Interrogants roig-i-negres

Els interrogants al voltant del CF Reus són immensos. Tants, que no m'atreveixo a fer cap mena de pronòstic sobre el futur de la SAE. De tots és sabut que sovint el passat ens dona les claus del futur i, per tant, he intentat buscar precedents menys o menys similars i veure com han acabat.

Primera Divisió

El cas més recent és el de l'Elche, al 2015. Al club del Vinalopó el van fer baixar de Primera a Segona Divisió pels deutes amb l'Agència Tributària. Va perdre una categoria, és cert, però va continuar al futbol professional dirigit pel senyor Tebas. Ens hem de remuntar fins l'any 1995 per trobar l'anterior cas. Sevilla i Celta de Vigo, segons el comunicat de La Liga, eren víctimes d'un descens administratiu que els portava de la Primera Divisió a la Segona B per no complir amb els avals econòmics que exigia de Llei de l'esport.

Aquest fet implicava que Albacete i Valladolid (que per demèrits esportius havien de baixar a Segona Divisió), poguessin conservar la categoria de la mateixa manera que li va passar a l'Eibar a l'any 2015 amb el descens de l'Elche. Les massives manifestacions d'aficionats a Sevilla i Vigo van pressionar fins a tal punt La Liga que va readmetre els dos clubs al cap de dues setmanes. A Real Valladolid i Albacete també els van permetre continuar a la màxima categoria del futbol espanyol, fent que la Primera Divisió tingués 22 clubs.

Al cap de dos anys, el bony dels 22 equips el passarien a Segona A, fet que encara perdura avui en dia i que fa que la categoria de plata s'eternitzi.

Segona Divisió A

A la Segona Divisió també hi trobem casos similars, al 2014 amb el Real Murcia i un any abans amb el Guadalajara. Se'ls va castigar a baixar a Segona B. Cap dels dos clubs ha tornat a trepitjar el futbol professional des d'aleshores. El Real Murcia continua a Segona B competint amb el seu rival ciutadà, l'UCAM, i els manxecs del Guadalajara són a Tercera Divisió. Un altre cas molt conegut és el de la SD Compostela, que després d'haver jugat quatre temporades a Primera Divisió a mitjans dels 90, va patir un descens vertiginós que el duria fins la territorial gallega, tot perdent cinc categories en tan sols sis anys, i sumant els descensos esportius amb els administratius.

Cas similar és el de l'Oviedo el 2003, que va passar de Segona A a Tercera per culpa dels mals resultats esportius i les denúncies dels jugadors per impagaments. Dos anys abans eren a Primera Divisió. Encara més greus és el cas del CD Logroñés, que es va dissoldre l'any 2009. El club de la Rioja va pujar a Primera Divisió l'any 1987 i va perdre definitivament aquesta categoria al cap d'una dècada, tot patint fins a quatre descensos administratius en tan sols vuit anys.

Aquesta situació va fer apareguessin dos clubs nous a Logroño que es reivindicaven coma hereus de l'antic CD Logroñés: La UD Logroñés, que ara juga a Segona B, i la SD Logroñés, que juga a Tercera Divisió i que aspira a l'ascens a Segona B. Tots dos juguen a Las Gaunas i vesteixen amb la mateixa samarreta blanc-i-vermella i duen els pantalons negres que amb tanta elegància lluïa l'etern Abadia.

Els principals clubs d'Extremadura també han passat per aquest tràngol. El CP Mérida va estar a Primera Divisió entre 1994 i 1996. Els problemes econòmics repetits al llarg de la seva història l'han dut canviar de nom fins a vuit vegades en els pocs més de 100 anys d'història, anomenant-se des de Club Catalans entre 1919 i 1922 fins l'actual denominació de Mérida AD, amb la qual competeix a Tercera Divisió des de 2013.

Similar història ha tingut la UD Extremadura d'Almendralejo, que es va refundar al 2010 i que ara també pateix problemes econòmics a la Segona A. A aquesta llarga llista caldria afegir-hi la UE Lleida, la UE Figueres, el CD Xerez, el Lucena FC, El Puertollano, el Lorca Deportiva, el CF Alacant, la UD Salamanca, el Polideportivo Ejido, el Granada 74 CF, el Ciudad de Murcia, el CD Badajoz o el CD Linares, entre molts altres.

Sentències positives

Però si tots aquests precedents no ens fan ser gaire optimistes, cal que posem la mirada en el món del bàsquet, on sí que hi trobem una història amb final feliç. Ens referim a l'Obradoiro gallec, que i tot i que la seva exclusió de la lliga ACB l'any 1990 no es va deure a motius econòmics, una sentència judicial del Tribunal Superior de Madrid va permetre que reincoporés a la mateixa competició a la temporada 2003/ 2004.

Molta paciència, la mateixa que va tenir Marc Bosman el 1995, quan va obtenir una sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees que va fer que les lligues nacionals no poguessin posar cap limitació al fitxatge de jugadors de la Unió Europea. Un fet que va revolucionar el futbol europeu.

Tot el procés d'al·legacions, recursos i sentències del cas del CF Reus es pot allargar mesos, i ningú en sap el final. Ara sembla que l'any que ve es jugaria a Segona B, però amb deute inassumible per a un club de la categoria de bronze. Això, com ja hem vist en altres casos, podria portar l'entitat roig-i-negra a més descensos a la seva refundació.

Però qui sap si l'estratègia dels nous propietaris, amb el bufet Cuatrecases al costat, podria acabar per acudir a la justícia ordinària i arribar a declarar nul·la l'exclusió de la SAE reusenca del futbol professional i ser readmesa a la propera Liga 123?. Potser és poc probable, però no descartable.