Cookie control
Dimecres, 21 d'Agost de 2019

Gas Reusense, la primera fàbrica de gas de la província

26 de Maig de 2016, per Antoni Zaragoza
  • Fàbrica de la societat Gas Reusense

    Antoni Zaragoza

  •  

  •  

  •  

Durant la nit, uns homes amb encenedors de dos o tres metres d’alçària recorrien els carrers de Reus per a encendre els fanals de gas amb una flamarada. A la sortida del sol feien el mateix, però en sentit contrari: tancaven la clau del pas del gas i esperaven un nou dia. Jaume Girona Vidal va ser un dels últims fanalers de la ciutat, que va exercir des del 1884 fins al 1957, segons apunta Miquel Serra Gas al seu llibre.

Barcelona va inaugurar el sistema de gas l’any 1826, instal·lat per l’empresa Roure, que també proveïa l’enllumenat a Madrid. La societat Gas Reusense va arribar el 29 de maig del 1854 per iniciativa privada de Macià Vila, industrial establert a Reus i amic de Prim. Es tractava d’una entitat que assumia la concessió municipal per a abastir l’enllumenat públic de Reus, ciutat que deixava de funcionar amb llums d’oli per a fer-ho amb gas. Tarragona va sumar-se al carro uns anys després.

El 1878 la mateixa companyia es va veure obligada a tallar l’abastiment per manca de pagament per part de l’Ajuntament, que finalment va haver de recórrer al carbur, llums d’oli i espelmes. El 1890 es van col·locar quatre canelobres a la plaça de Prim, que es van anar estenent als ravals de la ciutat.

La fàbrica Gas Reusense, el tramvia Reus-Salou i altres companyies han demostrat, amb el pas dels anys, que moltes vegades els néts segueixen la trajectòria familiar. Però la llei del mar demostra, malauradament, que el peix gros es menja el petit. Gas Reusense va ser absorbida per Gas Tarraconense, una bufetada històrica que els reusencs vam haver d’encaixar, sabent que Gas Natural quedaria com l’amo i senyor.
Recordo el senyor Toses, conductor d’un estrany vehicle carregat de comptadors per  a tenir un accés ràpid quan s’apagaven els llums, que sempre anava pels carrers de Reus amb el seu caliquenyo a la boca. El material que duia funcionava amb monedes de cinc i deu cèntims de coure, preparades al costat dels comptadors. Tampoc oblido l’amic i cobrador de gas Pere Ferré, que també s’encarregava dels rebuts del Club Natació Reus Ploms. Era una persona hiperactiva, inquieta i simpàtica.

Com es pot observar a les fotografies adjuntes –totes inèdites–, la zona del gas ha canviat totalment: d’entrada era coneguda com el barranc del Molinet; més tard fou la plaça dels Delfins, i avui les restes se situen al passeig de Mata, honorant l’antic edifici de la companyia, cedit pel senyor Piqué.

Una de les relacions que tenia el Molinet amb la fàbrica de gas era l’enviament dels gasos que es produïen a les "perfumades" bases de detritus a la fàbrica de gas com a matèria primera. Actualment les depuradores ja no utilitzen aquells sistemes que donaven adob als hortolans de la zona. Una vegada l’adob era sec, el recollien amb carros per a fertilitzar la terra. Recordem que aquella zona tenia una gran producció de productes agrícoles de molta anomenada que sortien als mercats locals.




Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

josep risueño granfa  02 de Juny de 2016

aigua, gas i electgricitat

Jo que vaig treballar a l'Electra (FECSA) avui ENDHESA... sobre el Gas a Reus, sabem la petita part d'Electricitat que tenia abans de que L'Electra Reusense vengues les seves accions a "La Canadenca" Riegos y Fuerza del Ebro al 1912.

Tota aportació és benvinguda i la de l'Antoni Zaragoza, ha de ser almenys una senyal més d'aquest y6eixi9t reusenc que hem tingut a la nostra Ciutat.