El Castell d'Escornalbou i el seu inventari

El Castell d'Escornalbou va tenir un abans i un després. Repassarem l'última fase, quan pertanyia a Eduard Toda i, finalment, a la família Llopis Guiloche, que el va comprar el 1941 acabada la Guerra Civil. Aquesta família hi va residir durant bastants anys, a l'estiu. Es recorda aquell casament tan sonat que va reunir a tota "la flor i nata" de Catalunya. Recordem les dificultats que van haver de sortejar els convidats per poder recórrer aquella difícil carretera, en la qual els cotxes de gran potència i pel desconeixement del terreny, arribaven a fer "figa". Els únics que van superar la prova van ser els taxistes de Reus que ja hi estaven acostumats. El recorregut més dolent era, a partir de les "alzines sureres" fins dalt al recinte. El castell es va vendre al Banc Urquijo Català l'any 1979. En aquell moment, es va fer un detallat inventari de tot el que contenia el castell i una valoració d'aquest. Més tard, es va vendre en un 50% a la Generalitat de Catalunya, i l'altre (50%) a la Diputació de Tarragona.

Comentarem l'inventari. L'entitat bancària va cercar referències de qui podia dur a terme aquesta tasca i va escollir un antiquari de molta anomenada a Reus, Francesc Ferran Gil. Aquest tenia un establiment al carrer de l'Amargura i era una persona entesa en valoracions d'antiguitats. Va ser Ferran Gil qui em va escollir per col·laborar amb ell per fer l'inventari dels llibres. M'hi unia una bona amistat, amb ell, i a més sabia dels meus coneixements sobre llibres. Així es va dur a terme la valoració de la gran biblioteca. Cal dir que ens va ajudar la meva filla, Sílvia Zaragoza Domingo, llavors una estudiant.

L'operació la vam començar al mateix Castell, disposant d'un plànol d'aquest, on estan totes les dependències, habitacions, cuina, església i altres indrets del lloc. A més, disposàvem d'un llistat previ, de tots els objectes a valorar relacionats amb els indrets on estaven col·locats. D'aquesta manera es podia seguir exhaustivament la localització. Per un costat els mobles en general, el contingut de cada habitació, cuina i, com a complement, la gran Biblioteca tot detallant-ne el contingut de cada vitrina. D'aquesta manera es va organitzar l'operació. Érem acompanyats de l'home de confiança del senyor Llopis, guardador del Castell, el senyor Lino Panés i el seu nebot, Fernando Panés, que el va rellevar en jubilar-se. L'afer va durar dues o tres setmanes i les visites de públic al Castell es van clausurar.

Era l'any 1979 i va ser el primer inventari que es va fer i la primera valoració aproximada del contingut. Recordo aquells jocs de taula, la coberteria, les vaixelles, les ceràmiques, les rajoles que decoraven la cuina plena d'estris d'èpoques passades, el mobiliari. Els llits de les habitacions i les restes que quedaven a l'església eren en un estat precari. Així es va realitzar l'inventari de tot el Castell d'Escornalbou, del qual vam ser protagonistes els de Reus, ja fa 37 anys.