El Castell de Falset i la derrota dels Borbons

'Antoni Vidal i Talarn i Pere Joan Barceló (Carrasclet). Dos defensors de la terra (1700-1720)' és el flamant títol de l’obra pòstuma de l’historiador català Antoni Muñoz, nascut a Valladolid i afermat a Catalunya, que ahir fou presentat a Falset, en un teatre de l’Artesana ple a vessar, presentat per Rafael Dalmau, editor inesgotable d’episodis divulgatius de la història de Catalunya, i acompanyat per Jordi Miravet, del Memorial 1714, d’Òmnium Cultural, que promou de molts anys ençà una casa-museu al Fossar de les Moreres, de Barcelona, on s’hi relata la Guerra de Successió en clau catalana. En la part institucional, el batlle de Falset, Jaume Domènech, impulsor municipal de la recerca històrica de Pere Joan Barceló, fill de Capçanes i guerriller de l’exèrcit català en el litigi bèl·lic europeu entre Àustries i Borbons del segle XVIII, i Jordi Sabaté, president del Consell Comarcal del Priorat, qui aprofità l’avinentesa per fer una breu radiografia del ressorgiment comarcal amb la indústria agroalimentària i el vi, des dels anys 1990, davant l’atenta presència de Quim Torra, president de la Generalitat, qui també feu gala dels seus coneixements històrics, tot i reconeixent el seu desconeixement de l’’episodi de la capitulació del castell de Falset’ per part dels Borbons, el 2 de setembre de 1714, lliurat a les tropes del coronel Antoni Vidal i Talarn, qui morí posteriorment a causa de ser ferit en aquest  setge, previ a posteriors batalles al llarg i ample del Camp de Tarragona.

L’extensa biografia d'Antoni Vidal i de Pere Joan Barceló, qualificats per Antoni Muñoz amb l’apel·latiu històric de ‘defensors de la terra’, es divideix en cinc minuciosos i detallats capítols, que van des dels ‘Prolegòmens del conflicte´ fins a ‘Pere Joan Barceló, el Carrasclet’, passant per ’La resistència al setge’, ‘Antoni Vidal i la insurrecció armada’ i ‘La postguerra’, treball ingent de recerca històrica, amb una prolífica bibliografia i amb la col·laboració, entre d’altres, dels Arxius de Falset i Xerta, llocs d’origen dels dos protagonistes d’aquest llarg i convuls capítol històric on Catalunya, emmarcada dins la Corona catalano-aragonesa, acaba perdent les constitucions catalanes i, per tant, les llibertats polítiques. L’obra és complementada amb diferents plànols del territori i gravats de textos antics de l’època.

L’acte, presentat pel periodista i escriptor falsetà Toni Orensanz, qui també ha col·laborat en la recerca històrica, i concorregut per molts convilatans i diferents alcaldes del Priorat, es clogué amb l’esperança de poder aprofitar el marc incomparable del Castell de Falset -recentment museïtzat- per fer-hi una possible representació històrica, a l’estil de Cardona o de la batalla de Talamanca, a la comarca del Bages, en el sentit de recuperar una part important de la nostra història col·lectiva, més enllà de l’atractiu turístico-cultural que aquest esdeveniment podria representar, potenciant el coneixement i la necessària autoestima de tots els pobles. O com afirmà el mateix alcalde falsetà, en posat institucional i seriós, adreçant-se al president Torra, després de convidar-lo de nou a la comarca: "Que no us falti, ara, en hores greus i difícils, l’esperit del Carrasclet".