Dijous, 19 d'Octubre de 2017

La dècada dels anys setanta va ser funesta per als edificis emblemàtics de Reus

25 de Juliol de 2017, per Antoni Zaragoza
  • Imatge de l'Hotel Londres

    Antoni Zaragoza

  • El Campanaret

     

  • Casa Quer

     

  • Estació del Carrilet

     

No és la primera vegada que entre els reusencs es posen sobre la taula els edificis que s’han perdut o s’han convertit en nyaps urbanístics. L’època al voltant dels anys setanta va resultar fatídica per a molts edificis, dels quals només queda algun testimoni fotogràfic, una època que va convertir la ciutat en una espècie de Belchite després de la Guerra Civil. Sigui casualitat, per la bombolla immobiliària, pels preus del terreny, etc., el fet és que es van perdre molts immobles que ara lamentem no tenir. En aquells moments, com en altres llocs, el sector de la construcció es va convertir en terra de ningú; tal vegada algun dia els historiadors aclariran aquest fenomen a força d’investigar-lo. Caldria pensar que va ser fruit de l’evolució, dels avenços de les noves tècniques i sistemes constructius o d’una modernitat que, en alguns casos, gairebé obligatòriament implicava l’enderroc, potser perquè els immobles eren força vells o irrecuperables. Tanmateix, del que no queda cap mena de dubte és que «la pela sempre serà la pela». Actualment els llogaters marquen la pauta i les franquícies provoquen una disbauxa especial. Hi ha algun remei? 

L’últim viatge de l’estació vella (Reus-Avenida) va ser el 1967, quan es va clausurar, si bé s’hauria pogut llogar per a donar-li altres utilitats. L’estació dels Directes, al passeig de Mata, també es va tancar el 1967. L’any 1968 es va destruir el llac Mas Quer Boule (barri Fortuny) i es van construir els edificis de La Caixa. El Campanaret es va transformar el 1972 i l’Hotel de Londres fou enderrocat el 1973. La casa Quer (ara Galeries Quer) va desaparèixer el 1974; el pàrquing de la plaça de Prim, el 1975, i l’estació del carrilet Reus-Salou, el 1978. La casa on va néixer el general Prim, a la plaça del Mercadal, ha patit un calvari molt important, ja que va passar de ser un casalot (dit amb tots els respectes) a convertir-se en la seu del Banc de Santander emulant una estufa catalítica Super Ser.

És possible que ens deixem algun altre cas, però la pinzellada serveix per a demostrar-ho. Tota una sèrie de coincidències que inviten a reflexionar, però que s’han d’assumir, perquè de desastres urbanístics sempre se n’han produït.

L’edifici del que era l’Hotel de Londres, a la plaça de Prim, ha quedat d’una manera que no m’atreveixo a qualificar, perquè en pocs anys ja han hagut de reparar-ne la façana per humitats. Una plaça que és la joia de la corona ara sembla el carrer de la mitja galta, convertida en un catàleg d’edificacions. Només la façana del Teatre Fortuny (El Círculo) és la que es conserva amb dignitat artística, fet atorgat pels porxos, una vegada desaparegut el convent de monges. La línia de façanes de la plaça de Prim, carrer Llovera, farmàcia Miranda i Fotografia Niepce antigament tenia els immobles a una determinada alçada, però amb el pas del temps a cada un dels edificis es va adossar un pis de més, tret de l’edifici on encara avui una empresa reusenca, Borges SA, té col·locat un rellotge amb el qual podem saber l’hora, la temperatura, la humitat, etc. Abans el tenia la Coca-Cola. És on els empleats del «banc de sinofós» rebem la informació meteorològica.

Resumint: la dècada dels setanta va ser fatídica; fins i tot va caure el pinacle del campanar, sortosament sense que ningú prengués mal. El 1976 es va inaugurar el Cine Palace, ja desaparegut, i va coincidir amb la col·locació de la primera pedra de la font de Gaudí al Mas Carandell per part del ministre de Cultura de l’Estat, Robles Piquer, amb un trist final.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

Jaume Massó  25 de Juliol de 2017

Especulació urbanística tardofranquista

D'acord amb l'Anzame. L'especulació urbanística portada a terme als darrers anys del franquisme i al començament de l'anomenada "Transcició" va ser especialment nefasta per al patrimoni arquitectònic reusenc. I també per al patrimoni arqueològic, afegeixo.