Cookie control
Dissabte, 04 de Juliol de 2020

El temps de l’absolutisme de Ferran VII: sanitat i el bé de les aigües

09 de Novembre de 2015, per Josep Risueño
  • La Boca de la Mina va facilitar l'abastament d'aigua a la ciutat de Reus, abans d'agafar-la del pantà de Riudecanyes

    Reus.cat

-Que ens diuen les actes del Comú:

Faig esment d'un document de data 6 de juny de 1815. El text interpreta el que recullen les actes municipals escrites, i  encara que siguin temes que haurien de restar només en coneixement de ‘la Casa de la Vila’, en algunes ocasions els pregons públics ajudaven la població a saber les coses de la Vila. Ara us informaré d’alguns temes i en faré esment, sobretot, en l'aspecte d’un bé preuat com és l'aigua, i altres aspectes sanitaris.

Per altra part, en aquestes dates a dalt referides, les actes sempre s'encapçalen dient “Casa del Comú”. En una de les actes es pot llegir que havia quedat un mal record de quan el regidor quart desvetlla i fa esment que una comissió de l'ajuntament de la nostra Ciutat va visitar els corregiments de Barcelona i Mataró i que, de pas, van aprofitar per prendre les aigües minerals de l'Espluga de Francolí, per tal d’enfortir la salut. El cas és que aquesta comissió va passar més de dos mesos i mig fora, i a resultes va crear dins l'ajuntament un clima de desconfiança entre “los concejales”. 

Signa el regidor Antoni Soriguera. 

Pas vital del comerç i la indústria:

Per cert que a l’edifici de la duana del port de Salou, li resulta quasi impossible el seu manteniment i, a més, els industrials i comerciants perllonguen la morositat en el pagament del Cadastre i cèdules, cosa que afecta al manteniment de la Ciutat de Reus. Hi havia manca d’abastiment amb el gèneres de primera necessitat. També, a causa al contraban del tabac (14 d’abril de 1816) per la costa, el comandant del batalló de Tarragona s'estableix a Reus on situa la seva residencia habitual. Les comunicacions properes eren precàries; en aquells dies el camí de Reus a la Canonja, era molt dolent i es demana als dos ajuntaments que l’arrangin pel bon pas de la tropa i comerç. Acta del 17 de maig de1816, es va concedir al veïnat de Salou la construcció d'un moll al port de Salou i un pla d’arbitris que va proposar el govern. “tres sueldos por arroba de pescado fresco” “2 pesetas por carga de vino forastero”.

Escassetat de blat: 

A l’any 1816 hi havia escassetat de blat. Un nombre important de barriles de harina” que es van rebre de Nordamèrica, van ser considerats en males condicions alimentàries. Reus era aleshores un brogit d’entrades i sortides. Es registren un nombre important de traginers que entren a la Ciutat i que sobretot pernocten dins les fondas, posadas y  mesones”. El registre de les actes municipals suma 3.500 traginers en una setmana. De les farines esmentades es va perdre diligència sobre la qualitat del blat que s’havia introduït a Reus i es va comprovar que diverses partides eren pèssimes. Físics i farmacèutics van analitzar les farines i van veure que podien perjudicar la salut. Els metges que van fer la verificació van ser: Antoni Llibre, Mariano Roig, Tomàs Sol, Otamiano Rocamora, i l’apotecari Ramon Andreu.  Es va fer llegir un pregó fent saber la situació de les farines importades. En una de les revisions, es van trobar més de cent barrils de farina, alguns sense estar plens i una part a la botiga de Pere Vidal que van quedar embargades. Farines desembarcades a Tarragona amb el buc procedent de Lisboa, vaixell nomenat  ‘Los tres hermanos”, capità Víctor Brito (“Trigo y harina maleado”). 

Era evident en aquells dies que molta gent es feia el pa a casa seva encara amb els forns de “puija” però, de fet, no es podia coure pa a casa sense que la llenya fos lliurada amb llicència del Cabildo de SS canonges de la Ciutat. Però, per altra part, els eclesiàstics amb pagaments endarrerits, no volien pagar la contribució directa, reglamentada en articles des de 1808. 

La situació econòmica en diferents èpoques ha deixat la Ciutat en precarietat de fer canaleres i renovar la conducció precària de les aigües. I l'Església, que feia poc, havia recuperat alguns dels seus privilegis en delmes i contribucions tenia la fe com a clam al cel per la manca d’aigües sobretot quan la pluja no fa acte de presència. 

La necessitat vital de l'aigua: 

S'havia posat en dubte la utilització de l'aigua dins el convent de les monges carmelites descalces situades a la plaça de les Monges on avui hi tenim l'edifici del Teatre Fortuny (avui plaça del Prim), i es nomenada una comissió per esbrinar la utilització de l'aigua donada l'escassetat en aquells dies. En data 20 de gener de 1817 (actes), el reial acord era que els alcaldes fossin elegits per dos anys. És elegit Vayle, batlle, de la vila de Reus i el seu terme Mariano Tomàs, famílies del Sant Ofici. Poc temps desprès, amb data 26 de març de1817, les actes ens diuen que mancats de aigua de pluja, es malmeten les collites i es proposa de fer una processó de rogatives amb congregacions de franciscans i carmelites, comunitat de preveres junt amb l'Ajuntament, sortint de la Prioral fins al Santuari, amb la creu de la Puríssima Sang fins a Misericòrdia. Per cert que, amb data 9 de maig de 1817, es cantà un 'Te Deum' en acció de gràcies a la Prioral pel benefici de l'aigua i el 18 de maig es torna la imatge de la Misericòrdia al Santuari, des de la Prioral. Es deixava la qüestió de l'aigua en mans “de l’Altíssim”.

Les fonts eren lloc d’abastiment d'aigua a la Ciutat.

Llavors teníem la Font del Rei, aigües de Neptú, que estava a la plaça del Rei (avui plaça del pintor Fortuny Condesito, 1788). Aquesta escultura i la font van passar a la plaça del Víctor. La Font de la Farinera eren les aigües encaminades a la Font de la Creu de la Sang (plaça de la Sang). De la mina de la plaça dels Quarters baixava l'aigua pel carrer de Pere Alcántara (probablement nom del carrer obert per la proximitat de les monges carmelites de la plaça de les Monges) i es així perquè estava dedicat a qui fou franciscà i confessor de  santa Teresa de Jesús (avui és el carrer Llovera). L'aigua baixava desprès fins al Mercadal i carrer Major on des d’allí anava amb canonada. En aquell espai teníem el carrer de les Fonts i la Font Vella vora el raval de Robuster. Les mines de l'aigua Nova al carrer del mateix nom. La mina d'Almoster, però, va estar molts anys malmesa i no es pogué fer servir per a les fonts fins molts anys desprès. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (7)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Ferran Jové i Hortoneda de Les Borges del Camp  18 de Setembre de 2016

Proclamació de la Mare de Déu de la Riera com a patrona principa

Cerco informació de la Mare de Déu de la Riera, de les Borges del Camp, sobre una corona que li van regalar l'any 1816.

xino-xano  13 de Novembre de 2015

Mamma Mia

Molt interessant
quina manera de viure de primeres el Port de Salou dificil de mantindre, després insuficiència alimentària a causa del blat en condicions dolentes on les diferentes partides eren pèssimes. També l'aigua a causa d ela seva manca fa mal a les collites i per si era poc les mines podien estar contaminades, Reus estava plena de fonts per por de recollir aigua a les mines molta excasedad d'aigua on es demanava el Sant Crist i la verge de Misericòrdia que caigués aigua del cel. Mare meva quins temps aquells!!! Molt interessant sapiguer tot aixó.

Sílvia  13 de Novembre de 2015

Una altra aportació al coneixement de la nostra ciutat

Moltes gràcies per aquesta aportació, un cop més un escrit acurat i molt treballat.

Jaume Ollé  12 de Novembre de 2015

Sempre l'aigua

Un gran treball de recerca i una viscuda descripció dels fets i de l'ambient. El tema de l'aigua és sempre interessant, perquè l'escassetat encara l'hem viscut molta gent no fa tants anys. Gracies noi!

Antoni Pallarès Belart  11 de Novembre de 2015

Anys d'escassetats

Molt bo el treball de recerca. Felicitats.
Descrius molt bé uns anys plens de dificultats on els polítics anaven a la seva i el poble tenia que espavilar-se tot sol. Com ara.
Interessant l'esment de deixar la qüestió de l'aigua "en mans de l'Altíssim". El dia 2 d'octubre de 1949 (el dia en que vaig néixer) el Diario Español de Tarragona deia, en la seva pàgina dedicada a Reus: “Después de año y medio de restricciones en el sumistro de agua, al fin se ha visto solucionado tan angustioso problema gracias a las lluvias de los últimos dias. El primer y más importante paso para el resurgimiento de Reus se ha dado. Demos por ello gracias a Dios...” La història es repeteix.

Rita de Reus   10 de Novembre de 2015

Una reusenca

Les fonts al carrer..quants records del passat.. En els anys més propers, quan ànavem a cercar l'aigua quan hi va haber escasetat als pisos ùltims cercavem a les fontsl'aigua fent cua..

Risueño continua amb la recerca de informació sobre la nostra Ciutat tant estimada.

Miquel Anguera i Brú  10 de Novembre de 2015

Josep, endavant!

Animar-te un cop més, Josep, a treballar per a la teva Ciutat. Tu ho fas i et mereixes els millors elogis!