Cookie control
Diumenge, 31 de Maig de 2020

La petjada humana i social de mossèn Ricard Cabré

29 d'Abril de 2020, per Anton Baiges Gras
  • El Mn. Ricard Cabré (esquerra) durant el 60è aniversari d'ordenació presbiteral a la Parròquia de Crist Rei

    Cedida

Mossèn Ricard Cabré i Roigé va traspassar el passat divendres, 24 d'abril, a l'edat de 91 anys. Actualment, formava part de l'Arxiprestat de Reus, essent capellà adscrit a la parròquia de Crist Rei, de Reus.

Nascut a Riudecols, l'any 1929, va rebre l'orde del presbiterat a la capella major del Seminari de Comillas (Santander), al desembre de 1953. Llicenciat en Teologia i Humanitats clàssiques per la Universitat d'aquesta ciutat càntabra i en Pedagogia per la Universitat de Barcelona (delegació de Tarragona) va iniciar el seu ministeri pastoral essent vicari de la parròquia Sant Joan Baptista de Valls (1955-1962) d'on anys més tard en seria el rector i arxiprest (1983-1987).

A la dècada dels anys seixanta va ser rector de la parròquia de Santa Eulàlia, de Banyeres del Penedès (1962-1966) i de Sant Vicenç, de Castellvell del Camp (1966-1967), com també encarregat de la parròquia de Sant Miquel d'Almoster (1966-1967). Els anys 1967-1983 va ser rector de la parròquia de Sant Esteve Protomàrtir, de Vila-seca. Anys més tard també va ser rector de la parròquia de Santa Tecla, del barri de Campclar, a Tarragona (1987-1992); de la parròquia de Sant Sebastià, de la Canonja (1992-2001), de Santa Maria de Bellvei (2002-2007) i de Sant Julià de l'Arboç (2001-2011). A l'Arboç, on va ser onze anys, s'implicà activament amb la vida social i cultural de la població del Penedès, especialment en la represa de la colla castellera Minyons de l'Arboç.

Durant les dècades dels anys 1970-1990 desenvolupà diferents responsabilitats de caire social a la diòcesi de Tarragona, com a delegat diocesà de pastoral del turisme (1974-1978), de pastoral social (1978-1998) i de pastoral obrera (1998-2007). També s'implicà com a president de Càritas Catalunya i fou consiliari de la JARC (Joventut Agrícola Rural Catòlica), organització que defensava la millora de les condicions de vida de la pagesia. També fou membre del MUEC (Moviment Universitari d'Estudiants Cristians) i professor a l'Escola de Treball Social i de l'Escola de Teologia (l'actual Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós).

En el vessant cultural, col·laborà amb el Departament de Mitjans de Comunicació de l'Arquebisbat tenint una secció al programa de ràdio El Campanar, que s'anomenava "Qui tingui oïdes que escolti". L'any 2009 va publicar "Fressant el corriol", un recull de poesies personals on expressa la seva denúncia de la desigualtat social, amb mirada cristiana i, molt especialment, la publicació, l'any 2015, del seu darrer llibre, "Salms d'avui" (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), també de contingut social i cristià.

Mossèn Ricard participà activament, conjuntament amb laics i altres capellans, en la comissió de la campanya "Volem bisbes catalans!", l'any 1966, quan van anar a reclamar a Madrid que els bisbes no fossin directament escollits pel govern franquista i que derivà en el nomenament de l'arquebisbe Josep Pont i Gol, l'any 1970, a la diòcesi tarragonina. El 2017 fou un dels signants del manifest de cinc-cents preveres catalans a favor de la realització del referèndum pel dret a l'autodeterminació del poble català.

Aquests darrers anys, destacà pel seu compromís constant en temes socials, culturals i cívics de Reus, participant en conferències als Amics de Reus i la publicació d'articles sobre el patrimoni religiós a la revista Lo Nunci d'aquesta entitat reusenca. Restà sempre amatent al batec ciutadà i col·laborà activament fins a darrera hora amb la parròquia de Crist Rei de la nostra ciutat. Reposi en pau.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics