'La Pirenaica', les escoltes i algunes anècdotes

Acabada la Guerra Civil, a la dècada dels anys quaranta, hi havia uns escamots urbans que patrullaven a les nits pels carrers de Reus per a investigar qui sintonitzava l’emissora Radio España Independiente Estación Pirenaica, coneguda popularment com La Pirenaica. Aquesta emissora donava notícies puntuals antifranquistes i, per tant, no estava autoritzada. 

Quan hi havia alguna incidència, els membres d’aquests escamots avisaven el vigilant del barri amb els clàssics picaments de mans. Al cap de poca estona hi feia cap el vigilant i els obria la porta. 

Pujaven sigil·losament per les escales fins a arribar al pis, ja fos per parar l’orella o prèvia denúncia d’algun veí. En obrir la porta mostraven les credencials i, si efectivament algú tenia l’emissora sintonitzada, agafaven l’aparell i el llançaven per la finestra. Era un grup conegut com escuchas, que va anar desapareixent. 

Com s’ha dit, l’emissora estava prohibida, però tot i així era molt escoltada en moltes llars, ja que les notícies eren ben "sucoses" sobre el moment polític del país. 

Al principi els aparells de ràdio no eren gaire freqüents i abundaven els aparells anomenats "ràdio galena". Molts eren autoconstruïts perquè tenien una composició ben senzilla: una pedra de galena. No gastava electricitat ni piles, i només sintonitzava Ràdio Reus. Alguns espavilats hi instal·laven un díode, i tot plegat semblava un aparell de ràdio col·locat dins d’un petit moble de fusta. 

En aquest ordre de coses, una de les anècdotes de què vaig ser testimoni es va produir quan feia la mili a Palma. A Barcelona, el 5 de maig del 1958, estava previst el tradicional Desfile de la Victoria, com en altres capitals. La dotació del "meu" vaixell, Fragata Pizarro, havia de desfilar a Palma juntament amb les diverses armes de Terra, Mar i Aire, concretament en representació de l’Armada. Un temps abans ens havien subministrat fusells, corretges i cartutxeres per a sincronitzar la manera de desfilar en grup, que teníem oblidada. Així, entrenàvem al moll de Portopí marcant el pas per a posar-nos en forma i, així, evitar el ridícul a la desfilada. Tot anava com una seda. El penúltim dia vam haver de netejar el fusell amb paper de vidre del fi, greixar el corretjam, netejar les cartutxeres i els draps, etc. Tot va quedar com nou. 

A la vigília, al capvespre, vam rebre ordre de Capitania Marítima de fer-nos a la mar. Allí ens vam assabentar que anàvem destí a Barcelona, cosa que anava de conya per a alguns per a poder ser a casa. A la matinada vam arribar gairebé al Port i ens vam aturar per a donar fons a l’àncora a la mateixa desembocadura del riu Besòs. Es va establir un servei de vigilància ocular des de la coberta per a atalaiar els voltants del vaixell. Així, tot el dia fins a arribar a la posta de sol. Un cop fosc, es va establir el reglamentari babord i estribord de guàrdia i vam llevar àncores rumb a Palma. Tots vam quedar desconcertats i encorreguts; l’estada a Barcelona se n’havia anat en orris. El servei que havíem tingut encomanat era situar-nos en aquell indret perquè les emissions que enviava La Pirenaica per a animar a boicotejar la desfilada se’ls colaven per la desembocadura del riu Besòs, i la missió del Pizarro havia estat interceptar-les. Per tant, rumb a Palma i aquí no ha passat res.

Aquesta és una de les incidències protagonitzades per La Pirenaica, que posava al corrent de coses que passaven a casa nostra i sobre les quals els mateixos mitjans d’informació havien de fer un mutis polític. Feia la impressió que l’esmentada emissora estava situada als Pirineus, però passava informació del dia des de molt més lluny, des de Romania. Fins i tot era escoltada per la mateixa censura i en centres oficials, i per a més inri, al menjador d’oficials de la fragata.