Cookie control
Divendres, 18 d'Octubre de 2019

L'ocupació de l'exèrcit francès (Capítol 9)

18 de Juny de 2015, per Josep Risueño
  •  

El pacte de Reus amb l'exèrcit francès era econòmicament sagnant. Tenien dos ajuntaments. El local, de Ferran VII, i l’afrancesat, i al damunt, el governador militar i polític interí de la ciutat de Tarragona, encara ‘nacional’, que per complir una ordre li passa testimoni al tinent Ignasi Bali, que exigeix cobrar de l'Ajuntament de Reus la quantitat de 25.988 lliures catalanes i deu sous que es deuen a la Diputació. Si amb dues hores de rebuda la comunicació no hi ha resposta positiva, s’exigirà a cadascun dels regidors la quantitat (multa) de mil duros i, a més, la meitat dels reclamats aniran de l'Ajuntament de Reus presos al ‘Lorito’ el 17 de maig del 1810. D'aquesta quantitat en actes futures (11 d’agost de1815) dels membres de l'ajuntament, el 1810 eren causa de trobar-se molestos per tal de pagar un 17% dels seus propis arbitris. La quantitat assenyalada després de la Guerra del Francès seria de 26.234 lliures, quatre sous i cinc diners. Els regidors no veurien correcte assumir aquest 17% d’arbitris reclamats ‘remoguts per l'exèrcit francès’. En el futur es reclamaria als que llavors eren exregidors.

En aquell temps, les temptatives temeràries sorgien, però, esporàdicament. Gent d'Alforja van baixar a les Borges del Camp a combatre l'exèrcit francès, però van caure en un parany on hi hagué, fins i tot, morts. A les Borges del Camp hi havia representació de la Junta de Corregiment en la defensa i en Josep Mestres era al capdavant. Gabriel Pedrol havia encapçalat la partida d'Alforja, la qual va ser enxampada en l'intent de combatre l'exèrcit francès. Les víctimes d'aquest encontre van ser en Josep Sabaté Batet, de 33 anys, espardenyer ‘del castell’; Francesc Pinyol Macip, de 40 anys, pagès; Joan Balcell Cugat, de 30 anys; Miquel Tost Grifoll, de 24 anys, fadrí; Jacint Cabré Calbet, de 32 anys, pagès, i Joan Vall Llopis, de 40 anys, i pagès. El batlle de les Borges del Camp tenia ordres del general francès de no deixar enterrar, al cementiri de les Borges del Camp cap dels cadàvers dels vilatans.

Ferit l'heroi del setge de Tarragona, Joan Senén de Contreras, és engarjolat més endavant a Boullon, castell d’on, posteriorment, es faria escàpol. Hem de tenir en compte que Joan Senén de Contreras havia de substituir el marquès de Campoverde que havia fugit abans del setge de Tarragona. Senén és el que es va posar davant l'exèrcit de Napoleó (com veurem) dies abans del setge. Potser amb una resistència massa llarga i agosarada?

A partir del 28 de maig s'enceta un seguit d’atacs a Tarragona. Els francesos s'apoderen del fort de l'Oliva ‘El Olivo’ i s'enceta un reguitzell d’atacs amb bombes i granades contra la plaça. La nit del 29 al 30 de maig és transcendental quan la fortalesa de l'Oliva veu les tropes italianes reforçant l'exèrcit francès amb tres mil nous reforços. El 31 de maig. Campoverde surt de Tarragona amb les tropes i Senén de Contreras és nomenat governador de la plaça.
Tarragona, a més dels presoners francesos procedents del Bruc des de feia dos anys, l'antiga Tàrraco, segons alguns historiadors, encabia unes quaranta mil persones. Senén de Contreras, que més endavant haurà de substituir Campoverde, faria ocupar moltes dones, sobretot, en la preparació de venes per als ferits, cartutxos i bales. L’acció del 19 de juny d’Eroles fracassa en l'intent de socórrer Tarragona.

A Constantí, el 21 de juny de 1811 havien caigut en poder dels francesos vuitanta canons i hi va haver molts morts en l’atac amb baioneta. “A Constantí, el bon fadrí”, 54 boques es preparaven per a l'assalt a Tarragona amb 1.500 granaders que el dia abans, a les 7 de la tarda, havien donat senyal d’assalt. El Fort, fortins, raval i Punt i Moll havien caigut en poder de l'exèrcit francès. S'havien recollit vint presoners morts a baioneta, els ponts llevadissos i fosses estaven plens de cadàvers. Els francesos assalten la part baixa de Tarragona. “Una brillante acción que nos ha contado poca gente”. “Se ha pasado en presencia de los ingleses anclados en el Puerto a la vista de la plaza”.

El marquès de Campoverde, Eugeni Portocarrero, conde de Gader, havia deixat Tarragona. Acte de covardia? Ell, havia gaudit a primers d'aquell any de 41.193 homes. Campoverde tot el que fa és publicar les seves lamentacions amb uns arguments discutibles i algunes de referides, les fa publicar a Cadis a la publicació “El diario Mercantil”. Ell es lamenta de la pèrdua de Tortosa i desconfia d’alguns parlamentaris; es diu que té el pare Pere Coris Salas com a referent. És culpat, de fet, de la situació posterior de Tarragona i ha de fer-se’n responsable Contreras de Senén. Uns dels defensors de Tarragona era l'espanyol, d’origen porto-riqueny, Antonio Valero de Bernabé, liberal, proper a la Constitució i he pogut investigar que futur maçó.

Des de Constantí, el mateix dia s'assetja Tarragona i es fan tan sols vint presoners que són immediatament morts a ‘la baioneta’. Els ponts llevadissos i fosses estan plens de cadàvers, però Tarragona no es rendeix. Es calcula la mort de mig miler de persones al Pla de la Catedral. La ciutat de Tarragona està escrit que va rebre 230.000 trets de tota mena durant el setge. De la Casa-palau de Castellarnau a Tarragona, l'exèrcit francès va fer desaparèixer vuitanta quadres i tapissos. El general Suchet, després dels fets gravíssims de Tarragona, es fa portar sota pal·li a Reus. És curiós com la nostra Ciutat (també anteriorment el pare Coris, defensor de la sagrada església) volia revoltar els reusencs en contra de l'exèrcit francès. Reus no va ser pas, com era evident, ni d’uns ni d’altres. Es va estalviar vessar molta sang, però ho vàrem pagar amb contribucions als uns i als altres. Érem criats de dos amos?


Documents trobats a l'Arxiu Comarcal i Municipal de Reus: Per ordre del Governador General es diu que l'Ajuntament de Mont-roig ha enviat “dos paysans” de dita vila, convençut l'ajuntament que els dos homes, van assassinar francesos i haver comprat farina i sal, entre el camí de Cambrils i el Coll de Balaguer, en vista del qual, el general en cap, comte Suchet, ha decretat condemnar-los a ser afusellats, la qual cosa es va executar el matí del 26 de juny del 1811. Com a resultat del fet, poc després i curiosament, Mont-roig va ser la població que més va contribuir, de les nostres comarques, a donar roba per als hospitals: matalassos, llençols, camises i mantes. Altres investigacions sobre Mont-roig parlen de la negativa d’aquesta vila, el 13 de març de 809, per abastir de cereals als francesos.

Un fet important és el robatori del carro amb seixanta càrregues de farina als francesos, per part d'uns mont-rogencs i, d’aquest fet,  se’n va derivar la crema de la seva ermita. Vet aquí que la imatge de la Mare de Déu de la Roca, en ser reclosa a l’església durant més de vuit anys, va salvar-se en la crema de l'Ermita. Com avui, la de Reus, al Santuari de Misericòrdia i com havia descrit, va salvar-se per haver romàs a la Prioral de Sant Pere. Mont-roig, va ser ‘cap de cantó’ dins la prefectura del que diríem província francesa de “Boques de l'Ebre”, amb capital a Reus. Onze homes són afusellats i altres presoners duts a l'ermita del Roser de Reus per tal d’afusellar-los a poc a poc. Es diu que l’afrancesat, fill de Mont-roig, “Lo Quich de Mont-roig”, havia intercedit davant Suchet per evitar els afusellaments i, en part, així va ser. “Lo Quich de Mont-roig” es deia Francesc Vidiella i era un guerriller partidari de França.

El 28 de juny de 1811 fou un dia cruel. Epidèmies, febres pútrides... A Tarragona es parlaria, durant molt de temps, d'una mena d'heroïna que es deia Rosa Venas Simó de Lloveras. Han passat quasi dos-cents anys i recordem un penó de Santa Tecla, de l'assetjada Tarragona, que hi deia “Compañias urbanas bajo la protección de Santa Tecla”, un dels molts símbols arrebassat a la Ciutat que havia fet cap a França. Aquest penó de 120 per 34, darrerament l'han tornat a la Ciutat, el mateix que havia fet cap al dipòsit de l'exèrcit de Toledo. Joan Senén Contreras de Torres, per les ferides d'una baioneta,l és traslladat a Reus. En el setge és ferit greu el noble de l'Aleixar Marià de Guardiola Borràs. El mateix rebia del seu pare 10 rals diaris mentre servia a l'exèrcit nacional. També hi havia servit el seu germà Jaume Guardiola Borràs.

Tarragona, en el vessant militat, es diu que la defensaven set mil homes i un terç de milicians. Tarragona encara feia dies que havia rebut dos mil homes que havien format amb l'escapolit Campoverde i 2.500 soldats també de València. Els francesos tenen sis mil baixes, de les quals dos mil són italians. Suchet, davant de Tarragona, es va presentar amb 15.000 soldats; dos mil eren d'artilleria: 700 sapadors que són d'origen alemany, italià, polonès, suís i holandès. També es presentà amb minadors. Alguns dels materials utilitzats són procedents dels magatzems situats a Reus. Es calcula en 12.000 els morts espanyols a Tarragona i 8.000 presoners. Louis Gabriel Suchet, l’home de confiança de Napoleó, és qui fou nomenat mariscal Suchet, en poc temps. Ell fou aquell que dotze anys després es passarà al bàndol de l'exèrcit de Ferran VII amb els ‘cent mil fills de Sant Lluís’ (1823).

La consigna dels espanyols era: “Antes morir que rendir”.
En canvi, els francesos escrivien: “Vivre libree ou mourir”.

En un article de Suchet, el 29 de juny de 1811, escriu que la Vila de Tarragona serà obligada a pagar a l’Artilleria el valor de les seves campanes, però respecte als seus habitants, els quals estiguessin absents, la vila de Reus avançarà el pagament de la Ciutat de Tarragona (les campanes tenien un preu, però el pagament es va perllongar molt de temps). Suchet, en data 7 d’agost de 1811, obliga les poblacions de les nostres comarques al lliurament de 800.000 duros. A Reus, li toca entregar 134.000 duros, i a Tarragona, 67.440. El Consistori reusenc al·lega que no pot afrontar aquesta quantitat. Poc temps desprès, s'obliga a nomenar batlle de Reus, Joan Magriñà, però s'anul·la el nomenament per malaltia de l’esmentat ciutadà reusenc.

L’Ajuntament reusenc era format per 20 individus. En l'article tercer de règim local llegim: “Los miembros del ayuntamiento aran inmediatamente en servicio y se dividiran en en tantas secciones como sean necesarias para llevar los diferentes objetos necesarios para el ejercito y de los habitantes de la Villa”. S’entén que es tracta de l'exèrcit francès que ens ocupa. Segons Antoni de Bofarull i Brocà, ens diu que el general Louis Gabriel Suchet va voler entrar a Reus sota pal·li després del setge de Tarragona i que gravà la història amb data del 29 de juny de 1811.

Napoleó, que segons recull l'historiador i escriptor Teixeira de Pascoaes, pseudònim del portuguès Joaquim Pareira Teixeira de Vasconcelos, amb el seu llibre publicat el 1940, Editorial Apolo Barcelona -traducció de Mario Verdaguer-, puc llegir que “Napoleon” és nom que significa “Lleó del desert” i ja l’anomena com a “somiador frustrat”. El cors Napoleó, fill d’Ajaccio, de fet, als quinze anys ja s'havia inscrit a l'Escola Militar de París a l'Arma d’Artilleria (19 d’octubre de 1784). El llibre anteriorment esmentat és un exlibris d’Isidor Forrniés, cedit al Centre de Lectura (referència C-248-73160).

Ocupada Tarragona pels francesos, a partir del seu alliberament el 1813, guanyarà amb la seva defensa, la consideració d’esforçada i màrtir. La capitalitat, en part. li vindrà d'aquest fet. Reus i Tarragona van tenir dues realitats prou diferenciades, però en vides i cost, en diners, van ser sagnants.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

josep risueño granda  30 de Juny de 2015

El autor

Ha estar un plaer, el fet de aportar ja el ùltim capitol de la guerra del francès.
Agraït a tots els lectors/lectores i aviat us aportaré altres capitols sobre "aportacions a la història de Reus" a partir del 1815.

Jaume Ollé  18 de Juny de 2015

La lluita

Un nou capítol de la sèrie que ens recorda els dies que Reus va passar sota domini francès i en aquest cas centrat en aspectes de la lluita més aviat fora de Reus, a Tarragona, Constantí, etc aspectes prou desconeguts i interessants que cal agrair a l'autor per la seva difusió