Diumenge, 19 d'Agost de 2018

Tabàrnia: divisió, realitat o primera pedra

19 de Gener de 2018, per Jordi Garcia Arnau
  •  

Tabàrnia ha estat la paraula de moda de les últimes setmanes, especialment entre els sectors espanyolistes de la societat catalana. Per això ens ha semblat interessant preguntar-vos la vostra opinió sobre la "Catalunya espanyola".

El 53% dels que heu respost l'enquesta us inclineu per opinar que Tabàrnia és un invent que busca minar l'argumentari independentista català i dividir el Principat. Tot i que els impulsors d'aquesta ocurrència han mirat de justificar-la amb raons històriques, assimilant Tabàrnia amb el que en el seu moment va ser el Comtat de Barcelona, el cert és que qualsevol semblança amb la realitat històrica és pura especulació interessada.

De tots és conegut el "divide et impera". Aquesta estratègia mai falla. Buscar l'enfrontament entre territoris germans des de l'exterior és la millor manera d'aconseguir la derrota de l'enemic. Des de l'Estat espanyol sempre ho han tingut clar. Només cal que ens remuntem unes dècades per recordar el "leridanismo" que buscava separar de Catalunya la província de Lleida, per afegir-la a una nova regió anomenada "Valle del Ebro" en la que curiosament també hi havia de ser Alaba i Navarra.

Però si deixem el franquisme enrere i ens centrem en l'actual Constitució espanyola, podem trobar un altre exemple del "divide et impera", ja que l'article 145 prohibeix explícitament la federació de comunitats autònomes. Un article clarament pensat per evitar la unió total o parcial dels territoris de la Corona d'Aragó o del Regne de Navarra, fet que podria representar un greu problema pel predomini castellà a Espanya.

La segona resposta que ha obtingut més vots amb el 38% dels nostres enquestats, és la de les persones que creuen que Tabàrnia dona resposta a una realitat socio-política. No es pot dir que sigui fals. A Tabàrnia hi trobem les comarques més poblades de Catalunya, amb gran quantitat de població immigrada i que de resultes d'aquest fet, el català no n'és la llengua predominant. Aquestes circumstàncies també creen un mapa polític diferent en el qual serien les deu comarques tabarnianes, ja que els partits sucursalistes, altrament dits unionistes, tenen millors resultats que a la resta del país.

Finalment, només el 9% dels nostres enquestats pensen que la creació de Tabàrnia seria el reconeixement del dret a decidir, i per tant, seria el primer pas per permetre l'aparició d'un nou Estat Català, tot i que mutilat. Ara bé, d'entrada, Tabàrnia no té cap mena d'estructura política, no té parlament ni govern, simplement podria ser una federació de consells comarcals i recordem que les federacions no estan ben vistes per l'article 145 de la Constitució espanyola. Tot i que d'entrada pot semblar una derrota, si ho capgirem, podria ser un primer pas per la victòria. Només cal recordar que la Catalunya medieval neix de la unió dels comtats més propers als Pirineus, i a mesura que es  reconquereixen territoris als musulmans s'hi afegeixen i es repoblen les terres al sud del Llobregat. Posteriorment hauríem d'afegir les conquestes del País Valencià i de les Illes Balears per acabar conformant el que avui anomenem Països Catalans.

A partir d'un territori més petit al desitjat també s'han format grans estats com els EUA o Itàlia. Els americans van començar a crear el seu gran Estat a partir de tretze colònies a la costa atlàntica, per anar ampliant els seus dominis fins a arribar al Pacífic. Els italians creen el seu Estat ben entrat el segle XIX a partir de la regió del Piemont, aquesta progressiva ampliació de l'Estat fa que en pocs anys la capitalitat italiana passi de Torí a Florència, i finalment a Roma.

I per acabar una curiositat que em balla pel cap. En el més que improbable cas que Tabàrnia tirés endavant, quanta gent del Baix Camp buscaria residència al Priorat o a la Conca de Barberà?

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


    COMENTARIS (0)

    Reportatges