Cookie control
Dimecres, 21 d'Agost de 2019

Es busquen Filles Il·lustres per redecorar el Saló de Plens

02 de Març de 2015, per Mercè Prunera
  • El Saló de Plens de Reus està presidit per un quadre del general Joan Prim i Prats

    Enrique Canovaca

S’acosta el dia de la dona i una part de la humanitat, sobretot la femenina, farà públics uns quants gestos destinats a recordar que el rol social de les dones no està, ni de lluny, normalitzat. Pocs homes s’hi veuran convocats, perquè el que te a veure amb la manifestació femenina, des de la literatura a la menstruació,  es cosa de dones. Tota la resta de temes es poden considerar d’interès general.

N’hi haurà que no secundaran les accions perquè trobaran que aquests actes tenen un regust de "feminisme" antigot. I no els falta raó, l’únic "isme" que encara està de moda és el que se sap batejar de liberal. A tots els altres ideals, nomes els queda resistir i protestar. Així les coses, s’aprofita el 8 de març per continuar demostrant les desigualtats que s’amaguen darrera dels usos, els costums, l’ordre establert i les obvietats. I enguany, la periodista Rosa Vendrell ens fa una proposta ben femenina per fer-ho visible i commemorar la data: redecorar els salons de plens.

La Rosa ens convida a revisar quantes senyores es troben representades a les galeries fotogràfiques que presideixen les sales de plens dels nostres ajuntaments. Ella no n’ha trobat n’hi una. És un lloc d’honor reservat als prohoms masculins: que si un fill il·lustre, que si un alcalde, algun dels dos Reis o qualsevol dels presidents. No hi figuren dones encara que hagin estat distingides o rellevants pel territori, en canvi els homes, siguin o no honorables, hi acaben fent cap.

Com que a més la periodista ha confirmat que la decoració d’aquestes sales consistorials  no té regulació especifica sinó que l’elecció i disposició de motius i símbols queda a voluntat de l’Ajuntament, ens convida a que passem a l’acció i fem les passes necessàries per penjar-hi les imatges de les nostres dones notables. Aquí podeu llegir la seva crida.

Ella, entre d’altres, proposa exhibir la Neus Català, una dona que va combatre el feixisme amb determinació incansable i que ha sobreviscut a Franco, al camp de concentració  de Ravensbrück, i fins i tot al pas del temps: aquesta lluitadora celebra enguany els 100 anys a la residència d’avis dels Guiamets, el seu poble natal. Fixeu-vos com tenim heroïnes a tocar.

Però a Reus, tot ho volem més nostrat, i perquè la campanya funcioni diria que haurem de presentar algú de casa. Per això, secundant la proposta, he mirat quines dones de Reus tenen prou distinció per merèixer ocupar el lloc d’honor a la llum del qual els regidors organitzen la municipalitat de les nostres vides.

Però de setanta noms, entre fills il·lustres i adoptats, Reus només en destaca dues dones: la religiosa Rosa Molas i la ballarina Rosa Mauri. Deu ser, doncs, per escassetat de candidates, que el General Prim ostenta en solitari la presidènciaa  la sala magna del consistori. Reus no té filles il·lustres o és que no les han trobat?

He buscat el reconeixement de Reus a les seves dones a les places, les avingudes, els carrers, els carrerons i els camins de carro. Tot són fills emèrits. És que no hi ha prou metgesses, actrius, poetesses, regidores, o botigueres destacables? Com a molt, els noms de dona apadrinen els col·legis: Cèlia Artiga, Rosa Molas, Teresa Miquel i Maria Cortina. Reus no ha sabut commemorar les seves filles ni tant sols nomenant-les pregoneres. Des de 1945, només vuit dones, en representació de diversos perfils professionals, han pregonat les fetes de la ciutat: Maria Font de Rubinat, Àngles Ollé Grau, Enriqueta Prats Auqué, Misericòrdia Vallès Freixa, Rosa Solà Alberich, Neus Bonet Bagant, Mariona Quadrada Monteverde i Neus Segrià Fortuny.

Podríem escollir la Misericòrdia Vallès, QUE fou la primera dona en ostentar un càrrec a la Diputació de Tarragona. Però no cal que triem només entre polítiques, també és lloable ser distingit per d’altres causes. Cèlia Artiga, promotora de l’escola Rosa Sensat, s’ho va saber fer per continuar aplicant la innovació del sistema pedagògic republicà durant la subsegüent dictadura. Una dona que pensava per si sola i perseverava en el que creia. Comptem amb postulades de solera i n’hi ha d’haver moltes més.

Reusencs, quina dona voldríeu que inspirés els edils des de l’atalaia de la galeria il·lustre? Au, va, aneu enviant noms per animar la iniciativa. Trobem-li, entre tots, filles il·lustres a l’Ajuntament de Reus, perquè aquest els pugui donar la visibilitat que mereixen.

M’imagino que si li preguntessin al General amb quina Dama voldria compartir la presidència de la sala, triaria una cupletista. I em sembla prou bé, anant com anem de valors i sense femella autòctona a la qual idealitzar, encara hi acabaria penjada la Merkel!

I amb tals dos autoritats a la tribuna ens quedaria un decorat d’"ordeno" i "mando".

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (7)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Josep Baiges  07 de Març de 2015

La primera locutora de Ràdio Reus

La meva proposa no és per filla il·lustre, però sí per donar nom a un carrer per exemple. Es tracta d’Adelaida Ódena, considerada la primera locutora de Ràdio Reus (abans hi va treballar l’Antoñita Sol amb una trajectòria poc definida) que es va mantenir ferma al micròfon en un dels bombardejos més sagnants sobre la ciutat durant la guerra civil espanyola.

Lourdes Manresa  06 de Març de 2015

pROPOSTA DE DONA IL·LUSTRE

Mari Pepa Colomer Luque nació en 1913 en Reus murió, murió exiliada en 2004 en Gran Bretaña.enterrada en Reus. Seguramente su matrimonio con el conocido piloto de Reus José María Carreras la ayudó mucho en el acceso a los aeroplanos.
Pepa fue capaz de obtener la licencia de piloto el 19 de enero de 1931, siendo la primera española en conseguirlo, y con solo 18 años.

Dionisia   04 de Març de 2015

Proposta de dona il·lustre

Maria Boqué i Dalmau. nascuda a Reus, desconec l'any exacte. Podria ser cap a la década del 1915 - 1925 (?) Va ingressar al convent de clausura de les monges benetes de Montserrat; arribant a ser Mare Abadesa, amb el nom de CECÍLIA.

josep risueño granda  03 de Març de 2015

Una concejal o regidora a Reus

La Teresa Palau del PSUC, Durant la guerra civil, te una trajectòria d'èsser la primera regidora a l'ajuntament... investiguin a l'arxiu comarcal i municipal, a la premsa de l'època i ací tenen, un altre dona que s'ho mereix.

Cori Bach Voltas  03 de Març de 2015

Crec que hi ha dues dones que

Crec que hi ha dues dones que han fet molt per l' ensenyament. Una la Sra. Cèlia Artiga, va lluitar perquè el bon ensenyament arribés a tots dins de l' escola i ta,bé fent de mestre de mestres.
L' altra és la Sra. Maria Cortina que va ajudar a que moltes dones arribessin a adquirir ensenyaments superiors.

Jobo  02 de Març de 2015

En proposo una

Antònia Abelló Filella fou una feminista nascuda a Reus el 1913 coneguda també com a pianista i escriptora.

Membre del Foment Nacionalista Republicà el 1932 participava en el grup "Feminal" d'aquest partit. Col·laborà a Foment, La dona catalana i La Jornada, i a la revista Estudis on signava amb el pseudònim Sònia. En els seus articles i relats curts defensava el paper de la dona en la nova societat republicana, i la definia amb idees pròpies, culta, activa i esportista, preocupada pel la cosa pública, participativa, tot i que en preveia els entrebancs. En aquests anys l'Ajuntament de Reus la va subvencionar perquè estudiés música al conservatori del Liceu i va destacar com a pianista. El 1935 es dedicà a la docència de música i de piano a Reus. El 1936 va entrar a la conselleria de Treball. Pertanyia a la Unió de Dones de Catalunya, una plataforma unitària de les dones antifeixistes que agrupava dones de diverses ideologies, creada el 1937. Al final de la guerra fou empresonada fins al 1941. Se li va prohibir donar classes i va treballar a la sedera. Als darrers anys es va dedicar a escriure i una part de la seva obra s'ha publicat pòstumament amb el nom de La Sala llarga i altres escrits Reus: l'Ajuntament, 2009, edició i pròleg de Carme Puyol, una obra en forma de dietari de la seva estada a la presó

Va morir a Barcelona el 1984.

Ramon  02 de Març de 2015

filles il.lustres de Reus

L' Antònia Abelló i Filella, Reus 1913, feminista, pianista i escriptora, pot ser una candidata