Cookie control
Dimarts, 14 de Juliol de 2020

La Piràmide va ser un dels símbols de les festes de Reus

17 d'Agost de 2015, per Antoni Zaragoza
  • Imatge de la Piràmide

    Arxiu Font de Rubinat

La curiositat a la recerca de novetats ha recuperat costums reusencs. Actualment, l’afició per recuperar bestiari s’ha posat de manifest, tal vegada fins i tot amb excés. Algunes festes han caigut en desús, però altres s’han intentat recuperar. Tal vegada la de la guerra de les tomaques va ser una reivindicació estèril que només va servir per a un moment puntual i de caràcter polític. Altres de més properes, com la fira de Santa Marina, han quedat oblidades i han desaparegut amb el temps. Una d’elles va ser la Piràmide, de la qual només s’han pogut recuperar alguns testimonis gràfics dipositats al Centre de la Imatge Mas Iglesias.

La Piràmide, als seus inicis, va ser com una adoració pública i col·lectiva al teatral que es va construir i col·locar al Mercadal, que donava un al·licient a les festes i les simbolitzava. L’autor d’aquell artefacte el va dissenyar i construir sense gaires despeses mitjançant fustes, draps, pintura i, sobretot, decoració. Ben alt, però realment no es tractava d’una piràmide, sinó d’un obelisc de tretze metres d’alçària instal·lat damunt d’una tarima a un metre de terra i situat en un costat de la plaça, gairebé davant de la casa Navàs, on antigament hi havia hagut el quiosc de venda de diaris i revistes.

La primera vegada que va fer acte de presència al Mercadal va ser l’any 1806 amb motiu de les festes en honor a Sant Bernat Calbó per haver concedit el papa Pius VI com a privilegi el ‘rés d’oració’ a la Prioral de Sant Pere. A la cúspide hi havia una figura de mida natural que representava Sant Bernat Calbó. L’any 1833, amb motiu de les festes del jurament de la reina Isabel II, els liberals van organitzar festes en què se simbolitzaven escenes al·lusives a fets polítics. Damunt de cada quadre hi havia el rètol corresponent: ‘La Amnistía’, ‘El Juramento’, ‘El Fomento’ i ‘La Generosidad’.

També es va plantar el 1850 per la celebració de les festes de la Mare de Déu de Misericòrdia. Tenia quatre cares i arrancava amb unes figures de les quatre virtuts cardinals fetes de cartó pedra. La plaça es va decorar pintant les columnes dels porxos, i com a fons de la piràmide es van col·locar uns cortinatges amb cordons i borles daurades. La resta dels porxos de la plaça es van tapar amb cortines de color blanc formades per llençols que els mateixos veïns havien facilitat. Els balcons de la Casa de la Vila també estaven adornats amb damassos de tots els colors que arribaven fins a terra. A la nit, al llarg de les cornises es col·locaven atxes i globus de vidre de colors i s’il·luminava. Per fer-nos-en una idea, la façana de l’Ajuntament s’il·luminava i el recinte, amb aquella patètica il·luminació, esdevenia un espectacle dantesc.

La Piràmide servia tant per a celebrar festes religioses com civils. El març de 1876, amb motiu de la celebració del final de la Guerra Carlina, la van repintar de nou imitant pedres, mentre que la cúpula ostentava l’emblema de la pau o l’estrella de la llibertat. Així podem explicar a grans trets la seva existència.

La fotografia que oferim pertany a l’arxiu del Centre de la Imatge Mas Iglesias. Són poques les imatges que es conserven i donen testimoni del que va ser la Piràmide. A cada ocasió canviava d’aspecte d’acord amb el tema a tractar, ja que era decorada en funció d’allò que volia representar. Alguns cops costava interpretar-ne el significat, però no mancava l’explicació del seu perquè.

Molts dels costums queden en l’oblit i la Piràmide és un d’ells. Construïda amb fustes i roba, amb els anys es va podrir als magatzems municipals, com altres coses que formen part de la nostra història i ‘descansen en pau’ als magatzems de la Brigada Municipal, que podria disposar d’un majestuós museu. Han passat uns 139 anys de la desaparició de la Piràmide, però, com sempre, resulta agradable recordar anècdotes del que vam ser.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J. A. Carricondo  18 d'Agost de 2015

Sempre a punt

L'Anzame no atura el motor de la història passada i propera. A banda dels articles de doctorat, aquest cop afegeix un punt que la Casa de la Vila no té en compte i ell sí: Sant Bernat Calvó és el nom correcte, no pas Calbó. Tant difícil és corregir una errada?