Divendres, 02 de Juny de 2017

Les tradicionals caramelles

27 de Març de 2015, per Antoni Zaragoza
  • Grup de Carmelles del Reddis

    Arxiu d'Antoni Zaragoza

  • Un grup de Carmelles de Reus

    Arxiu d'Antoni Zaragoza

  • Arxiu d'Antoni Zaragoza

A principis de la primavera, el jovent feia el seus preparatius apuntant-se als grup de Caramelles. Era costum entre els catalans honorar la Pasqua mitjançant els càntics de celebració, i és així com es formaven els grups espontanis de cantaires. Reus no podia ser menys i la majoria d’entitats feien els preparatius formant grups de cantaires, i fins i tot alguns dels participants no havien cantat mai. L’entitat o grup tenia cura d’agafar directors d’orquestra per contractar-los, i d’aquesta manera, mesos abans, ja s’anaven formant. La primera prova d’aptitud per classificar les veus era repetir ‘oli d’ametlles dolces’ de forma afinada per situar-los en els tres grups que formaven cada  colla, baixos, mitjos i primers. Recordo el mestre, Sisquet Ferré (àlies l’emblanquinador) que tenia compostes moltes lletres i músiques de caramelles. També recordo el mestre Tous, i algun altre que ara no em ve al cap.

El fet d’anar a assajar era motiu pels més joves per poder sortir a la nit de casa ja que els horaris del jovent eren molt rigorosos. Això sí, parlem dels nois, i de les noies millor no parlar-ne. Algun que altre casat s’apuntava a sortir a la nit amb l’excusa d’assajar. Els assajos quasi sempre es feien al tard, però la 'coartada' anava la mar de bé. Mentrestant  s'apropava la Pasqua i la nit del debut se centrava a la plaça del Mercadal, al dissabte de Glòria. L’alcalde Pau Ornosa va ser un dels impulsors d’aquesta tradició. Fou als any 50 quan s’hi va donar més impuls. La vetllada era al Mercadal, autoritzada a través de permisos i els premis corresponents. L’expectació era bastant notable, i tot a punt al voltant del “tablado” que hi havia al mig de la plaça.

S’acabava el soroll quan per alguns del carrer estaven a punt d’arribar els cantaires capitanejats pel fanal de l’entitat o grup que anava a volar la cistella. Pujaven a l’escenari, es col·locaven cadascú al seu lloc, les quatre tossides i a alerta de la batuta del mestre. Arrancaven les guitarres i l’acompanyament musical, iniciant-se  en el silenci de la nit, aquelles veus es deixaven sentir, era el moment culminant quan el solista actuava i la gent esperava atenta amb una mica de deliri. Acostumaven a ser el Bernal, vigilant del carrer Llovera, el senyor Baletti que era fuster, el Fernàndez que feia neules al carrer del Roser i algun altre que no recordo. En acabar l’actuació no cal dir els aplaudiments que tenien, de fet acostumaven a fer-ho molt bé. Dels grups que jo recordo faré esment d’’Els Tranquils’, ‘C. de F. Reddis’, ‘Reus Deportiu’, ‘Esbart Montserrat’, de l’ Orfeó Reusenc”, etc. dels quals vaig participar en tres.
 
En finalitzar el que es podria anomenar la representació o concurs, es feia un recorregut  per Reus fent de trobadors a diferent cases que tenien a la llista. Cada casa els donava quelcom com podien ser diners, queviures, etc., La cistella era per recollir l’obsequi, desplegat el suport podia arribar com a màxim al segon pis, contràriament, tenien que baixar-lo  per les escales fins el carrer.

Tot el que es recollia era per celebrar un àpat: diner, menjar, etc. En ocasions s’anava al mas d’algun dels responsables, en altres a algun restaurant com El Florida, la Fonda, l’Hotel Reus, Ca la Pauleta, etc. Està clar que eren llocs econòmics perquè no donava per més. La nit de caramelles es feia molt llarga, alguns quedaven sense veu després de cantar, parlar i riure. El seu pas pels carrers es feia notar. Tothom quedava content.

Aquell costum s’ha anat perdent i aquelles veus ja no tornaran ni l’ambient tampoc. Avui, tot és molt més refinat i les dones han passat a formar part de les corals, pero les veus no tenen la consistència d’aquelles. Però també ho fan prou bé. Estem en una altra època, diferents costums que no cal comparar. Una de les colles que ha perdurat amb el temps ha estat 'Els tranquils'. Sempre “han tallat el bacallà”, destacaven, perquè anaven togats amb la barretina i sobretot el mocador blanc al coll. Personalment, vaig participar en dos grups: els del CF Reddis, i el Reus Deportiu. Contemplant les fotos me n’adono de la gran quantitat d’amics que ja han traspassat. Què hi farem!, però el record de la seva companyia sempre hi serà.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital les caramelles
reusdigital.cat Reus Diari Digital les caramelles

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)

Comentaris

Quim Besora  24 de Maig de 2015

Fe d'errades

On dic cantare diu cantades. On diu fumado, diu fulard,i on diu viral, ha de dir coral... Perdoneu que en escriure ràpid faci tantes errades. I gràcies Anzame per recordar-nos esdeveniments feliços i entranyables

Quim Besora  24 de Maig de 2015

Els concursos dels anys 80

El 1980 o 1981, que escric des de la memòria, De la ma dels Tranquils i del 'ajuntament de Reus es convocarem uns concursos de cantades de caramelles. Aquests concursos permetien que la tradició de Cantero pels. Carrers per Pasqua florida retornés a la ciutat. Era el moment de la recuperació democràtica en els ajuntament, i el model de festa canvia, i les caramelles no podien restar al marge. A la primera convocatoriaq del concurs participaren els Tranquils, una coral de gent gran dirigida per mossèn Domènech, el professor de religió del 'institut, i una voral forastera, del Baix Penedès. Guanyaren els tranquils i aquell any hi hagué es camerals a l'arros de l'apat que feren uns dies deres de la nit de les rondes de cançons. Jo vaig participar en l'organitzacio i el jurat com a regidor de joventut. En acabar el meu mandat, vaig anar un any amb els tranquils i com cantava malament m'encomanaren la custòdia de la cistella. Ens dirigia l'Antoni Colom i assaja en a la seu del Reus Deportiu, situada al local del carrer de la Perla (L'Antic local del Foment Republica d'abans-d'ahir de la guerra. Encara conservo la faixa, la barretina, el fumaré i un record entre difuminat i feliç.

Glòria M.  30 de Març de 2015

caramellas

Quins records.
Durant els anys de ma infantessa vaig poder viure l'ambient de Reus dels dissabtes de Glòria acompanyant primer a la "Colla "Alegre" composta principalment pels cantaires del "Cor Eco de Clave" de Reus i dirigida pel mestre Josep Gibert.
I mes tard a la Colla "Eco de Clave"
Moltes gràcies per recordar aquella època i aquells homes.

ROSA  28 de Març de 2015

caramellas

AQUESTAS FOTOS AMB PORTAN MOLTS RECORDS..Gracies per recordar tots aquets cantaires.