No es podria parlar de fracàs, ni de bon tros, però el pas pel Barça de Raül Marín diríem que no li va permetre expressar-se a la pista en tota la seva magnitud, ni disposar dels minuts que li hauria agradat, tot i que el seu rendiment sempre va ser prou bo. Allò dels rols. Marín és un esperit lliure que al Reus s'ha retrobat i que en els dos primers partits de curs ja ha marcat sis gols, dos a Riazor contra el Liceo i quatre dissabte passat que van estabornir el SHUM. Els dos triomfs del nou Reus d'Enrico Mariotti, invicte per tant encara com a tècnic de l'Ok Lliga, duen, sense oblidar la resta –doblet de Salvat a la Corunya i bona feina al darrere fins ara–, el segell elèctric de Marín, un fora de sèrie paradigma de l'hoquei sobre patins directe. No: directíssim, a voltes esbojarrat que tant agrada a la capital del Baix Camp i que combina la velocitat amb la tècnica per destrossar defenses a tot drap. Marín ja havia triomfat plenament al Reus en l'etapa anterior guanyant l'OK Lliga de la temporada 2010/2011 al costat de jugadors de la talla de Marc Gual, pel qual professa admiració i amb el qual ha compartit dues temporades al conjunt blaugrana. Els auguris apocalíptics d'un Reus debilitat per la marxa de Jepi Selva i Xavi Costa no es compleixen de moment i, tot i que ha hagut de remuntar en els dos partits, s'ha mostrat com un bloc letal a pesar de jugar tots dos enfrontaments amb dues baixes sensibles i no anar precisament sobrat de fons d'armari.
En el primer duel no va tenir a disposició Marc Coy i en el segon va gestionar la baixa de Xavi Rubio, estendard de la nova generació del planter i que aporta equilibri. Per descomptat, és aviat per extreure massa conclusions, però de moment tot són flors i violes per a un equip que, tal com va dir Mariotti, fa massa temps que no juga la lliga europea. El curs passat, el Reus va perdre vuit dels quinze desplaçaments de l'Ok Lliga, una exageració. De moment: dos de dos. Un periodista italià entès en la matèria em va dir durant la disputa del mundial sub-20 que tenia la intuïció que Enrico Mariotti seria millor tècnic que el seu germà Massimo, que va fer campiona d'Europa Itàlia fa dos estius a Alcobendas i que a Vilanova duia la sub-20. Queda dit. La propera revàlida roig-i-negra serà dissabte vinent a casa contra el Lleida. Tot seguit, haurà de jugar el dia 13 el duel de la primera jornada a casa contra el Vic. O sigui, dos de seguits a casa després de jugar-ne dos de seguits a fora.
Al costat del Mariotti jugador, com dues torres, al Reus del curs 1999/2000 quan l'italià va aterrar al Baix Camp procedent del Barça –fitxatge aleshores mediàtic– en el camí invers que ara ha fet Marín, hi havia el reusenc Jordi Garcia, rival actual del transalpí que triomfa com a tècnic del Vilafranca. Garcia el va ascendir, l'any passat el va classificar per jugar la CERS i ara lluitarà per repetir-ho. S'ha guanyat la confiança de la directiva alt-penedesenca. La curiositat del seu inici és que acumula tres dels quatre empats que s'han produït fins ara en tres jornades. Malgrat no haver guanyat, és un dels quatre equips que havent jugat els tres partits –hi ha hagut moltes suspensions arran del mundial sub-20– encara no han perdut. Els altres són el Barça, el líder, que se n'ha sortit prou bé en dues d'aquelles pistes trampa habituals –Alcoi i Cerceda– a pesar de seguir amb la síndrome lliga catalana pel que fa a les faltes directes (3/13); el Lloret, que amb quatre canyes suma 7 punts que li regalen tranquil·litat, i el Noia, que després de patir massa el curs passat agraeix començar sense taquicàrdies l'etapa de Pere Varias.
