pare sorgiren els somnis de les grans gestes.

El teu esperit aventurer i guerrer et dugué al front com a voluntari on vas ser premiat per les teves iniciatives. Sempre amb la teva ciutat al cor i lluitant amb empenta per allò que estimaves, et vas alçar en defensa per les injustícies que la nació patia. La reina et va recompensar per l’alçament de la teva vila per l’opressió que Espartero sotmetia casa nostra i mentre a tu et va fer Compte de Reus, títol del qual sempre et vas sentir orgullós , als teus conciutadans els van premiar amb l’honor de Ciutat Esforçada.

Si la guerra s’acabava, buscaves la manera de defensar també els interessos de la teva gent i com a diputat ho vas fer per Barcelona i Vic. Sempre amb ordre, allà on no arribava la teva mà arribava la teva espasa, i és que mai vas oblidar d’on venies però tampoc vas oblidar a què et dedicaves. Va ser o caixa o faixa un dels episodis mal entesos dels teus actes.

Les aventures de la teva vida et van dur a Puerto Rico, a Mèxic, a conèixer els Estats Units. A Crimea et van glorificar i la teva eficàcia com a polític va engrandir les polítiques internacionals d’una Espanya que s’enfonsava i derivava cap a una fi sense retorn.

De les teves estades a París en vas treure un gran partit, i és que l’emperador i la cort de França et van obrir el cor a les seves festes i a les seves reunions. L’amor quasi et falla, però com sempre aquella vehemència amb la que comandaves els exèrcits et van dur a la victòria. Va ser ella, sens dubte, allà a París,  qui et va salvar i et va donar els teus fills que heretaren de tu alguna cosa més que només el nom.

La Guerra d’Àfrica et va consagrar com a heroi i vas tornar a casa més fort, més valent, més expert. La glòria et somreia i la reina et recompensava, mentre els teus enemics conjuraven contra tu. Entenc que et vas cansar d’obeir ordres i de temptar la sort. Entenc que de la teva visió, descobrires que el país on vivies era ple de corruptes i gent que per conveniència voltava una reina que només pensava en dormir. Així et vas alçar en aquella Gloriosa que tant va costar i que tantes esperances va portar, tantes que tothom pensava que tu faries el que aquells volien, mentre tu, com sempre faries la teva. I és que volies assentar les bases d’una Espanya al cap de la qual hi hagués un monarca que mai ,mai , mai, tornés a ser de la família Borbó, niu de corbs i serps.

Vas ser nen, vas ser soldat. Vas arribar a General, Diputat, Senador Vitalici, Ministre de Guerra, President del Consell de Ministres, vas ser Comte de Reus, Vescomte del Bruc, Marques de Castillejos i Gran d’Espanya, però la mort et va sobrevenir al Carrer del Turco tot i sabent que et volien mort. Ningú sabrà mai qui et va matar, tants eren el greuges comesos per tu!...  A Reus et portem al cor; allà a la plaça on vam aixecar el teatre d’aquell pintor Fortuny que ens va regalar les teves gestes a la Guerra d’Africa et saludem; al passeig que porta el teu nom, als carrers de les teves gestes.  A Mèxic et ploren, a França i a Holanda et recorden; a Turquia t’estimen i amb tot mai vas deixar de ser de Reus.

Les llàgrimes cauen a aquells que en el teu record, lamentem que de tu, avui, només parlen els aprofitats que de la teva mort han fet negoci mentre que aquells que volen parlar de tu, de qui erets, de com pensaves, d’on venies, a on anaves… són mal mirats en una societat que no entén que vas ser Joan Prim i Prats. JOAN PRIM i PRATS!, en una època en que res era fàcil. Vas ser un home avançat al teu temps. Gloria a tu, senyor i als teus hereus que porten avui el teu nom amb dignitat i honor. VISCA PRIM!

 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Josep Mª Fontana Bertrán  17 de Gener de 2015

Sabemos ya quien mató a Prim

Querido amigo: de tanto repetir que nunca se sabrá quién mató a Prim, llegamos a creérnoslo.
Aunque se sobreseyeron las actuaciones del proceso por su asesinato, en los papeles del juicio está encerrado claramente quién mató a Prim y quién ordenó que le mataran. Las pruebas son contundentes y cualquier juez de hoy concluiría que fur Serrano y sus secuaces.

vicenç redondo   03 de Desembre de 2014

Sr.Carricondo

Crec que es possible que no hagi llegit be l'autor de l'article. Tanmateix, agraeixo el seu comentari.

J. A. Carricondo  03 de Desembre de 2014

Sempre Prim

Com és habitual sempre poses judici i veritats en els teus comentaris. Llàstima que podent parlar gent experta i rigurossa no donin més espai.