Una mirada al passat tot recordant Tots Sants

L'olor de castanyes cuites enceta la singladura del fred, i també de les tradicions que es  perden. Tot un ventall de costums que abans en dèiem "contes de la vora del foc" i que omplien anècdotes que ajudaven a participar de la "castanyada" i passar l'estona a les llars quan la televisió no existia, o com a màxim ens distrèiem amb els aparells de ràdio.

Acompanyat qui podia d’un bon “escalfapanxes”, o d’un braser, o d’estufes de gas o de petroli, etc. L'objectiu era obtenir la calentor en la recollida de cada llar en les nits d'hivern. També, durant el dia, la tradició de rendir homenatge als familiars i amics desapareguts, fent les visites als cementiris. No cal dir que de tornada, qui més, qui menys, visitava les diferents entitats per participar a "les rifes de panellets i confitures". Amb un abonament es podia aconseguir un plat segur, i amb sort podien tocar dos o tres. Però amb un plat ja s’estava satisfet. Amb aquell soroll de bombos i trincar de les boles, s'organitzava una mena de "bingo" per provar sort durant el dia de Tots Sants, perquè a la nit de la vigília tenien lloc els sortejos dels abonaments. Total que d’una manera o altra, es gastaven uns calerons que servien per engronsar el benefici de l'entitat mitjançat el joc, exhibint tots aquells plats de panellets i confitura, ampolles de cava, etc. Molts recordem el CN Reus Ploms, el Círcol, el Reus Deportiu, la Reddis, el Casal Reusencs, l’Orfeó Reusencs i altres societats, els socis de les quals dedicaven dies de treballs, però els hi quedava el goig i la satisfacció en benefici de l’ entitat que pertanyien. Eren moltes les famílies que després de fer la visita al cementiri, dedicaven les hores del migdia per participar en els sortejos.

Aquell dia, la plaça de Catalunya era un anar amunt i avall amb els mitjans que fos, a peu, cotxe, bicicleta, motos... Una plaça "presidida" per "l'Allera" amb la seva parada de castanyes i algun moniato cuit, això sí, omplia de fum tota la façana del que va ser el Banc d'Espanya i el carrer de Vallroquetes, però no es queixava ningú.

A la dècada dels anys 40, l'empresa dels Germans Huguet de Valls, va tenir la idea d’establir un servei d’autobús per fer viatges al cementiri. El preu era d’1 pesseta, i va tenir un gran èxit. Recordo que la companyia fins i tot, posava al servei altres autobusos que tenia en altres llocs per poder donar l'abast. Avui ja tenim els autobusos urbans que desenvolupen el servei per evitar les cues i les incomoditats. És una tradició que canvia amb el temps. Molts avancen la data per evitar aglomeracions, però sense cap dubte, aquests dies el cementiri està ple de gom a gom, amb la il·lusió de complir amb un deure que tenim en vers els nostres difunts.

Les parades de flors també tenien un lloc preferit a la plaça, així com algunes floristeries amb la seva seu. A qui se li complicaven més les coses era al senyor Marcial Matías i família, el responsable d'un sortidor de gasolina que va marcar història en aquell indret. Tenia molta feina pels pocs sortidors que hi havia a Reus, i que no donava l'abast amb tots els vehicles que anaven a la plaça que, durant molts anys, va estar "condemnada" a acomiadar tots els morts de Reus.

La frase tan familiar d’”Endavant les atxes" pertanyia al grup d’ancians que eren portadors de les mateixes. Primer, des del domicili formaven al costat del carro mortuori, i una vegada formats les encenien. En el moment que la comitiva es posava en marxa, l’ordre de qui manava el grup deia "Endavant les atxes" i es posaven en moviment amb la custòdia del fèretre fins a l’església. Acabada la funció religiosa, es desplaçaven fins a la plaça Catalunya.

Acostumaven a ser persones residents a les Germanetes dels Pobres per poder treure’s un emolument. El cotxe fúnebre se situava al costat de la vorera deixant un espai per situar amb línia el cap de dol familiar. Quan els capellans havien "acabat la feina" les persones anaven desfilant per donar el condol a la família (tot eren homes). Això va durar fins que una de les veïnes, cansada de veure cada dia desfilar morts, gent de negre, capellans, atxes, corones i cotxes fúnebres, va presentar una denúncia va fer que l'Ajuntament canvies de sistema de conduir els difunts. Des de la casa a la parròquia corresponent i, des d'allí, acomiadar el dol.

Avui el Tanatori Municipal desenvolupa aquest servei, i així s'evita que es vetllin els difunts a la llar. La funció d’acomiadar el dol, fins i tot, en plena via publica, ha canviat. Ara es fa al mateix Tanatori o a l'Església on pertany.