Cookie control
Dissabte, 19 d'Octubre de 2019

Les arrels dels mercats de Reus

13 de Maig de 2016, per Josep Risueño
  • A principis del segle XIV el Mercat fou ubicat a la plaça que avui li dóna el seu nom

    Josep Risueño

El peix i la carn ja es podien vendre molt abans de fer-se les Peixateries Velles, o 'Pescateries', en la forma més genuïna del català del Camp, encara molt viva en la nostra gent més gran. Un dels primers mercats reusencs va néixer el 31 d'octubre del 1854, en temps d'Isabel II, i va subsistir fins a principis del 1987. Les paneres de peix i carn de l'escultor Joan Roig i Soler, avui encara visibles, marquen el lloc que ocupaven carn i peix. El gra, durant diverses èpoques, i no sense vicissituds, era a la plaça del Castell; les garrofes es trobaven a la plaça del Baluard ja al segle XVIII, i la farina, a l'actual plaça de la Farinera des del 1756, consolidant-se com a casa del pes de la farina el 1855.

En aquest text, però, explicaré els diferents projectes que es van dur a terme per crear un nou mercat a la capital del Baix Camp, servint-me de la documentació consultada a l'Arxiu Comarcal i Municipal de Reus.

Els orígens del Mercat Central

Es buscava un lloc diferent de la plaça del Mercadal, tot conservant les peixateries. Abans de fer-se un plebiscit sobre el nou emplaçament del Mercadal, i per tant, un nou mercat, trobo la següent informació: el 28 de novembre del 1927, la vídua de Joaquim de Dalmau, Magdalena Nolla, havia ofert a l'Ajuntament un espai per a un futur mercat al carrer Alt de Sant Pere i carrer de Sant Casimir o doctor Robert, a l'esquena de la Casa Narcís Musté.

També hi va haver una proposta de Sebastià Laporte Vilà, del Banc de Reus i pare del metge i polític Josep Laporte Salas. Laporte Vilà, curiosament, tenia vincles amb la botiga de l'Aliança de la plaça del Mercadal i va oferir un espai al raval de Santa Anna, 18, que comunicava amb el carrer Amargura, aleshores anomenat Cervantes, del número 4 al 16, espai propietat del Banc de Reus, amb una superfície de 2.503,7 metres quadrats. El 1930, la Cambra de Comerç proposava un mercat al raval de Sant Pere i al carrer de Batan fins a la Closa de Mestres, però l'Agrupació de fruites fresques assenyalava el Teatre Circ, davant l'Hospital de Sant Joan. Enric Pàmies Busquets, aconsellava el mateix terreny on avui ja s'hi troba el Mercat Central.

En aquest plebiscit, el Reus Deportiu proposa un espai davant dels Quarters a l'avinguda de la Llibertat i Foment Republicà fa el mateix. El Diario de Reus, per la seva part, va entrar en la polèmica amb una peça d'O.R.P que comenta i analitza les places del Mercat de Tarragona i Barcelona: "Quan entreu en aquestes places monumentals, cobertes de sobre, no heu tingut la necessitat de tapar-vos el nas amb el mocador? No heu tingut la sensació de fàstic amb la presència de gèrmens patògens?" A més aquest argument, en part comprensible, la plaça del Mercadal tenia altres problemes, com l'abastiment entre carros i alguns camions que arribaven amb la dificultat de poder maniobrar.

L'històric sòl del Mercadal

La plaça del Mercadal, encara avui pendent de veure una remodelació que va ser proposada als anys cinquanta, i que anul·laria alguns números de la part del davant del 'Déu n'hi do', és històrica. Tractaré d'aclarir que no ha estat fàcil descobrir la identitat d'alguns números d'aquell temps, que en deien "de la gana".

Diversos documents m'han servit per desvetllar almenys alguns números de les parades i dels seus ocupants. Em situaré als porxos del Mercadal, al número 12, la botiga de Conrad Gallisà Font, casat amb la Rosa Cabré Pellicer, expedient 134 on parla de l'edifici afectat pels bombardejos i la reconstrucció de tres pisos a càrrec de l'arquitecte Sardà la casa donava a la plaça del Castell. Davant d'aquesta botiga, prop de la vorera, tenim la parada número disset a nom de Teresa Marcó Casas, de 39 anys, que al padró de 1941-45 viu al carrer de Vallroquetes, 13, 3r. Veiem el número 17 en la fotografia.

Les numeracions trobades són: número 10, Dolors Marcó Pascual de Vandellòs, 33 anys, viu a plaça Mercadal 16; número 13, és Francisco Riquelme López; número 28, a nom d'Antoni Savé; número 67, a nom de Cinta Parreu Costa; número 76, a nom de Francesc Domènech Torres de Riudoms, de 48 anys, al carrer Dorotea, 9. El número 100 (que no trobo) sembla que seria vora el cafè 'Déu n'hi do', a nom de Carme Suazo Grifoll, de 29 anys, que viu al carrer de l'Abadia, 17. Segons l'Antònia Capdevila, que avui ven peix al Mercat Central, la parada de Carme Suazo era, en aquells anys, de les poques que tenia davantera d'enfustat al voltant de la parada.

El número 101 l'ocupava Adelaida Ferré Rión, de 39 anys, que vivia al carrer de l'Estrella, 12; el 115 era a càrrec de Dolors Calvet Mateu, de 50 anys, que vivia al carrer de la Racona. D'altra banda, el lloguer dels tendals era de Benjamí Estradera Tomàs o Estradera Martín, Miquel Grau Jornet i Pere Guinovart Pallejà, que els desaven al carrer de la Puríssima Concepció número 8, on també tenien queviures des del 1927.  

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (5)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Eliseu  16 de Maig de 2016

Les lletres de les Peixeteries

Benvolgut sr Risueño,
Gràcies per la seva tasca que permetrà que l'oblit no estengui el seu llençol a sobre de fets, espais i racons que han deixat d'existir. I hem permeto demanar-li per una qüestió relacionada amb les Peixeteries. Tinc 48 anys i recordo que quan amb la meva mare anàvem a aquest mercat, hi havia unes lletres metàl·liques (plom?) situades a l'entrada del Raval Robuster, a la zona del que seria el frontó de la façana, que feien referència a Isabel II i a la data de 1854. Quan es va remodelar l'espai, les lletres van desaparèixer i ara amb prou feines queda el seu record enfosquint l'espai que ocupaven. És així o estic equivocat? Hi havia les lletres i van desaparèixer? No creu que s'haurien de recolocar?
Moltes gràcies.

Silvia M.  16 de Maig de 2016

Mercat de Reus

Un cop més, agrair aquesta informació tan acurada, a més a més, és interessant conèixer la història del nostre Mercat de les peixateries velles, etc.

SÍlvia  16 de Maig de 2016

Mercat de Reus

Un cop més, agrair aquesta informació tan acurada, a més a més, és interessant conèixer la història del nostre Mercat de les peixateries velles, etc.

J. A. C. O.  13 de Maig de 2016

Bona feina!

Tot i que a la gran majoria de persones no interessen aquestes dades val a dir que és important recollir-les i fer-les accessibles. Si més no, si oblidem el passat estaríem perdent les arrels.

josep risueño granda  13 de Maig de 2016

Les peixeteries van subsistir fins el 1987

Us demano disculpes per el meu error al possar 1887 en comptes del 1987 per dir que havien existit les peiceteries fins aquest any.

Ha estat una investigació fruit de les hores que he pogut dedicar dins l'arxiu comarcal i municipal.

A la vostra disposició.