Diumenge, 24 de Desembre de 2017

Reus, l’aigua i algunes anècdotes

12 de Desembre de 2017, per Antoni Zaragoza
  • Fon de la Farinera

    Arxiu Antoni Zaragoza

  • Font de Suque

    Arxiu Antoni Zaragoza

Reus sempre ha lluitat per a disposar d’aigua per al consum humà i, més endavant, per a la pagesia i la indústria. De mines d’aigua n’hi continua havent; prova d’això és que el primer projecte de construcció d’un pàrquing a la plaça del Mercadal, per al qual es van fer unes prospeccions, va quedar aturat (l’aigua hi persisteix, i l’antic refugi de la Guerra Civil, que encara es conserva, no s’ha pogut fer visitable). Quan es va desestimar la construcció del pàrquing a la plaça del Mercadal es va proposar construir-lo a la plaça de Prim, sempre que la presència d’aigua no afectés l’obra, però el problema continua, tal com mostra la presència d’aigua a l’última planta. 

La població de la ciutat estava distribuïda en barris i districtes, en cadascun dels quals es disposava de fonts públiques per a l’abastiment d’aigua. Algunes eren ben senzilles, protegides per un bloc de fusta o ferro colat, amb l’aixeta de coure. Altres, però, les van voler fer més atractives i les van ornamentar, com és el cas de la del Portal de Jesús, que disposava d’uns ornaments de torretes i fulles d’atzavara.

Les fonts públiques de Reus van passar moltes peripècies, com l’abandonament o la manca de manteniment. Entre d’altres, la de la font de Suque, al carrer de Miramar, o la font Nova, a l’edifici del Correu Vell, on també es disposava d’un abeurador per als animals. A mesura que la ciutat va anar disposant d’aigua corrent per al servei públic, algunes de les fonts que subministraven els barris es van eliminar, seguint una mena de protocol que no tenia gaire present la importància que representaven per a la via pública. Es feia d’amagatotis, o de forma discreta, per a no aixecar la llebre. Primer, l’Ajuntament tallava el subministrament d’aigua de la font escollida, argumentant que era no era higiènic per l’accés de gossos, gats, etc. Així, la font estava un parell de setmanes fora de servei, i sense que hi hagués cap queixa per part dels veïns, es treia del lloc i es guardava en el magatzem de brigades. És cert, també, que alguna font fora de servei «es va perdre pel camí». 

En aquest article adjuntem unes fotos de fonts que no van tenir un final feliç. Podríem parlar dels abeuradors de les entrades de Reus, com el de l’escorxador, la rambla de Miró, etc. Quines pedres! La font de la plaça dels Dofins estava tan condemnada que va estar sense manteniment fins que, arrancada, va anar a parar als magatzems de la brigada municipal. L’escultor Piqué la va regalar a l’Ajuntament, i un bon dia va aparèixer al passeig de Mata, a la mateixa sortida del carrer Ample, i ara la podem lluir.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

Eduard  13 de Desembre de 2017

La font dels dofins.

Crec recordar que la citada font es va instal.lar per primer cop a la Fira de Mostres (no recordo l'any) , passant després a la Plaça dels Dofins, davant del edifici de las Sindicals, ara llueix al seu primer emplaçament al Passeig Mata, i la veritat es que a mi em sembla perfecte. Les dates ja es cuidarà de incorporarles el mateix Anzame, que crec que es una persona suficienment documentada.

Reportatges