Dijous, 01 de Juny de 2017

Una capella al carrer

19 de Maig de 2017, per Josep Risueño
  •  

He trobat entre els expedients d'obres de Foment, amb data 31 de març del 1905, a Rosa Estivill Ardèvol, que presenta petició per obres de reparació de la façana de la casa al carrer de Castelar (avui carrer Ample) dit antigament Seminaris, al número 22. Al padró trobo que Rosa Estivill, és nascuda a Poboleda. A la façana, com es pot veure, hi havia una capella i, en fer-se la reforma, va desaparèixer d'aquell lloc. Va traslladar-se la suposada imatge a un altre lloc?

Una hipòtesi seria que la missió de Sant Vicent de Paul, situada al final del carrer Ample, fa que la capella del carrer de Castelar, 22, hauria contingut la imatge de Sant Vicent de Paul?

La capella de Sant Domènec (llibre del Consell de la Casa de la Vila número 10, ja existia des del 1593 fins al 1610) quan hi havia una llicència als jurats per fer construir a la Casa de Francesc de Bofarull, referència 241 /2/4409/241, millores públiques al portal-muralla del carrer de Monterols (1851). La imatge de Sant Domènec s'havia traslladat al carrer de Castelar existent fins al 1905?

El barri de Sant Domènec anava del carrer de Llovera fins al carrer de Castelar al final. Trobo que a l'any 1943, la capella de Sant Domènec amb imatge de Vayreda, estava ubicada a la plaça del Víctor (Plaza Castillejos) i feia trenta anys que no feien festa de barri. Del número 22 del carrer Ample va passar a la plaça del Víctor?

Moment social i polític que es viu en aquell any

Al mes de gener de l'any de 1905, essent alcalde Jerónimo Marín LuIs, el regidor Ramon Pallejà Vendrell, va estimar que per Setmana Santa no s'havia de concedir "subvención alguna". La votació va ser per majoria en contra de concedir subvenció, a excepció del regidor Josep Sabater Roig, l'únic que va votar a favor.

Per cert, el carrer de Castelar, segons Ramon Amigó Anglès en el seu llibre 'Denominació i noms de lloc' diu: el nom de Castelar, va ser denominació "imposada a l'anterior carrer de Seminaris el 1899. En canvi veig que va ser una disposició municipal votada. Quants carrers no han estat "imposició per raons de colors"? En un altre text faré una anàlisi per tal de veure si de vegades no són els idearis qui determinen els noms de carrer.

Les imatges de carrer sempre han estat venerades, la mateixa església, molts sacerdots i persones creients hauran tingut una fe arrelada. És clar que davant del prec d'una persona, a l'anecdotari hi vaig trobar un relat d'una senyora que canviava de capellà per demanar una "gràcia" i no trobava la resposta a la seva fe. Desconec què hauria demanat. Però la dita diu: "Quan Déu no vol els sants no poden".

Acabo amb aquesta poesia meva escrita el 3 d'abril del 2016 que diu:

Les capelles amb la fe interior

Havia quasi perdut la fe;
les imatges de capelles de carrer,
les havia recorregut quasi totes,
demanant una "gràcia"
que només l'Altíssim, i aquella persona,
saben de què es tractava.

Quan Déu no vol, els sants no poden!
Ara sembla que el Pare, després d'escoltar,
no sabem què haurà decidit.
Aquesta senyora vol veure la mare,
i ha fet camí a Montserrat per pregar-li el mateix.

La fe en les imatges té un fons obert,
que per a moltes persones es fa present a vegades
i la gràcia demanada de moltes coses.

És la fe del poble que, lliurement i a través de les imatges,
demana les gràcies per arribar a Déu.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

Mussol  27 de Maig de 2017

Curt pero ben documentat

Com de costum vaig seguint els teus treballs d'investigació i només puc dir que com sempre els trobo interesants per la seva acurada redacció que ens fa gaudir d'uns temas que desconeixem.
Aquest es mes curt del que ens tens acostumats, peró la qualitat segueix sent la mateixa.
Salutacions amic.