Diumenge, 28 de Maig de 2017

En record del geògraf Josep Iglésies (1902-1986)

23 de Desembre de 2016, per Jaume Massó Carballido
  • Placa dedicad a Josep Iglésies, a la Mussara

    Wikipedia/ Carles Martín

L’eminent geògraf, demògraf, historiador i escriptor Josep Iglésies i Fort (Reus, 1902 - Barcelona, 1986) és, sens dubte, un dels representants més genuïns del Noucentisme reusenc. Iglésies, que estudià Dret i també direcció d’indústries tèxtils (la seva família posseïa una fàbrica instal·lada a la Riba), ens va deixar una obra científica de referència que esdevé un veritable exemple d’allò que s’ha anomenat “una obra ben feta” i que, com a tal, ha estat reconeguda a tot arreu. Tal com va dir el seu amic Albert Manent (traspassat l’abril del 2014), “el solc que ha deixat Josep Iglésies és lluminós i el seu tarannà regeneracionista explicaria la diversitat de gèneres que va tocar i l’esperit de servei que va mantenir fins al darrer dia”.

La bibliografia d’Iglésies és extraordinàriament extensa: més de quatre-cents títols, entre llibres i articles, i abasta camps tan diversos com la geografia, la toponímia, la demografia, la història, la biografia, la bibliografia, l’excursionisme, la literatura (inclosa la novel·la) i fins i tot l’arqueologia. A tall d’exemple, citaré només la ‘Geografia de Catalunya’, que va dirigir per a l’editorial Aedos (1960-1974), l’’Enciclopèdia de l’Excursionisme’ (1964-1965) i ‘El cens del comte de Floridablanca’ (1969-1970). De les obres relacionades amb la història de l’art són destacables les seves detallades i documentades biografies del pintor ‘Baldomer Galofre Ximenis’ (1953) i de ‘L’escultor Joan Roig Solé, 1835-1918’ (1955), així com la de ‘La dansarina Roseta Mauri’ (1850-1923) (dos volums, signats amb F. Canyameres, 1971) i l’opuscle sobre ‘L’obra cultural de la Junta de Comerç (1760-1847)’ (1969). El 1949, al volum ‘La gerra d’ossos’, ja havia escrit unes breus semblances dels reusencs Marià Fortuny, Hortensi Güell i Antoni Gaudí. Signà moltes de les seves col·laboracions en diaris i revistes amb els pseudònims Josep de la Riba, Juli d’Evan o Joan Dolçafel (amb aquest darrer, també els dibuixos).

Per encàrrec de la Generalitat republicana, va ser ponent de la Divisió Territorial de Catalunya (1931-1933). Fidel, infatigable i tenaç servidor de Catalunya i catalanista de pensament i d’obra, el 1932 es va presentar com a candidat a diputat pel partit Acció Catalana, però no fou elegit. Deixeble del geògraf Pau Vila i gendre del meteoròleg Eduard Fontserè, Iglésies fou secretari de la Societat Catalana de Geografia, impulsor i president honorari de les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos i membre numerari de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.

Entre moltes altres distincions cíviques, culturals i acadèmiques, com la Creu de Sant Jordi o el Premi Jaume I, l’any 1979 li fou lliurada la placa de soci d’honor del Centre de Lectura (més d’una vegada va proclamar que ell se sentia “fill de l’esperit” del Centre, una entitat que el 1972 ja li havia dedicat un número monogràfic de la seva ‘Revista’). El 1983 va rebre la medalla d’or al mèrit municipal de mans de l’alcalde Carles Martí. Fill Adoptiu de la Riba, Iglésies també té un carrer dedicat a Reus (concretament a la urbanització Sol i Vista, sota la plaça de Tirant lo Blanc i perpendicular als carrers de Recasens i Mercadé i Roger de Llúria), però el seu retrat no figura a la Galeria de Fills Il·lustres per la senzilla raó que cap Ajuntament reusenc no l’ha inclòs –de moment– en aquesta prestigiosa llista de naturals de la ciutat especialment reconeguts. Val a dir, però, que a la Mussara hi ha un monòlit amb una placa de bronze en què Josep Iglésies ja hi figura –ben merescudament– com a “reusenc il·lustre” (1987).

Com va escriure (també l’any 1987) l’enyorat amic Pere Anguera, “Acadèmies, premis, reconeixements honorífics, medalles, sols són això, medalles. Tot i que Josep Iglésies n’aplegà a gavadals, allò que compta, i el que resta, és la seva obra i el seu múltiple exemple: la seva abnegada i constant dedicació a contribuir a refer el coneixement del passat i del marc físic del país per a poder dotar-lo d’una infraestructura permanent, l’atenció i la generositat amb què acollia tot aquell estudiós de qualsevol mena que trucava a la seva porta, el patriotisme net de carrinclona demagògia, la cordialitat desinteressada d’un home savi, irònic i atent”.

El 13 de març de 1987 es va portar a terme, a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus, un memorable acte acadèmic en honor de Josep Iglésies, copresidit per l’acalde Josep Abelló i pel president de l’entitat Josep M. Balañà, i amb la molt destacable participació de Ramon Amigó (president de l’Associació d’Estudis Reusencs), d’Agustí Jolís (president de l’Associació de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya), d’Enric Lluch (professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona) i de Jordi Nadal (catedràtic d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona). El passat 18 de novembre es va complir el trentè aniversari de la mort de Josep Iglésies i, arran d’aquesta efemèride, les Seccions Excursionista i de Geografia i Història del Centre han acordat de dedicar una taula rodona al record de la seva eminent figura, un homenatge que es portarà a terme el pròxim 31 de gener a la mateixa sala d’actes. No cal dir que hi esteu tots convidats.

Jaume Massó és arqueòleg i historiador.

COMENTARIS (0)