El Club Velocipedista de Reus

Reus sempre ha destacat en tot tipus d’empreses que s’ha proposat, i en els esports no podia ser menys. Un dels més destacats i practicats a la ciutat és el ciclisme, del qual l’afició sempre ha estat pendent, ja des de temps immemorials (després d’inventar-se el velocípede, és clar!). Fa poc vaig recuperar al mercat ambulant exemplars editats pel meu amic Josep Maria Gort Sardà on, entre moltes altres coses, es fa referència al ciclisme. Tant és així que avui farem una pinzellada a aquest esport que tanta glòria ha tingut a la ciutat i en el qual molts professionals reusencs han deixat la seva empremta.

Podríem començar parlant del velòdrom, on molts vam viure grans vetllades ciclistes, com curses a l’americana, darrere moto o altres especialitats. Les primes del Pepito de l’Arena es feien sentir dins d’un gran ambient. També s’hi van dur a terme vetllades de lluita lliure i boxa, sense oblidar algunes curses de braus per a cercar més rendibilitat a les instal·lacions. S’hi va fer de tot fins que els propietaris van haver de plegar veles. Amb el nom de Velódromo Ciclos Cataluña, estava situat al passeig de Prim, plaça de la Pastoreta, i s’hi arribava des d’un camí de terra. Era l’any 1945.

Tirarem enrere per a fer una mica d’història local i ens situarem a l’any 1894, quan el governador provincial de Tarragona va autoritzar la formació de l’entitat Club Velocipedista de Reus com a societat reconeguda. Els pròcers de la iniciativa van ser Lluís Quer Cugat i Enrique Eyzaguirre; el primer, tractant de vins, i el segon, de vermuts. La primera seu va ser al carrer de Sant Llorenç, i més endavant van aconseguir-ne una altra de més espaiosa al carrer de Llovera (o de Padró), casa Boule-Guardiola, a la part baixa de l’edifici (davant de l’edifici Punyed). El gran espai va permetre instal·lar-hi un cafè i una biblioteca i, a més, disposar de lloc per als ciclistes, els gimnastes i per a la pràctica de l’esgrima i el patinatge, a més de dutxes. El 1895 van editar la revista Sport, difosa per tot el país.

La societat va arrendar a l’Ajuntament uns terrenys i va obtenir permís municipal per a construir un velòdrom molt gran al costat de l’hospital de Sant Joan, entre l’actual avinguda del President Companys i el passeig de Prim. Allí s’hi va construir un dels velòdroms més grans d’Espanya, inaugurat en commemoració del tercer centenari de la verge de Misericòrdia. Era una pista plana de terra que més tard també va servir per a organitzar-hi festivals d’hípica, curses de cavalls, etc.

Els alcaldes reusencs també han contribuït al fet esportiu; per exemple, Pau Font de Rubinat va presidir el gran grup ciclista que va organitzar la primera excursió al Reial Monestir de Poblet.

El 1917 el Club Velocipedista de Reus es va fusionar amb el Reus Deportiu i va prescindir d’aquestes instal·lacions. Aquell indret passà a fer-se servir per a practicar futbol i, també, per a fer la instrucció premilitar dels soldats de quota de cavalleria, pràctiques de muntar a cavall, etc. L’any 1919 es va construir el segon velòdrom al camí de l’Aleixar, que es va inaugurar el dia de Sant Jaume amb una prova de velocitat. El 1923, a conseqüència de l’afició al futbol, el Reus Deportiu va decidir tancar el velòdrom. El 1925 s’inaugurà el velòdrom de la Casa del Poble, situat precisament on es va projectar l’edificació d’una gran rotonda, hipermercats, parcs, jardins i llars familiar, una zona que va ser de mas de Mayner i de mas Niloga. A banda de les curses ciclistes, s’hi celebraven maniobres de la Creu Roja.

El velòdrom de la Casa del Poble va veure els inicis del reusenc Josep Maria Sans (Xatet), que, a pesar de la seva joventut, va arribar a ser un dels millors ciclistes en les diferents modalitats. Prova d’això és que en una d’aquestes curses, en un esprint, va guanyar al campió mundial Jean Aerts, van Navele, Baron, Orts, etc. Un dels seus rivals destacats va ser el reusenc Pere Albinyana.