Dimarts, 18 de Desembre de 2018

Notes sobre l'escultor Joan Roig i Solé (Reus, 1835 - Barcelona, 1918)

06 de Juny de 2018, per Jaume Massó Carballido
  • Joan Roig i Solé

    Cedida

  • La figura de Roig i Solé al bitllet de 50 cèntims

     

Fill del reusenc Josep Roig i de la tarragonina Teresa Solé, Joan va néixer a Reus el 25 d’abril de 1835, en una casa del raval baix de Santa Anna en què el seu pare havia instal·lat una fusteria. He pogut deduir en quin lloc havia estat aquesta casa natal, avui ocupada pel número 58 del raval, gràcies a les referències indirectes que en donen dos dels seus biògrafs. El primer, Francesc Gras i Elias, a la pàgina 145 del seu llibre Hijos ilustres de Reus (editat a Barcelona l’any 1899), ens diu de Roig i Solé (tot i que escriu “Roig y Soler”) que «nació este distinguido artista en 25 de abril de 1835, á la una y media de la tarde, en el arrabal de Santa Ana, en una modesta casa que ha sido derribada, que lindaba con la de los padres de los poetas Bartrina». Atès que el lloc de naixement dels germans Bartrina porta actualment el número 56 (al primer pis de la casa actual hi ha una placa que recorda el naixement, l’any 1850, de Joaquim Maria Bartrina), la localització era ja aproximada, però es pot determinar definitivament perquè Josep Iglésies, a la plana 11 del seu llibre L’escultor Joan Roig Solé, 1835-1918 (editat a Reus l’eny 1955), aclareix que la casa en qüestió estava situada «davant del trau que obre el carrer del Canyís, oficialment conegut per de Martí Napolità». En aquest breu resum biogràfic, seguiré molt de prop les notícies publicades per Gras i Elias i per Iglésies, així com la informació compendiada per J. F. Ràfols al Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña (concretament al tom segon, editat a Barcelona l’any 1953 i reeditat en facsímil el 1989, p. 1073-1074).

Des de molt jove, Joan Roig visitava el taller de fuster-tallista que Marià Fortuny i Baró posseïa al raval de Robuster, on va rebre les primeres lliçons de modelatge i de talla i va conèixer el seu gran amic Marià Fortuny i Marsal (Reus, 1838 - Roma, 1874). Als quinze anys, Roig anà a Barcelona i entrà al taller del marbrista Vicenç Estrada. Més endavant passà a l’obrador de l’escultor Ramon Padró i Pijoan, on es conservaven molts esbossos i models de Damià Campeny, a qui va poder tractar tot admirant-ne les obres i escoltant-ne els consells. Ja a l’escola de belles arts de Llotja, Roig seguí els cursos de dibuix i escultura, a més d’estudiar-hi estètica i anatomia i guanyar-hi els primers premis. També rebé lliçons de pintura de Lluís Rigalt i d’estètica de Pau Milà i Fontanals i va freqüentar el taller d’escultura de Domènec Talarn, qui sempre li mostrà un especial afecte. El 1852, quan el jove Fortuny i el seu avi arribaren a Barcelona, Roig els acompanyà al taller de Talarn, tot facilitant-los l’accés al món professional de la capital catalana. Tot seguit, a l’escola de Llotja, Roig i Fortuny coincidiren amb el compatrici Josep Tapiró (Reus, 1836 - Tànger, 1913). El 1853, l’Ajuntament de Reus encarregà a Roig les quatre escultures que simbolitzen dues d’elles la carn i les altres el peix i que encara decoren els nínxols dels finestrals dels portals d’entrada a les Pescateries. A l’article “Juan Roig Solé. Un gran artista reusense”, signat per J. S. P. (potser Josep Sanjuán) i publicat al setmanari Reus el 23 d’abril de 1955, arran de l’aparició del llibre de Josep Iglésies, l’autor del text recordava una visita –«possiblemente [...] la última visita a su inolvidable ciudad natal»– que Roig havia fet a Reus i en què l’escultor li digué, «situados los dos ante el mercado de “Les Peixeteries” [sic] del arrabal de San Pedro, frente al cual vivían sus sobrinos Sanjuán-Navarro: “Veus, aquestes paneres? (las poéticas cestas de frutos [sic] y pescados que adornan la fachada). Les vaig fer jo quan era noi”. Y por cierto, lo dijo con gran emoción».

A partir de 1856, Roig participà en diverses exposicions artístiques estatals (el 1858 hi guanyà una medalla d’argent). Amb altres joves col·legues, es traslladà a Madrid i ingressà a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, però retornà ben aviat a Barcelona per a obrir-hi un taller propi. Els anys següents, esculpí un bon nombre d’estàtues ornamentals per a monuments i edificis projectats per diferents arquitectes i luità contra la moda dels maniquins vestits que aleshores s’utilitzaven com a imatges a les esglésies i també contra les de terracuita, tot propugnant l’escultura de marbre. La seva plenitud coincidí amb l’edificació de l’Eixample barceloní. Són seves, entre d’altres, les setanta-sis petites escultures de la portalada nova de la catedral barcelonina. És autor també de la famosa Dama del paraigua del parc de la Ciutadella, de les cinc figures femenines del monument erigit a Vilanova i la Geltrú als constructors del ferrocarril del Garraf, de l’al·legoria de la Indústria del frontispici del Casino Mercantil del carrer d’Avinyó de Barcelona, etc. Hi ha destacades imatges i escultures seves en diverses ciutats espanyoles, com Saragossa, Madrid o Santander, així com als panteons i monuments funeraris dels cementiris de Reus (de les famílies Abelló, Casas-Bley, Rué-Iglesias i Boule: paga la pena la visita), de Comilles, Vell de Barcelona i de Vilanova i la Geltrú. També n’hi havia als temples d’algunes d’aquestes ciutats, però quasi totes van ser destruïdes durant la guerra Civil. L’any 1875, Roig esculpí una marededéu de Montserrat per a una església de Matanzas (Cuba). Iglésies (1955, p. 132) esmenta, entre moltes altres obres avui difícils de localitzar, una «Verge de Misericòrdia, tal com es venera al seu santuari de Reus», que també havia realitzat a Barcelona.

A Reus, a més de les ja esmentades, hi hagué les estàtues al•legòriques de les muses clàssiques Euterpe, Cal·líope, Melpomene, Erato i Clio (avui perdudes), que guarnien els Jardins de l’Euterpe dissenyats per Tapiró l’any 1862, i una figura de Sancho Panza penjat d’un arbre que decorava –segons Iglésies (1955, p. 136)– la casa dels Grifoll-Oliva. També dissenyà la carrossa per als trasllats de la marededéu de Misericòrdia i esculpí una gran estàtua de fusta de sant Bernat Calvó per a l’església de Sant Francesc, així com una imatge de Jesús a la columna (aquestes dues obres van desaparèixer durant la guerra Civil, però de la imatge de sant Bernat Calvó ens resta la reproducció d’un dibuix inicial, fet pel mateix Roig, publicada per Iglésies a la p. 148 del seu repetidament esmentat llibre). A la prioral de Sant Pere es pot veure la gran làpida de marbre, realitzada el 1876, que protegeix l’urna amb les restes del cor de Marià Fortuny.

Roig va cedir al Centre de Lectura diverses obres, algunes de les quals s’han pogut conservar tot figurant al costat de les que van ser adquirides per l’entitat o que li han estat lliurades per diversos i generosos donadors, com la maqueta d’una escala de cargol, els bustos de Velázquez, Cervantes, Fortuny o Clavé i la bella i emblemàtica escultura Laboremus. Als darrers anys, la Fundació Privada Reddis ha adquirit unes quantes obres de Roig, d’entre les quals destaca un Cupido, en fang cuit, que fins al 16 de juny es podrà veure –amb les altres– a la Sala Fortuny del Centre de Lectura. Per desgràcia, dues figuretes que Roig havia donat al Centre, representant un pagès i una pagesa, es van perdre arran del bombardeig feixista sobre l’entitat perpetrat el setembre de 1937. Ara bé, a la mostra suara esmentada es pot veure la versió en guix d’una d’aquestes petites obres, amb el títol Tipo catalán, que forma part de la col•lecció de la Fundació Privada Reddis (em consta que de les dues figuretes en posseeixen sengles còpies el Museu de Montserrat i el senyor Carles Tubella). També s’hi poden admirar les diverses obres, tant dibuixades com escultòriques (com un bust de ceràmica que retrata el Dr. J. Alberich i Cases), que conserva el Museu de Reus, coorganitzador de l’exposició, i un bust de guix (potser el retrat del jove Quimet Bartrina) prestat per l’Arxiu Comarcal del Baix Camp i que havia estat propietat del malaguanyat amic Pere Martorell Jareño. Al Museu de Montserrat, entre altres obres donades l’any 2014 per disposició testamentària de la senyora Maria Roser Navarro Solsona, neboda besnéta de Roig, hi ha un bust de guix que representa –pel que sembla– un Marià Fortuny adolescent (vegeu la p. 13 del número 15 de la revista montserratina El Propileu, del desembre de 2014).

Roig excel·lí també en representacions infantils, a les quals sabé donar una naturalitat sorprenent. L’any 1888 plegà el seu taller i en endavant es limità a fer unes quantes escultures de saló. Fou nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Van ser deixebles del seu taller Enric Clarassó, Josep Campeny, Manuel Fuxà i Eduard Alentorn, entre altres artistes. L’obra de Roig obra és acadèmica, neoclàssica, molt realista, equilibrada i serena, sense efectismes ni genialitats. Una obra que cerca la perfecció formal i que és dotada de virtuosisme tècnic i d’una gran riquesa de detalls, d’acord amb els gustos majoritaris del seu temps. Es conserven escultures, relleus i dibuixos seus en diferents museus i col·leccions de Barcelona, Reus, Montserrat, Madrid i altres localitats. Roig va morir –solter però no sol– a Barcelona, a la seva casa del carrer d’Aragó, el 8 de gener de 1918.

Curiosament, Roig i Solé no figura en la Galeria de Fills Il·lustres de la ciutat, tot i ser-ne, però sí que aparegué el retrat de l'escultor en un dels bitllets de 50 cèntims emesos pel Consell Municipal de Reus el 14 d'abril de 1937, en plena guerra Civil.

 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Joan roig i solé jaume massó diari reus digital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)