Dimarts, 18 de Desembre de 2018

Josep Maria Guix Sugrañes, un reusenc il·lustre oblidat

27 de Setembre de 2018, per Antoni Zaragoza
  • Antiga taverna Cal Boada, lloc on es reunia el consell de redacció de la revista 'Urbs'.

    Cedida

Últimament Reus ha estat testimoni d'una massacre intel·lectual viscuda i tractada de boca a orella, tot i que, en general, ha estat passada per alt, i l'Ajuntament, com té per costum (sigui per manca de calers o d’interès), ha fet la vista grossa. Es nota la diferència respecte quan ha treballat per als barris, que és on acostuma a tenir més interès o bona preceptiva, de cara a la collita de vots. Així actuen els regidors que tenen possibilitats, per escombrar per al seu partit.

Resulta que en Josep Maria Guix Sugrañes, que en pau reposi, va ser un destacat reusenc que, a part de dedicar-se a l’advocacia, va destacar com a escriptor, en especial de temes reusencs, però també de pobles veïns. Va ser president de la Cambra Urbana i també director de la revista ‘URBS’, ben coneguda en el seu temps. A banda de publicar l’activitat de la Cambra Urbana, editava un suplement en el qual es referia a temàtiques locals, com a testimoni del moment, farcit de fotografies dignes de contemplar. També en el seu moment va sortir en defensa d'Antoni Gaudí, bo i demostrant la seva natalitat reusenca.

Part del seu arxiu ha sortit escampat i ha estat venut “a la poca solta”, com a deixalles literàries al mercadet del dissabte, quasi a preu de paper. Fa pena que Reus i els seus professionals de la ploma noticiable hagin pogut contemplar aquest lamentable fet en un mutis general. En canvi, els viatges “enllaçats” últims a Barcelona no han faltat per demostrar la nostra “identitat” patriòtica, mentre que la cultura local s'ha deixat a la cuneta i, per altra banda, l’autèntica cultura local, sempre defensada per Guix Sugrañes, en un reprotxable anonimat que ningú no s'explica. O potser sí que s’explica, o bé almenys es justifica, amb la ignorància supina de la nostra cultura, orientada cap al groc.

Josep Maria Guix Sugrañes, que en pau reposis i gràcies pel que vas fer per Reus en el seu moment. Lamento profundament que la teva obra, per haver-la deixada sense marmessor, hagi quedat abandonada com si pertanyés a la deixalleria urbana.

El més curiós és que la seva obra era coneguda per molts intel·lectuals locals. Això ho demostra que en moltes biblioteques particulars en queda constància i hi reposa gran part de la seva obra literària. En el seu moment van ser edicions atrevides, i van tenir molta difusió, perquè són interessants. Podríem citar, a tall d’exemple, la que es referia a la valoració de les cases derruïdes i danyades pels bombardejos que formen part de la memòria històrica de la Guerra Civil. Es tracta d’un llibre que els conservadors ja tenien, però que ara el tenen repetit perquè, si la primera edició va sortir a la venta per un preu "respectable", ara l’han pogut comprar a preu de "derivo", de tal manera que moltes primeres espases els han comprat ara.

També va editar el ‘Llibre de la Cadena’, de l’Associació d’Estudis Reusencs. Però la seva obra no acaba aquí. Molta documentació personal ha fet la mateixa fi i aquí és on hem de culpar l'Ajuntament, perquè aquestes raconades literàries, formant part de la nostra cultura s’haurien de conservar, així mateix ha passat amb la documentació de personatges destacats que, per manca de liquiditat municipal, o de ganes de fer-ho, s'han perdut o han anat a parar a les taules dels mercadets o els contenidors. Costa d'entendre que per a aquestes coses de valor històric no es disposin de fons municipals, i que, per altra banda, sí que n’hi hagi per a les "sardinades", que reben un tractament especial perquè se n’espera una rendibilitat electoral.

La suposada oposició municipal seria interessant si aquestes coses les tingués en compte o n’estigués assabentada. És rendible cercar accions ideològiques, com col·locar pancartes o altres “fantasmades” que serveixen per millorar les “seves” urnes.

Reus, en l'aspecte cultural esta molt abandonada. Aprofito per denunciar que el senyor Guix Sugrañes, fill i cirurgià, que en pau també reposi, em va comunicar, personalment, que contactés amb l’Alcalde, no pas l'actual, per fer la donació dels estris del “Moli d'Oli Sugrañes”: premses, molins, maquinària i els estris, abans d’enderrocar-lo. Però va ser rebutjat per manca de lloc i perquè, deien, tenien el material repetit. Havent rebutjat la donació, avui ja només hi queda el solar, entre la plaça de la Sang i la Riera de Miró. En canvi, tindrem un hotel "estrellat" i els testimonis del nostre Reus se'n van en orris. Govern i oposició, cal preocupar-se d'aquestes coses, que són els inicis d’allò que som i d’on venim.

 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)