Dijous, 28 de Març de 2024

El primer Ajuntament de Reus fins a la reforma de l’actual

11 de Març de 2015, per Antoni Zaragoza
  • Imatge de l'Ajuntament de Reus a principis del segle XX

    Arxiu Antoni Zaragoza

La primera casa del Consell o de la Vila, segons sembla, va ser a la primera plaça major que va tenir la Vila, o sigui l'actual plaça del Castell. Durant el creixement del poble, es forma el carrer Major en l’extrem del qual hi havia un gran espai envoltat de tanques i algunes cases: una, pertanyent al Consell Municipal, era habitada durant l’any mentre exercien en els seus ministeris.

Atès que la concurrencia anava en augment, la plaça Major es feia petita per celebrar els mercats. Amb el temps, es va traslladar a l'actual plaça del Mercadal, en un gran casalot. El 28 de gener del 1601, els mestres d'obres eren Joan Mas i Antoni Pujades. Finalment, la casa Consistorial va quedar acabada l’any 1620. El 1705, es pinta el saló del Consell de Cent i el 1726, es van col·locar les baranes de ferro dels balcons, construint un passatge interior per comunicar a la Casa Alba.

El segle XVII es va començar a construir un magnífic edifici en el primitiu hort conegut com "dels Jurats". L’estil d’aquest edifici pertanyia a l'orde toscà i era un dels millor d'Espanya, no obstant haver sofert reformes en diferents èpoques. Segons els seus arquitectes, l'edifici a construir, només havia de ser de dos cossos, però el 1712, van adaptar una nova planta, decorant la façana amb tres gàrgoles, la central figurant una àguila imperial, amb la rosa de l'escut de Reus al pit. Emblema semblant al blasó de l'Arxiduc Carles d'Àustria, que li va concedir el títol de Ciutat. També es va alçar una torre pel rellotge. El primer pis el formaven cinc compartiments en els quals destacaven cinc balcons que donaven a la plaça. El segon pis igual però amb finestra en lloc de balcons. Posteriorment, per culpa de la mala direcció de les obres, es va construir una torre i una espècie de paret, ornamentada amb merlets i tres canalons. No podia agradar a ningú.

Alguns punts de la façana tenien la seva història particular, com va ser, el 1820 els liberals, als quals els va donar per batejar totes les places principals de les poblacions. Els consellers de Reus, col·locaren una làpida de marbre a la finestra del centre. Acabat el mandat i ocupat el poder pels realistes, van adoptar la mateixa tònica, però antipàtics al lema o rètol del marbre, una nit, sense més, la van traslladar a un forn de calç, i al seu lloc van posar-hi una altra de semblant, ornada amb el bust de Ferran VI i retolada com a "Plaça Reial". Les coses van tornar a canviar i una nit la van destrossar a cops de martell. Les noves les van fer blanques i de marbre. La situació es va normalitzar col·locant-hi una de negra i lletres daurades on s’hi podia llegir "Plaça de la Constitució". Més endavant, s’hi va posar, al lloc de la placa, un rellotge horari que es va conservar sempre fins a les obres de remodelació.

També el primer balcó té la seva crònica particular. El 2 de novembre de 1821, Don Rafael de Riego, va guaitar i sortir a l'esmentat balcó, per dirigir als reusencs, que volien escoltar-lo, un llarg discurs que va allargar alguns dies, i el 31 de maig de 1843, un capità barcelonès, des del mateix lloc, anunciava a la multitud, parts, comunicacions i consignes, de pronunciaments que van tenir lloc contra el regent. A la part baixa de l'edifici junt amb la porta principal hi havia una reixa que sobresortia, en altres temps, en la qual subjectaven als malfactors, ganduls i rufians que el batlle tenia a bé, exposant-los a la vergonya pública. La porta esquerra de l'entrada tenia accés al tribunal de prohoms, "Juy de prohoms", que disposava d'un tipus de cadires d'espatlleres molt altes del que es conserven en algunes de les peces immediates. Aleshores era la sala on s'impartia Justícia fins que finalment es va destinar a dependències per la recaptació d'impostos o contribucions, etc. Tal vegada el més adient seria la sala dels sospirs.

Junt amb l'entrada principal, existia una reixa de quatre pams, quadrada, que exteriorment estava per una porta amb pany i cadenat. En el seu interior hi havia una estança de dotze peus de llarg i vuit d'ample, amb voltes fosques sense llum, amb una petita porta ferrada i guarnida de gran forrellat que era la presó de la Vila. Les altres habitacions de la part baixa, eren dependències i a l'entresòl, hi estava destinat el registre d'hipoteques i cambres dels criats a l'Ajuntament. Al pis principal, després de l'entrada i una antesala, s’entrava al saló de sessions. Deien els nostres avis, que tenia les parets blanques i al fons hi havia un crucifix, sota donzell, una taula d'alzina amb una sobretaula de baieta, rodejada d'escons pels consellers i al voltant de la sala una línia d'arquetes de correguts, que servien de seient al públic a les sessions municipals. Una tela pintada i penjada de la paret de la dreta i un retrat del patrici reusenc Robuster i del prelat Bernat Calbó. Al costat oposat, un quadre de grans dimensions, en la pintura del qual hi figurava l'aparició de la Verge de Misericòrdia, destacant a primer terme els retrats de cos sencer i amb actitud contemplativa de tres jurats, vestit en les corresponents gramalles i altres reverents comunitaris, les cares dels quals s’adornaven amb uns recaragolant bigotis i les corresponents perilles. Abans de convocar el Consell, els individus del mateix, escoltant missa davant d'una ara que era movible i restava col·locada al peu a l'esmentat quadre.

En 1883, van ser arraconats tots els antics i venerats records, es van pintar les parets de groc i el retrat de la Reina va passar a ocupar la testera i els antics escons van ser reemplaçat per sofàs. Qui sap si el dur o tou d'aquells seients, va influir en les deliberacions sòlides o lleugeres dels representants d'ara o d'abans? Després es van canviar els sofàs per còmodes butaques i un bon retrat de la Reina adorna la capçalera i les parets, quadres funeraris en memòria dels nacionals morts en acció de guerra i dues banderes de la Milícia Nacional de Reus.

Aquest edifici municipal es va acabar quan, a Catalunya seguien regint els furs de gloriosa memòria i l'antic règim municipal. Així va ser, es va construir el saló de cent, sense que arribés a servir per a la seva comesa. El saló tenia una entrada molt espaiosa amb unes portes de fusta treballades en bronze. El seu recinte era rodejat per una tarima amb seients amb una espatllera molt alta i platonada. La capacitat de cent persones, igual al nombre de consellers. Entre les sis grades, dos esglaons en cadascuna per poder pujar a la tarima. Donant els quatre angles unes escultures amb els símbols del Comerç, Indústria, Prudència i Justícia, ocupant el centre dos quadres, obra del pare cartoixà Juncosa, figurant els sants patrons i, en els quatre espais intermedis, arranquen les espatlleres, altres tants miralls i que, damunt dels mateixos, en altres èpoques, hi restaven col·locats els quadres dels quatre primers monarques de la dinastia borbònica. En aquesta sala rematava l’arcada, descansant en la mateixa cornisa. Un saló il·luminat amb llum de gas mitjançant una gran aranya de color daurat i composta de 30 bugies.

Al que durant molts anys van ser els estrats, avui hi resta secretaria i també un gran finestral que, en 3 Juliol de 1706, mitjançant un passadís de fusta, comunicava amb la casa del davant, la qual en ocasió de la visita a Reus a l'Arxiduc d'Àustria, va ser allotjat a la Casa de la Vila, el seus acompanyants, a l'edifici annex, conegut com a Casa Alba (Casa Pinyol) que va ser propietat de l’alcalde anterior. En una d'aquestes peces tenen una porta que donava a una cambra amb poca llum, era coneguda com a "presó dels gegants" perquè, en ella, eren guardats als mateixos en ocasió de celebracions de festes. En 1822, un alcalde va destinar-la com a presó a un frare franciscà.

Avui, quasi un lloc inservible, conté l'arxiu municipal, els documents del qual comencen a partir del 1185 i guarda entre altres coses valuoses, les actes completes des de la instal·lació del Consell de Cent fins a la seva supressió. També, diplomes de reis d'Aragó a favor de la Vila, molts d'altres expedits pels cambrers i arquebisbes de Tarragona; butlles i breus pontificis, entredits i excomunions, cerimonials, genealogies, diversos autògrafs, entre els quals de l'Emperador Carles V, Senyor Don Joan II, Arxiduc d’Àustria i altres homes d'estat. També una curiosa correspondència epistolar sobre l'aixecament de Catalunya contra Felip IV de Castella, sentències i al·legats promoguts pels Jurats dels prohoms i infinitat de documentacions.

Finalment, un curiós missal il·luminat del segle XIV i una còdex del segle XV, conegut com el Llibre de la Cadena entre les peculiaritats del qual, dignes d'atenció, s’inclouen les ordenances per a "bordells" públics, i a més, per la policia rústica i urbana; disposicions reguladores contra els alcavots, amanerats, etc.

Finalment, el 1924 amb motiu de la seva reconstrucció i modernització, l’Ajuntament es trasllada a la plaça Hèrcules, on ocupa el primer pis de l'edifici del l'Institut de Segona Ensenyança, al costat del convent de Sant Francesc. Acabada la Guerra Civil, va ser inaugurat l’actual edifci com a Palau Municipal.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics