Un any més arribem a la festa de Sant Jordi, costum tradicional que va començar molt abans de la Guerra Civil. A pesar dels «herbicides ideològics» establerts pel govern espanyol, que sempre ens ha negat el pa i la sal, no ha pogut dominar la situació. Hauria estat com voler posar persianes al camp o instal·lar portes a les muntanyes de la Mussara per a protegir-nos del vent.
Dirigeixo la mirada al cas curiós del reusenc Salvador Torrell i Eulàlia, que tenia la parada de llibres a la seva botiga, a la mateixa vorera per la qual s’entrava a l’Hostal del Simonet, al raval de Santa Anna, un túnel carregat d’anècdotes.
A la botiga del costat, durant molts anys, hi va haver la sastreria Romeu, el propietari de la qual va filmar moltes pel·lícules perquè era afeccionat a la fotografia i al cinema. La seva família ha fet una donació dels seus arxius al Centre de la Imatge Mas Iglésias, de Reus (CIMIR), detall que val la pena tenir en compte. Va ser un 'notari fotogràfic' de les nostres festes i costums. Encara el recordo quan, càmera en mà, filmava actes pels carrers que ara podem presenciar com a testimonis gràfics.
Allí mateix, abans de la Guerra Civil hi havia la llibreria del senyor Torrell, un gran devot de la nostra llengua. L’escriptor Josep Olesti Trilles ha fet un recull del seu historial en el qual destaca la seva activitat com a escriptor i publicista. Tenia una impremta i el curiós del cas -cosa que vaig descobrir de gran- és que els llibres que editava tenien com a indicatiu «Editorial nacional i estrangera». Volia dir que eren editats en llengua catalana ('nacional') i castellana ('estrangera'). Això passava els anys trenta, segons una fotografia de Josep Ferré Andreu dipositada al CIMIR i recollida al llibre Mil imatges de la història de Reus.
La llibreria del senyor Torrell era un punt de reunió de molts artistes i pintors, com Tomàs Bergadà, Josep Montpou, Ceferí Olivé o Ferré Rebascall. Després de la Guerra Civil, va estar empresonat i, més tard, es va instal·lar a Barcelona amb l’editorial Torrell de Reus. També es va especialitzar en col·leccionar goigs. Va editar llibres de Josep Iglésies i de Josep Maria Prous i Vila, i va publicar en molts diaris de l’època. L’Ajuntament de Reus li va concedir la Medalla de la Ciutat i li va dedicar un homenatge amb motiu de la publicació de la seva miscel·lània (Santes Creus, 1979), a càrrec de la Fundació Roger de Belfort.
Aquests fets formen part de la nostra història local i s’anticipen a les actuals fires del llibre de Sant Jordi, diada que sempre ha estat perseguida per la ignorància que promouen algunes polítiques totalitàries que volen ignorar l’essència de la cultura en general. El més curiós és que les altres nacions van agafant una mostra dels nostres costums i, dia a dia, volen imitar-nos; d’altra banda, els nostres veïns critiquen les nostres aspiracions, malgrat que si les aconseguim, seran els primers de voler-les reivindicar com un dret al qual ells també aspiraven.
