- Què fas demà, a les sis de la matinada? -em va preguntar el Xavier.
- Dormo, encara. Em llevo a les set per anar a treballar -li vaig dir jo.
- Doncs demà hauràs de matinar més: ens has d'ajudar a traginar urnes -va replicar ell.
- I doncs: que no l'organitzava el govern, el referèndum? -vaig gosar preguntar jo.
- Si naltros, el poble, no el fem, no el farà ningú -va sentenciar.
- Doncs fins demà, a les sis de la matinada, Xavi -i així vam quedar entesos.
Això era poques setmanes abans del Primer d'Octubre de 2017 i vet aquí que ara ja en fa tres anys, de tot allò: vull dir del referèndum d'autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya, però també de la traïció dels neoconvergents, dels pseudorepublicans i dels rebels cupaires de pa sucat amb oli. I també fa un any que el Xavier Joanpere va traspassar: recordo que me'n vaig assabentar en acabant de sopar amb els companys de l'Associació Gosar Poder, que pretén difondre la figura i l'obra del poeta, crític, traductor i lingüista Gabriel Ferrater, que ja es queixava l'any 1969 que fins aleshores mai no hi havia hagut un moviment separatista propi i autèntic.
A més d'independentista de debò, el Xavier Joanpere va ser i va fer moltes altres coses: per exemple, va fer periodisme del bo. I per això està molt bé que LANOVA Ràdio de Reus i Reusdigital.cat hagin decidit convocar el primer Premi de Periodisme Xavier Joanpere, adreçat a aquells treballs periodístics de temàtica social, o que s'englobin dins els camps de la cooperació, la llibertat dels pobles i el respecte cap a la terra i el medi ambient. Tinc a la meva biblioteca els seus dos magnífics llibres autoeditats d'entrevistes, 'Aventurers i solidaris' (1997) i 'Les causes pendents' (2002), i faríem molt bé els qui el vam conèixer i estimar de contribuir a l'edició d'un altre volum, que completaria la trilogia, amb tots els articles esparsos que va publicar, "un illot de llibertat i esperit independentista enmig d'un món ple de reixes i confusions", com bé diu una seva dedicatòria: estic segur que la seva dona, la Montserrat Foraster, i les seves dues filles, la Mar i la Montsant, ho veurien amb bons ulls.
Però no només en la lletra escrita excel·lia, sinó que assistir a un dels seus parlaments públics al carrer, al teatre o allà on fos era una experiència única per l'energia i la lucidesa amb què deia les veritats ocultes, amagades per la veritat oficial, que t'encoratjaven a continuar lluitant per les causes pendents. La mateixa honestedat i la mateixa convicció guiaven les seves respostes contundents a personatges prepotents com un tal Josep Bargalló, actual conseller d'Educació i aleshores prescriptor editorial, que va gosar, el molt barrut, de titllar despectivament de "diccionari de fracassats" l'original del seu primer llibre i per això el Xavier Joanpere li contestà, amb molta raó i encert, que "un país que té tants llibres de cuina i cap d'assaig és que va molt bé de panxa i molt malament de cap". Aquest incident i altres fets rellevants de la seva biografia, els recull i els explica molt bé Xavier Garcia a l'article "Xavier Joanpere, recordat Homenot del Sud".
Doncs sí, un dia, potser demà, a les sis de la matinada, Xavier Joanpere, tornarem a quedar, però no pas per a tornar-ho a fer, com ens proposen els traïdors que pretenen fer-nos oblidar el Primer d'Octubre, quan sabem que ja vam votar i ja vam guanyar la independència, sinó per a celebrar la victòria que ens van furtar els polítics nostrats que ens pensàvem que anaven de veres i que al final han resultat ser tots plegats una colla de farsants. O, si ho preferiu, quedem "demà, a les tres de la matinada", com va deixar escrit Pere Calders l'any 1957 en aquell magistral conte en què l'Octavi vol arribar a la Lluna i el narrador conclou, al desenllaç, que "en els moments eufòrics, quan foragito els negres pensaments, crec que l'Octavi pot haver triomfat. En aquest cas, els segons que arribin a la Lluna, el trobaran refistolat davant la seva tenda, empunyant la nostra bandera. I això, digui's el que es vulgui, és Història".
Biel Ferrer Puig és filòleg.
