J. A. Carricondo 31 d'Agost de 2016
Segueix així!
Sempre tens notes històriques i records per fer evident el nostre passat. Cal continuar la tasca de fer possible que coneguem les petites històries que han envoltat Reus. Felicitats.
-
Arxiu Antoni Zaragoza
Els pregoners són uns personatges gairebé en desús atès que els serveis de megafonia, ràdio, premsa i televisió els han anat desplaçant de la vida dels pobles. A Reus queda constància de l'últim que va existir: les dades es remunten als anys 1844 i 1868, i s'anomenava ‘el nunci'. El carrer l'ocupava un home que es deia Pere Monsó Valero, que era funcionari municipal i va morir l'any 1872.
Güell i Mercader, en un dels seus llibres, esmentava que l'Ajuntament revolucionari va decidir suprimir la figura del pregoner perquè la publicació de les informacions per part de la premsa feia innecessària la seva feina. Però d'aquesta manera no s'assabentaven del que passava a la Casa Gran. La tasca de pregoner es feia en hores de treball i només hi podien anar els jubilats. Anys més tard van considerar que disposar de pregoner era necessari, i a partir del maig del 1897 es va acordar nomenar el fill de l'anterior, Juan Monsó Gispert, per a continuar com a tal fins als anys 1939-40. A partir de llavors la tasca va quedar definitivament suprimida i Ràdio Reus, l'única emissora existent, va agafar-ne el relleu.
Sembla que el nostre personatge, a més de nunci, feia també d'ordenança municipal. Era un treballador infatigable i un enamorat de la seva família. Eren moments en què moltes famílies disposaven d'un hortet, on organitzaven vetllades dels dejunis de festes, amb àpats tradicionals i modestos, i a les tardes d'estiu, balls per a la joventut.
El senyor Monsó era molt aficionat a la lectura i a la música; tant és així que va ser un dels fundadors de l'Associació de Concerts de Reus pels volts del 1923. Tenia gran habilitat amb el pinzell i molta afició per les curses de braus que se celebraven a la veïna plaça de Tarragona. A través dels refilats aguts de la seva trompeta convertia en art la seva tasca de pregoner, ja que donava una especial entonació als seus pregons.
La gent sortia al carrer i s'arremolinava al seu costat per a sentir de la millor manera el que anava a dir. Tothom callava quan començava el ban municipal. Anunciava esdeveniments importants, com la proclamació de la Segona República, les jornades del 6 d'octubre o la invitació del Comitè Antifeixista del 25 de juliol del 1935 perquè es donés per acabada la disbauxa començada el dia 20 i tothom es reintegrés a la vida normal. Va ser sempre un fidel complidor de les ordres rebudes per part del municipi; prova d'això és que es va mantenir al seu lloc malgrat el canvi polític del país.
A banda dels seus pregons oficials, en l'àmbit particular feia els anuncis de les sessions de cinema, dient: “Aquesta nit tindrà lloc al Kursaal [allargant la lletra a] anuncis de la Sal Reus”, etc. També anunciava la venda de vi, dient sempre el mateix text: “Qui vulgui comprar vi de propietari a 25 cèntims el litre, que vagi al carrer...”, variant el contingut cada cop, tot i que no passava mai dels 30 o 40 cèntims el litre. També acostumava a anunciar la pèrdua de carteres que esdevenien els dilluns a la nit, que més que perdudes se les havien "deixat" als cafès de cantants del carrer de Vallroquetas o el de cambreres de la plaça Catalunya, anomenat Novel·la.
També utilitzaven el mateix sistema de pregó les persones de pobles veïns que venien a fer les seves "tasques", com la d'estirar l'orella al gat (jugar a cartes). El cas curiós era el de les dides, dones que donaven mamar als nadons d'altres dones, molt freqüent en aquelles èpoques en la criança de nadons de famílies benestants, perquè els biberons no s'estilaven gaire i també per manca de llet de la mare. L'anunci final, gairebé obligat, deia: "Qui necessiti una dida, que vingui a trobar-me, que li diré on és".
El nunci va ser jubilat al principi de l'any 1940 i va morir el 4 de gener del 1944. Va ocupar l'últim carrer de pregoner de la ciutat. Acompanyava l'Ajuntament a completes per la Festa Major. El nom de Lo Nunci es va registrar per a posar-lo a la revista que edita el Centre d'Amics de Reus.
