Cookie control
Dilluns, 06 de Juliol de 2020

El Coll de Balaguer: de camí inexpugnable a pas trinxat

27 de Setembre de 2016, per Jordi Garcia Arnau
  • Antiga Via Augusta, al costat de l'AP-7

    Sílvia Artisó

  • Fortí del Coll de Balaguer

    Sílvia Artisó

  • Gravat del Coll de Balaguer del segle XIX

     

  • Illot del Torn

    Sílvia Artisó

  • Un tren passa pel Coll de Balaguer

    Sílvia Artisó

Poques vegades una muntanya tan baixeta amaga tantes dificultats i històries com el Coll de Balaguer. Una collada del terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant que fa de frontera entre el Baix Camp i el Baix Ebre, entre el Camp i les Terres de l'Ebre, i entre el català oriental i el català occidental.

Els cims del Coll de Balaguer no superen els 150 metres d'alçada però, tot i així, sempre havien estat un pas dificultós. Un traçat molt sinuós, amb passos estrets i fortes pendents que res tenen a veure amb les modernes vies que el creuen en l'actualitat. Avui en dia, hi trobem l'antiga N-340, l'autovia A-7, l'autopista AP-7 i les vies del tren convencional i de l'AVE. Això demostra la importància d'aquest pas. Punt estratègic ineludible en el trajecte de Barcelona a València.

La importància estratègica del pas del Coll de Balaguer fa que tinguem documentat des de 1201 un castell i una altra fortificació. Sabem que va ser un dels escenaris de la Guerra dels Segadors, de 1640; de la Gran Guerra, el 1793; de la Guerra del Francès, al 1813, i de la Guerra Civil espanyola, al 1938. En són testimonis les ruïnes del castell destruït pels anglesos el 1813 i el complex de nius de metralladores i trinxeres de la Guerra Civil, a la cala Gestell, a tocar de la central nuclear de Vandellòs i que avui dia es poden conèixer millor gràcies a una visita guiada que en fa l'Ajuntament.

Però la dificultat orogràfica que presenta el terreny també l'han aprofitada els bandolers, els pirates i els contrabandistes per sembrar el terror entre els que volien travessar el pas. Durant segles, el Coll de Balaguer es va convertir en una zona perfecta pels assetjadors. També hi ajudava el fet de tenir cales on era fàcil d'arribar en barca i que eren molt properes al pas de les diligències pel Coll.

El segle XVI es caracteritzà per les incursions pirates que utilitzaven l'illot de la platja del Torn per fondejar les seves embarcacions. El bandolerisme arribà a inicis del Segle XVII i el primer bandoler conegut és Tomàs Folch, que va ser capturat el 1625. El 1610, Lope de Vega, a la seva obra 'La buena guarda', fa referència als perills del Coll de Balaguer: "Mil veces oí en Castilla que en el Coll de Balaguer había bien que temer, ya porque es del mar la orilla, y moros de Argel, piratas, entre calas y recodos, donde después salen todos, tienen ocultas fragatas; porque en él, por pasiones nunca falta bandolero".

També el mític Carrasclet va ser present a la zona fins al punt que Felip V va fer construir el Fort de Sant Felip (1725) del que avui pràcticament no en queden restes. El Carrasclet actuava bàsicament al Barranc de la Batalla i al Barranc de Lleriola, on el terreny escarpat facilitava l'assajament a les diligències. El camí s'estrenyia de tal manera que no hi havia escapatòria pels viatgers.

A principis del segle XIX trobem els bandolers "de la manta", anomenats així perquè aprofitaven la manta que duien penjada a l'esquena per endur-se els objectes robats de les diligències que assaltaven al barranc dels Forts. Van aprofitar la creació del servei regular de diligències que unia Barcelona amb València l'any 1818 per fer les seves malifetes. En aquest sentit, cal recordar que el 1815 es va iniciar el primer servei regular de diligències de l'Estat espanyol entre Reus i Barcelona.

Pocs anys després, durant la primera Guerra Carlina, trobem "lo Vell pistol", un personatge pintoresc abillat amb la boina vermella típica dels carlins. Originari de l'Ametlla de Mar, era pescador de dia i bandoler de nit. No el van capturar mai i es va retirar a Mallorca.

Els carabiners encarregats de la vigilància de la zona eren incapaços de garantir la seguretat del pas i això va obligar a actuar a les autoritats pertinents. El 1859 es construeix una caserna de la Guàrdia Civil, coneguda com La caseta d'en Tarsà. Situada a la carretera del Perelló disposava de dues torres de guaita per poder vigilar una extensa zona del pas i del mar.

Tota aquesta inseguretat va afectar negativament el poblament de l'entorn del Coll de Balaguer que fins al 1818 estava integrat dins el terme de Tivissa. Tot i que l'any 1344 es va construir l'hospital de l'Infant Pere, del que en deriva el nom de la població. L'hospital no tenia tan sols una finalitat guaridora pels malalts o ferits, sinó que també buscava la repoblació davant l'amenaça morisca.

L'objectiu no va acabar de reeixir tot i els nombrosos intents de fer-hi arribar colons. La pirateria, i posteriorment el bandolerisme, van evitar el creixement urbà i l'assentament d'una població estable del que avui coneixem com l'Hospitalet de l'Infant. No va ser fins ben entrat el segle XIX que va arribar la calma al Mediterrani i la població va començar a créixer fins als més de cinc mil habitants amb els quals avui compten els nuclis de l'Hospitalet i l'Almadrava, els més meridionals del Baix Camp.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital coll de balaguer bandolers Vandellòs
reusdigital.cat Reus Diari Digital coll de balaguer bandolers Vandellòs
reusdigital.cat Reus Diari Digital coll de balaguer bandolers Vandellòs
reusdigital.cat Reus Diari Digital coll de balaguer bandolers Vandellòs

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics