Sabaters o ataconadors del calçat

· Sabateria de Albert MercadeOliva, a la plaça de la Farinera, el 1980

Arxiu Antoni Zaragoza

13 de Desembre de 2016, per Antoni Zaragoza

Si haguéssim d'anomenar un dels oficis més antics del món, a més del comerç del sexe, en podem esmentar d'altres, com els vinculats a la preparació d'aliments, els vestits, els transports, etc. Avui hem escollit el de sabater o ataconador, un ofici que, tot i caure, en mans de les indústries, encara hi ha experiències artesanals. Reus tenia tota una xarxa de sabaters que es trobaven en el Gremi de Blanquers i Assaonadors, creat aproximadament l'any 1400. La nostra ciutat disposava de moltes fàbriques d'adobats situades al carrer del Batan.

Es van regular les activitats de fabricació i comerç de productes derivats de la pell i es van diferenciar. Hi havia els guarnicioners per abastir les cavalleries de guarniments amb una gamma molt variada, les sabateries que seguien la moda del calçat i els ataconadors, qui adobaven sabates velles. Un altre epígraf era la fabricació i venda d'espardenyes de cànem, espart, sola de goma, etc. Anys després de la Guerra Civil, fer-se un calçat a mida era una mica complicat perquè no tots els artesans tenien una formació adequada i els preus no estaven a l'abast de tothom.

Parlarem de la reparació de calçat que feien els sabaters o ataconadors. Acabada la Guerra Civil, el seu lloc d'actuació a la ciutat era molt extens i repartit. Podem citar exemples al centre de la ciutat: l'Amill, del carrer Donotea; els Boj i Alegret, del carrer del Vidre; els Albero Micola, del carrer de Santa Anna; l'Albert Mercadé, a la plaça de la Farinera; l'Alegret, al carrer de Sant Pere Apòsto; el 'Rápido Gutiérrez' al raval de Jesús, qui més tard es va dedicar a la venda de calçat, i el 'Ràpido Americano,' al Fossar Vell, que va ser el primer a instal·lar una màquina anomenada 'ràpid', que disposava de diversos mecanismes per abrillantar, netejar i condicionar les sabates.

Deien els entesos que l'ofici de sabater era del mes "perillosos" socialment parlant ja que per la seva feina i proximitat amb els veïns, sabien molt de les seves coses. Hi havia altres perills. Per exemple, recordo el meu Tiet, l'Albert Mercadé, que quan treballava, tenia el costum de posar-se els claus a la boca (una acció perillosa) perquè els claus ensalivats s'aguantaven millor a la sola de la pell per clavar-los. També passa amb els claus i els caragols dels fusters, que se'ls passaven pel cabell per "engreixar-los" i poder enganxar-los millor a la fusta.

En fi, són petites tècniques que han evolucionat. Ara, la cola ha substituït els claus. També recordo que els sabaters tenien (no tots) màquines de cosir especials per reparar la pell. Alguns no en disposaven i portaven les sabates a una cosidora anomenada Hermínia, que vivia al carrer de Sant Antoni, i que treballava en una fàbrica de moneders.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

Escriviu el vostre comentari

Regles de participació

Aquest servei es planteja com un espai obert en el qual s'expressen lliurement les opinions de les persones que visiten el web, i no s'ha d'utilitzar per fer desmentits, desinformar o atacar a tercers. Si us cal enviar una correcció per a una notícia, podeu utilitzar el formulari per enviar informació d'interès periodístic. A Reus digital entenem que els lectors d'aquest mitjà són persones respectuoses, amb capacitat per comentar sense necessitat de fer crítica destructiva, provocar o atemptar contra l'honor de les persones. En qualsevol cas, si algun comentari es considera fora de lloc, s'esborrarà. Reusdigital.cat no es fa responsable de les opinions dels comentaristes. Que aquest servei de comentaris es mantingui actiu depèn de les persones que l'utilitzen. Reusdigital.cat es reserva el dret d'emprendre accions legals contra les persones que emetin comentaris injuriosos, que ofenguin la imatge i l'honor de les persones o ataquin l'ordenament jurídic.

Comentaris

Antonio Zaragoza Mercade  14 de Desembre de 2016

Recordar amb certa nostalgia.

El comenatri fet `pewr l¡amic Ramon Boj, reconec que esta ple de anyorança i d'alguna manera esta confirman lo que jo escric en el meu comentari. La vritat es que m'ha agrada fer memoria dels pasat, tota vegada que sempre et deixas coses al tinter. Pero ,de alguna manera es fer honor al meu tiet Albert Mercade Oliva que, d'ell vaig apendre de aquest art com es la dels sabater-ataconadors (o remendons). Es la esencia d'aques art, sempre el recordare i es un mon, per molts desconegut, pero dintre dels artesans, es de admirar. Saludos cordials Ramon

Ramon Boj Gil  14 de Desembre de 2016

Sabaters, taconadors?

L'historia es mes dificil d'explicar que saber-la, el meu pare als 12 o 13 anys, es va veure obligat a ver l'ofici alla a un poble de l'Aragó, al 1931 es traslada a Reus, i feia la seva feina a la perfecció.
Hi ha dos comentaris que els bull esplicar una mica, els claus, si sels posava a la boca, no un sino un grapat, i al final del dia n'hi havia mes a terre que a les sabates, pero tenia una punteria ideal, no se que mai s'en hages empasat un.
La maquina, que feia funcionar la meva mare, era un mal de cap, fins que se la va vendre, i a les hores anavem a la Sra. Herminia, que cosia l'imposible, perque alguna sabata era de l'epoca del romans, i era un romanso arreglarla.
l meu pare era un enamorat de les sabates noves, ell havia treballat a Barcelona, amb un fabrican, i per els fets del 25, ras i curt, cametes ajudeume.Amb consecuencia, aqui nomes feia sabates per a peus deficients, i em sembla que els feia molt be, que no dira un fill del seu pare.
He fet una recordança, i tenin present que ell fa 56 anys que en s va deixar Q.R.P., nomes veig sabates, bueno sabates, sabates, nomes el nom.
El dia que ell ens va deixar, jo, recordo ara, i ho estic vivin, vaig llaçar dos sacs o tres, del imperi del bon camina, no me les vaig ni mirar, pero la meva mare em deia, llançem la nostra vida. I amb realitat quan ho tens perdut, i mires al darrera, penses, que viviem els any 4o/50/60?
Per cert en l'escrit que m'ha introduit a un mon pasat, al llegir els noms, en recordo un que era molt amig del meu pare, el Sr. Gasol, al raval de Sta. Ana