Dilluns, 28 de Maig de 2018

Els records d’un esportista

07 de Març de 2018, per Josep Risueño
  •  

És la platja llarga de Salou. A la fotografia veiem un monitor d'esports en l'educació física, és en Jesús Muntané Parés, home del Reus Deportiu, d'origen patern de Porrera, tot un atleta que havia estat campió d'Espanya i de Catalunya dels 4 x 400 i també dels 400 o 90 metres llisos. És una fotografia cedida per la seva filla. La nena que es veu a primer terme és la guia que feia mostra de la posició que havien d'adoptar les demés. Al senyor Muntané també l'ajudaven Joan Boronat, Pau Gual i Eduard Borràs.

A l'estiu es feien colònies per nens i nenes organitzades  per l'Ajuntament sobretot a partir del 1932. L'Institut de Puericultura "La gota de la llet" amb el Doctor Frias al davant, garantien la salubritat envers les colònies d'estiu. A Salou, els metges Juan Domènec Mas, amb la realitat del Solarium al Reus Deportiu i Pere Barrufet, també aportaven suggeriments sobre els alumnes. Els Ploms a través d'homes com Ramon Barrera Banús i Joan Marca Miró i la caseta de l'Entitat a Salou és innegable que fou l'entitat pionera en la dèria de la natació.

Joan Sardà, com a conductor de l'òmnibus dels alumnes recordava fa uns anys que els nens deien anem a Salou amb "la barca". Les nenes anaven a Salou amb capells de cretona fent fila amb la Joana Domènech al capdavant i Magdalena Guinovart com auxiliar. Es feia gimnàstica rítmica a l'arena ben a prop del mar. I es feien exercicis de quinze minuts. Després un passeig molt moderat de vint minuts abans d'esmorzar i de deu a dotze excursió. Llavors la platja dels capellans era tan atapeïda de pins que un esquirol feia de les seves constantment. Per la platja es feien volar "cometes" i per la tarda després del dinar, de dues a tres, migdiada i a les nou a dormir.

El Reus Deportiu i el Club Natació Reus Ploms gaudien de piscina, per tant era garantia de que la majoria del jovent sabia nedar. Malgrat tot les malalties que feien estralls eren: l'endenitis submaxil•lar i cervical i les amígdales.

Tota aquesta cultura física, era lluny potser de la visió de competitivitat en l'esport. Es pensava en la salut del cos i de l'esperit sense voler fer veure als alumnes que la competència i la superació arribaria a cultivar la ment amb la dèria de la força física i la recompensa d'una medalla o el llorer de l'Antiga Grècia.

Gràcies per l'esperit de cultivar l'exercici en favor de la salut del jovent d'aquells dies. Gràcies.

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

Ramon Salvat G. - Reus  08 de Març de 2018

Màgnific, Josep

Gran article i gran fotografía, Josep. En Jesús és un d'aquells grans oblidats de la nostra ciutat, i tot aquest moviment de promocio de l'esport formativa i de salut que varen efectuar aquells conciudatans dels anys 30 hauria d'esser estudiada, reivindicada i sobretot recuperada.

Reportatges