Cookie control
Dissabte, 19 d'Octubre de 2019

Va de futbol… O no?

25 de Març de 2015, per J.C. Martorell Llerda
  • Un partit de futbol base

    Cedida

Tinc  un quants  anys i confesso que el futbol és una d’aquestes poques coses que han activat tota la vida els meus mecanismes de “rebuig”. M’ha passat des de petit. A casa, els meus pares van comprar la seva primera televisió ben aviat, a principi dels anys seixanta: era una Iberia en blanc i negre impressionant, la primera del nostre barri i de la qual guardo grans records en forma de Valentina i Chipiritifláuticos. Però també l’associo al malson que per a mi eren els partits de futbol que hi retransmetien els diumenges a la tarda, que més que retransmissions esportives eren un aiguabarreig de crits del públic amb la veu del locutor del Nodo, que lluitava per fer-se entendre i imposar el seu relat a la cridòria.

En aquella època, per a mi allò ja era com un senyal  que m´alertava que el diumenge s’acabava i que el dilluns ja estava a tocar. Des de llavors i plenament alineat amb el principi de Pavlov, per a mi el futbol sempre ha estat igual a “la imminència del dilluns”.

Alguns diumenges, el meu pare, aficionat com era a la pilota, fins i tot insistia a portar-me a l’estadi municipal i, finalment, el vaig acompanyar un parell de vegades. Encara me’n recordo. Petit i baixet com jo era, a ple sol i de peu tot el partit, la meva alçada tan sols em permetia escoltar els “consells” que proferien els aficionats. Un crit freqüent i habitual era el de “caragol”. Davant la meva estranyesa li vaig preguntar al pare quin significat tenia la paraula “caragol” en un context futbolístic i aquell dia vaig acabar aprenent que els caragols són cornuts i lents. Bonica lliçó. Una impressionant classe de biologia!

Tot sabent això podran entendre perfectament que, a mi, això del futbol sempre m’hagi deixat fred i que, en conseqüència, m’hagi mantingut allunyat dels camps de futbol fins que, per imponderables de la vida, he tingut un fill a qui li passa tot el contrari que a mi: el futbol li corre per les venes. Així que, com a la resta de pares del seu equip, em toca acompanyar-lo per aquests móns de déu mentre ell, que ara té 9 anys, juga a futbol i parla amb els altres xiquets de vaselines,  barrets, xilenes i bicicletes (?).

Per norma general, en el camp, jo em limito a observar l’interès que els pares posen en totes les jugades i la passió amb què animen els xiquets. Una gran majoria mostra aquest interès i passió d’una forma equilibrada i racional, però també és veritat que, alguns cops, la cosa es complica. Diumenge passat, els pares de l’equip contrari cridaven missatges del tot educatius als xiquets del seu equip, com ara: “aprofiteu la banda, que el numero tal és  molt dolent”, “foteu-li canya, que són un desastre”, “vinga, que no en tenen ni idea”, etc, etc.

Primerament, vaig deduir que hi ha pares que pretenen comandar els fills com si fossin un cotxe de l’Scalextric. I en segona instància, l’experiència també em va servir per constatar que els fills van acabar per comportar-se mimèticament als seus pares, que era de fet el  que els pares esperaven. Així que els nens celebraven els gols amb la mateixa contundència  que manifestaven els seus pares, des de la graderia, en cridar com uns eixelebrats. No costa gaire entendre que l’espectacle no fa gaire goig, tant dins com fora del camp, i que tot plegat es va acabar amb més d’un nen plorant.

Així que ja ho veuen. A mi sempre m’havia semblat trist veure gent sortir indignada d’un partit de futbol i resulta que, diumenge passat, qui en va sortir indignat vaig ser jo. I és que, al capdavall, avui dia, a tot arreu, sempre acabem parlant de la importància de l’educació i de la implementació de valors des que els nens són ben petits. Ho sentim dir a totes hores, com una consigna de moda quan en realitat sembla fonamental fa molt anys.

Però, pel que sembla, diria que encara hi ha força adults que no estan assabentats i, a risc d’equivocar-me, m’atreveria a afegir que n’hi ha una bona pila que tenen per costum reunir-se en alguns camps de futbol.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics