-
Pica de la prioral de Sant Pere del segle XIX
Jaume Massó
Tots els gaudinistes saben que entre els últims documents signats per l’arquitecte de la Sagrada Família hi ha les dues instàncies adreçades a l’arquebisbe de Tarragona, el gener de 1925, en què Gaudí va demanar la creació de sengles fundacions pietoses en record del seu pare (a Riudoms) i la seva mare (a Reus). Els originals d’ambdós documents, procedents de l’Arxiu de la Cúria Eclesiàstica, de l’Arquebisbat de Tarragona, es van poder veure l’any 2002 a l’exposició “Gaudí & Reus” oberta al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca. Per diferents circumstàncies, el document referent a la mare de Gaudí no va ser transcrit als dos coneguts llibres de la Dra. Pitarch en què va parlar a bastament de l’arquitecte (Reus, 2001 i 2002) i –curiosament– tampoc no aparegué al volum Antoni Gaudí. Escritos y documentos, amb edició a cura de Laura Mercader (Barcelona, 2002). El Dr. Guix Sugranyes, a la seva Defensa de Gaudí (Reus, 2ª edició, 1978, pàgs. 154-155), va fer servir una còpia certificada, molt fidel (només amb petites variacions en els accents gràfics i a la puntuació), que va realitzar el prevere Joan Montalà, aleshores arxiver de la Cúria.
El transcric tot seguit del document original, de manera textual (hi senyalo els punts i a part amb una barra inclinada i el final de la primera cara del full amb dues):
EMINENTISSIM SENYOR / [empremta en vermell del segell de l’Arquebisbat] / Antoni Gaudí Cornet, Arquitecte, natural de Reus, veí de Barcelona, a V.E. amb tota veneració exposa: / Que a bona memoria de sa mare Dª Antonia Cornet i Bertrán i demés de sa obligació i devoció desitja deixá establerta a Reus una fundació pietosa per tal de que’s fassi a la ermita de Misericordia o a una altra esglesia de la mentada ciutat de Reus la visita espiritual a la Verge de Montserrat del Dr. Torres i Bages, o aquella altra práctica de devoció a la Verge sots advocació tan preuada que’l Prelat diocessá cregui ha de resultar de més honor a la Verge i profit espiritual als fidels. / Per al sosteniment de la fundació s’acompanyen 35 títols-obligacions dels F.C. d’Almansa a Valencia i Tarragona adheridas 3 %, nº 791 a 800, 15561 a 70, 33131 a 35, 36211 a 15 i 36236 a 40 amb cupó. / Es resreva [sic] el sotscrit fundador, mentres visqui, cobrar l’interés del expresat capital com fassi’ls pagaments la Caixa Diocessana, entregant-se després de sa mort, que será cuan començará’l cumpliment de la fundació, al Rector o sacerdot que cuidi del mateix. / Es desitj també del sotscrit fundador la perpetuitat de la fundació i a tal fí l’encomana a V.E. i successors en la Diócessis, facultant-los per a resoldre cualque dupte o dificultat que sobrevingués i determinar sempre i en tot segons entenguin mes conforme a la voluntat pietosa del exposant. Així humilment a V.E. / PREGA // es digni aprovar aquesta fundació interposant en la mateixa son decret i autoritat, com ho espera de la benignitat de V.E. / Barcelona 23 Janer 1925 / Antoni Gaudí y Cornet [signat] / [A la part inferior del full, després d’un gran espai en blanc:] EMINENTISSIM SR. CARDENAL ARQUEBISBE DE TARRAGONA.
El text de la instància és mecanoscrit, tret de “3 %”, “23 Janer 1925” i la signatura “Antoni Gaudí y Cornet”, que es van afegir a mà pel mateix interessat. Hi ha uns quants errors mecanogràfics corregits directament picant una lletra sobre l’altra, però va quedar sense retocar el mot “resreva” –en lloc del correcte “reserva”.
El més interessant del document, a més de les referències a la seva naturalesa reusenca (que també esmenta, és clar, a la instància per a la fundació en record del seu pare riudomenc) i a la seva estimada ermita de Misericòrdia, és que Gaudí només va poder aportar –com a dotació de la fundació que demanava– un seguit de títols-obligacions d’una companyia ferroviària, atès que feia molts anys que no tenia propietats a Reus (a Riudoms sí, i per això va les incloure en la dotació de la fundació pietosa riudomenca). Com ja és sabut, la fundació reusenca de Gaudí es va fer efectiva –l’any 1927– a l’església prioral de Sant Pere, tot i que només es va mantenir vigent –que jo sàpiga– fins al 1936.
Jaume Massó és corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
