Cookie control
Divendres, 18 d'Octubre de 2019

El Banc d’Espanya i la retirada de la plata

30 de Juliol de 2015, per Antoni Zaragoza
  • Edifici de l’antic Banc d'Espanya, ara Arxiu Municipal. La reixa de la cantonada, a la part baixa, és on van descarregar la plata, l'any 1948

    Arxiu Antoni Zaragoza

A Reus, l’edifici del Banc d’Espanya va ser inaugurat el 23 de març del 1905. Passaven els anys i les oficines, que van gaudir de l’apogeu de la indústria en general, van anar guanyant importància. Era una època d’esplendor per a la activitat desenvolupada, de gran activitat del comerç en general i també de les industries de fabricació, transformació i elaboració, arribant a ser la segona ciutat de Catalunya. Un cop acabada la Guerra Civil, el banc va tindre la necessitat de modernitzar-se fent millores i també al departament, que afectava la pròpia caixa forta.

Suposadament, els fons serien minsos, a conseqüència de l’ocupació, i seria a partir de zero quan devien començar a respirar en quant a dipòsit. Acabada la guerra, va començar el moviment bancari, posant en circulació els bitllets i monedes de curs legal i recollint diners de la República que ja no estaven en circulació. Queden testimonis dels comprovants de les entregues en efectiu que van fer la majoria de famílies. Aquest testimoni era un imprès que detallava els ingressos dels bitllets de diferents tipus i les monedes de diferents valors que eren entregades a l’entitat i que servia de comprovant. Així anaven les coses.

L’any 1948, l’entitat va sol·licitar un permís d’obres municipal per poder realitzar una sèrie de millores i, sobretot, modernitzar la caixa de cabals amb més mesures de seguretat, entre elles, un sistema d’inundació d’aigua a la caixa forta... Permís d’obres sol·licitat a l’Ajuntament núm. 166 amb data 14-9-1948. Avui és la seu del Museu de Reus, al raval de Santa Anna. Per realitzar les obres van haver de netejar el seu contingut que tenia com a reserva. A part de la documentació, també van retirar les monedes de plata que, a partir dels finals de la Guerra, tenien en custòdia. Entre altres coses, es va retirar l’existència de monedes de plata, coure i níquel, que s’havien acumulat un cop finalitzada la Guerra Civil.

Van ser moltes les famílies que, per ordre del govern, van canviar bitllets considerats bons i van fer l’entrega dels que es van treure de circulació sense valor. Les famílies escollien aquest sistema, entregaven els bitllets i monedes dels diferent metalls i, altres, que se les guardaven per si algun dia les podien revaloritzar o es donaven per perdudes. El protocol que tenien establert era desconegut, per això qualsevol tipus d’informació es fa difícil, tenint en compte que l’arxiu està a prop i les consultes s’han de fer expressament. Però també queda per aclarir si dins el protocol, la retirada d’efectiu contemplava el seu trasllat al Banc d’Espanya de Madrid, a la Fàbrica de la Moneda o qualsevol altre institució. També hi ha la possibilitat que fossin entregades al Banc d’Espanya de Barcelona, Tarragona o vés a saber. Ja que es dóna la coincidència que vaig ser un testimoni presencial, només puc explicar el que vaig veure, la resta es basava en una hipòtesi.

Recordo que a la plaça de Catalunya s’hi van presentar tres o quatre carretes de transports, tirades per un cavall i conduïdes per un carreter (com podia ser l’Agència Miró i Morera, Sardà o vés a saber). Aquestes carretes van començar a carregar saquets petits plens de monedes de plata, coure, etc. La mida aproximada era de 30 x 40 centímetres, anaven numerats i precintats. A simple vista, la càrrega de cada carreta era d'uns vint o trenta centímetres d'alçada. A mi em semblava molt poc, però tenint en compte que cada carreta podia transportar un 2.000 quilos, era suficient. Una vegada carregats, es descarregava la plata a la reixa practicable situada al mateix edifici davant mateix del xamfrà on es posava l’Allera, la castanyera. “La comitiva de carros” es va posar en marxa, sempre sota la vigilància de diverses parelles de la Guàrdia Civil. Recordo que van enfilar, des de la Plaça de Catalunya, pel carrer del doctor Robert, aleshores Garcia Morato, en direcció a les estacions de RENFE, i dic estacions perquè desconec a quina de les dues va ser, la de Madrid o la de Tarragona, coneguda com “estació vella” i avui Parc de Sant Jordi, queda per aclarir.

He fet algunes indagacions a través del Banc d’Espanya de Madrid, però de sobte, només m’han ajudat fins on han pogut, la solució es desplaçar-se a Madrid i consultar el llibres de registre, però, naturalment, un carregament de plata, no pot desaparèixer així com així... També queda el recurs de consultar a Renfe o a la mateixa Guàrdia Civil, que sempre tenen molt en compte els serveis que realitzen. De totes maneres, el poc que sé és el que explico perquè quedi constància d’un fet prou important ocorregut a Reus, i que forma part de la nostra història.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics