Divendres, 27 d'Abril de 2018

Un activista de la primera fornada

29 de Desembre de 2017, per Salvador Palomar
  • Palomar i Simó, cantant junts en una trobada de l’entitat, cap al 1983

    Salvador Palomar

Ens ha deixat el Lluís Simó Martínez. Des del món de l’excursionisme —en l’actualitat era el vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya— recorden la seva trajectòria com a dinamitzador d’activitats relacionades amb la muntanya i com, aquest mateix any, ha estat un dels organitzadors de l’Aplec Excursionista dels Països Catalans celebrat a Reus.

Personalment, i des de Carrutxa, recordarem al Lluís com una de les persones, activistes de la primera fornada del darrer quart de segle XX, que van engrescar la revitalització —dieu-ne recuperació o reinvenció— de la cultura popular tradicional a Reus.

Vinculat al primer nucli de la colla castellera Xiquets de Reus i a Carrutxa, graller i interessat pel món de la gralla, vam fer treball de camp, amb ell i amb la Carme, aplegant cançons i notícies de festes per pobles del Baix Camp a la Ribera d’Ebre. La seva mare havia cosit les primeres camises per a la colla castellera i també ens va fer nous vestits per al ball de diables.

L’inici de la dècada dels vuitanta del segle passat fou un temps viscut intensament per aquelles persones que maldàvem per construir un model festiu renovat per a la ciutat. Tocava fer de tot una mica, de posar-se la camisa avellana a tirar carretilles, passant per aguantar el pal del ball de Gitanes.

El Lluís ha marxat —de ben segur abans d’hora, podem creure— però ha deixat la seva petjada en l’esport —altres ho podran explicar millor que jo— i la cultura de la ciutat. Sense persones com ell, potser no existirien avui algunes tradicions d’aquelles que són de temps immemorial i tota la vida.

 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

Joan Anton Carricondo Oyonate  30 de Desembre de 2017

Per què ens deixa la bona gent!

Treballar de forma desinteressada té el premi de ser reconegut, de vegades massa tard, però a aquells que ho fan no els importa. Cal agrair el treball de tants i tants reusencs i catalans que han lluitat i lluiten per mantenir la història viva.

Reportatges